Models Teòrics del Aprenentatge Motor

1.1. La teoria del bucle tancat d’Adams

Adams vol superar les limitacions que el conductisme imposa sobre l'estudi de l'aprenentatge motor.

a) Es preocupa per l'establiment de les condicions òptimes de pràctica i pels processos subjacents a l'adquisició de noves habilitats motrius.

b) Atorga gran importància a la capacitat verbal de les persones i a la seva influència en l'aprenentatge motor.

c) Discrepa del caràcter automàtic i no cognitiu de l'aprenentatge humà.

a)L'autor diferencia l'ésser humà dels animals inferiors per la capacitat cognitiva de l'aprenentatge humà.

b)Aquesta teoria diposa de caràcter cibernètic, que es complementa amb estructures de memòria per representar la informació obtinguda.

c)Insisteix en el paper actiu de l'aprenent, ja que aquest es converteix en un processador d'informació per solucionar els problemes que hom li apareixen.

1) Les repercussions d'estudis psicològics en tasques de persecució.
2) Treballs propis de la fonètica o de la medicina experimental.
3) Aportacions d'autors propis del camp de l'aprenentatge motor: Bernstein, Anokhin o Sokolov.

Consisteix que el subjecte reconegui les conseqüències sensorials i les compari, per poder detectar i corregir l'error que s'està cometent.

- Verbal-Motriu: on el coneixement dels resultats és necessari i fonamental.
- Etapa-Motriu: on es pot continuar aprenent sense coneixement dels resultats (reforç subjectiu).

Es millora amb la pràctica i s'encarrega de seleccionar i iniciar el moviment en qüestió.

Disposa d'existència pròpia, per què?
- Requereix retroacció (inexistent abans del moviment), per això es concep com a motor "limitat".
- Pretén remarcar les diferències entre els processos de record (mnèsica) i de reconeixement (perceptiva).
- Radica la impossibilitat que la mateixa estructura que s'utilitza per iniciar un moviment serveixi per controlar-lo (seria comparada amb si mateixa).

1.2. La teoria de l’esquema de Schmidt

El seu model pretén suposar una reacció contra tres grans aspectes:
1- El conductivisme del aprenentatge motriu i les habilitats.
2- La base empírica que caracteritza la psicologia cognitiva.
3- Set problemes. A destacar, dos:
a) L'emmagatzematge en la memòria: L'ésser humà té moltes habilitats = Hauría de disposar de molta més capacitat de memòria.
b) La novetat: L'execució de moviments inèdits és un fet indubtable.

1- Gran part dels aspectes propis del paradigma psicològic del processament de la informació.
2- Estudis relatius als programes motors i les aportacions d'autors com: Lashley, Henry i, sobretot, Pew.

Com antecedents, cal esmentar:
- Lashley= suggeriment de l'existència d'un control central del moviment capaç de regular-lo en absència de retroacció.
- Henry= aplica el concepte informàtic del "tambor de memòria" al control motor.
- Pew= important influència en la redacció de la teoria de l'esquema.

També destacar moltes investigacions amb animals, que han servit d'inspiració en el pensament psicològic.

És un programa motor capaç de controlar l’execució
de classes o famílies de moviments i soluciona el problema de l'emmagatzematge en la memòria.

Concepció poc constructivista i molt computacional. La seva teoria està a prop de les teories probabilístiques de formació de conceptes o de les regles de producció.

Els esquemes motors regulen els aspectes variables de l'execució de les habilitats motrius. El que s'emmagatzema a la memòria són les relacions que fa el noi sobre les fonts que rep.

Positiu= operacions de processaments controlen els processos inductius. Negatiu= mecanisme de control que condueix a l'abstracció les regles útils.

De record: El subjecte processa la informació provinent de dues fonts: condicions inicials i la sortida desitjada o resposta específica. Dels resultats obtinguts, el subjecte pot determinar les especificacions necessàries per portar a terme la resposta actual.

De reconeixement: és l'element que permetrà detectar els errors que es produeixin de la comparança de les conseqüències sensorials.

Forma de comportament que mostra els sistemes complexos en situacions allunyades de l'equilibri.

Ni res ni ningú no organitza el sistema.

Control: Provoca i dirigeix el canvi de patró però no transmet cap informació.

Ordre o variabilitat col•lectiva: és la descripció macroscòpica del comportament del sistema en una situació determinada.

L’estabilitat: reflecteix la resistència al canvi pels patrons de comportament, sempre que aquest no variï.

La inestabilitat: possibilita el sondeig del sistema, cosa que permet que aquest trobi uns nous patrons estables.

- El cos humà és multifuncional i de comportament complex.
- Té trets de ser un sistema d'autoorganització.

- El sistema posseeix multiestabilitat. - La potència dels dos atractors no és igual. - La variació en el paràmetre de control produeix una modificació en el paisatge d’atractors que caracteritza el comportament del sistema. - Una vegada produïda la transició FF à EF, la variació no permet que el sistema torni al seu estat inicial.

- És incapaç d'explicar la regressió infinita. - No té una teoria sòlida sobre l'aprenentatge d'habilitats. - Estudis elaborats sobre un nombre reduït de tasques. - Masses metàfores, termes complexos i un abús de la modelització matemàtica. - Té més poder descriptiu que explicatiu.

La reconciliació d'aquets dos corrents.

Gran influència en el model teòric de la perspectiva dinamicoecològica i el punt de vista dels programes motors generalitzats de Schmidt.

a)La variabilitat del moviment humà: l’home té una estructura comuna per fer una activitat però la seva execució és diferent.
b)Els graus de llibertat: planteja la dificultat del senyal central per controlar tots els graus de llibertat.
c)La influència de les forces externes: tenen un paper important en l’execució final motriu, ja que no pot existir una relació unívoca entre els senyals centrals i la resposta motriu.
d)El Caràcter global del control dels moviments: qualsevol modificació en l’execució d’una acció motriu es va corregint al llarg del seu desenvolupament posterior (control dels moviments com una unitat).

És la base de les teories alternatives.