Mecanismes

Mere som dette

RECURSOS ENERGETICOS

af PIERO YMANOL POMA SOTO

Formas de electrizar los cuerpos

af Andres Arboleda

RIESGO ELECTRICO

af ALEJANDRO ORTIZ

Hábitos alimenticios

af luisa mahecha

Rt=Ze/Zs

Rtp1=Ze/Zs=Z1/Z2

Rtp2=Ze/Zs=Z3/Z4

Per a calcular la relació de transmissió en un tren d’engranatges s’ha de seguir els següents passos:

Identificar quina és la roda motriu i per tant, la direcció de transmissió del moviment.

La relació de transmissió total del sistema ve donada pel producte de totes les relacions parcials que té el sistema.

Localitzar els punts de fricció entre les rodes. Per cada punt de fricció que afecta a dos rodes es calcula una relació de transmissió.

Mecanismes

1. Les Màquines Simples

Són les màquines mes senzilles que hi ha.

El tascó o falca

És una màquina simple consistent en una peça prismàtica bé de fusta o bé de metall, acabada en angle diedre molt agut.

El pla inclinat

El pla inclinat és una rampa que servix per a desplaçar objectes des d'un nivell baix a un altre més elevat.

F=Pxh/L

El caragol

És una peça cilíndrica amb un solc uniforme i continu que descriu una línia helicoïdal.

El torn

Està format per un cilindre o tambor, l’eix del qual està situat entre dos suports,on s’enrotlla una corda o cadena i una manovella formada per una barra rígida doblada en dos angles rectes oposats.

Faxda=Frxdr

La Palanca

Màquina simple formada per una barra rígida que oscil·la sobre un punt de suport o fulcre.

El Polispast

Màquina formada per politges fixes i mòbils.

F=R/2xn

La Politja

La politja o corriola és una roda o disc que té, al llarg de tot el seu contorn, un solc per on passa una corda.

Què és una màquina?

Es una invenció humana que té per finalitat reduir l’esforç que s’ha de fer.

Exemples:motos, trens, palanques i utinçilis de cuina o de treball.

Màquines compostes: Necessiten varios passos o treballs encadenats per a funcionar bé.

Màquines simples: Sols necessiten un pas.

2. Mecanismes de transformació:Són aquells mecanismes en els que el moviment que hi ha a l’entrada del mecanisme és distint al que es troba a l’eixida d’este.

Intervenen:

Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini alternatiu:biela-manovella i el cigonyal,la lleva,La roda excèntrica.

La roda excèntrica-seguidor:mecanisme no reversible

Es tracta d’una roda en el que el seu eix de gir no coincidix amb el centre de la circumferència.

La lleva-seguidor:mecanisme no reversible

Es tracta d’una roda que té una part que sobreïx i que espenta al seu pas a una peça anomenada seguidor.

El cigonyal:mecanisme reversible

El cigonyal transforma el moviment circular de l’eix colzat en diferents moviments rectilinis alternatius descompassats de les diferents bieles.

La biela-manovella:mecanisme reversible

Biela: És una barra rígida que es troba articulada per un dels seus extrems amb la manovella.

Manovella: És una barra rígida que es troba articulada per un dels seus extrems amb la biela unida a un eix de gir.

Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini:el pinyó-cremallera,el caragol-femella.

El caragol-femella:mecanisme no reversible

Mecanisme constituït per una vareta roscada anomenada caragol i per una femella amb un diàmetre interior idèntic al diàmetre del caragol.

El pinyó-cremallera:mecanisme reversible

Mecanisme constituït per una roda dentada anomenada pinyó i per una barra dentada denominada cremallera que encaixa amb el pinyó.

1. Mecanismes de transmissió del moviment:Són aquells en els que el moviment que hi ha a l’entrada del mecanisme és el mateix que es troba a l’eixida d’este.

Caragol sense fi:En este tipus de mecanisme el caragol sempre actua com a element motriu i la corona com l’element arrossegat.Este tipus de mecanisme es sol utilitzar com a reductor de moviment.

Corona: Roda dentada amb dents que engranen les ranures del caragol sense fi.

Caragol sense fi: Peça cilíndrica que disposa d’una o mes ranures o filets enrotllats de forma helicoïdal.

Tren d’engranatges

És un sistema format per mes de dos engranatges. Hi ha dos tipus:

Compost: Format per rodes que engranen dos a dos.

Simple: Format per rodes que engranen entre si en el mateix plànol.

Tipus de sistemes de mecanismes de transmissió del moviment segons la Relació de transmissió (RT)

Sistemes Mantenidors: Són aquells sistemes que tenen una RT = 1.

Sistemes Reductors: Són aquells sistemes que tenen una RT < 1.

Sistemes Multiplicadors: Són aquells sistemes que tenen una RT > 1.

Relació de transmissió (RT)

És la relació existent entre l’entrada (o element motriu) i l’eixida (element conduit) del mecanisme de transmissió del moviment. Es pot calcular a partir de diferents dades depenent del tipus de mecanisme que es tracte.

Rt=ze/zs

Rt=de/ds

Rt=ns/ne

Què són els mecanismes?

Es poden definir com dispositius que reben una energia d’entrada i a través d’un sistema de transmissió i/o transformació del realitzen un treball.

Els mecanismes els podem dividir en dos grans grups:

Mecanismes de transformació del moviment – Son aquells en els que es transforma el moviment, i per tant, el tipus de moviment a l’entrada del mecanisme és diferent al que trobem a l’eixida.

Mecanismes de transmissió del moviment – Son aquells en els que es troba el mateix tipus de moviment a l’entrada com a l’eixida. El que fan estos tipus de mecanismes és augmentar o disminuir la magnitud del moviment o variar el sentit d’este.

Podem trobar tres tipus diferents de moviments:

Moviment alternatiu, és un moviment d’anada i tornada, un vaivé, com el del capçal d’una maquina de cosir.

Moviment lineal o rectilini, com el de una porta corredera.

Moviment circular o rotatori, com en d’una roda.