LA NARRATIVA DEL SEGLE XX

3 conceptes

La història

Successió d’esdeveniments. Els components són els esdeveniments, personatges, espai i temps

El discurs

Es presenta la història

La narració

Xarxa de relació entre l’acte narratiu i situacions narratives

Esdeveniments

Accions imprescindibles en tota història

Cal diferenciar

Accions que fan avançar la història i que mantenen relació cronologicament i lògicament

Informacions complementaries (seqüències descriptives)

Accions i actants

Accions

principi constitutiu del relat.

Actants

classe d’actors que comparteixen una certa característica

Subjecte:

El que actua per resoldre un conflicte (protagonista)

L’objecte:

El que pretén aconseguir (cosa o persona)

Remitent:

Qui envia a aquest a la recerca

Destinatari:

Qui ha de rebre l’objecte cercat

Ajudants:

Ajuden al subjecte a assolir el seu objectiu

Oponents:

Posen dificultats al subjecte

Personatges

trets físics i psicològics ben diferenciats

caracterització

Designativa:

Informació sobre sexe, edat o procedència geogràfica.

Expansiva:

Informació de l’ofici, posició social, valors morals.

Simbòlica:

Relació amb el tema o la tesi de l’obra

Retrat i l'etopeia

Retrat:

Conjunt de característiques físiques del personatge

L'etopeia:

Recull les característiques psíquiques i espirituals.

Ens pot arribar:

Un personatge ens parla d’altre personatge

El mateix personatge es presenta

Un narrador extern descriu el personatge

Caracterització indirecta: per accions i opinions del personatge

Atributs (objectes i elements que acompanyen el personatge)

Llenguatge

Trets fonètics:

Caracteristica important en la parla de les persones

Trets morfològics i sintàctics:

Ens indiquen la procedència geogràfica

Trets lèxics:

Els que més informació ens poden donar (vocabulari, els cultismes, procedencia dialectal...)

Transformacions dels personatges

Canvi en les personatges

Transformació lírica

Canvi en les relacions

Transformació dramàtica

Canvi en l'entorn

Transformació social

Canvi en les circumstàncies del personatge

L'espai

Component de la historia on actuen els personatges i s’hi esdevenen els fets.

Pot ser real o imaginari

Anàlisi de l'espai

El nom

Pot tenir funció refencial (Barcelona), expansiva (La pobla de les Fembres Pecadrius) o simbòlica

La presentació

Directa: mitjançant descripcions

Indirecta: deduïble per la informació que se’ns dona

Els atributs

L’espai pot anar acompanyat d’algun (la boira en les noveles de Sherlock Holmes

Les funcions

Funció referencial

Situar l’acció en un lloc

Funció narrativa

Funció simbòlica

Remet a un tret del personatge (La boira que impedeix veure el camí)

Temps de la història

Època

Temps passat

Temps present

Temps futur

Durada

Un dia:

Ulisses de Joyce

Uns quants anys:

La plaça del Diamant

La vida de tres generacions:

L'auca del senyor Esteve

Temps del discurs

Estructuro lineal:

Incidència entre l’ordre dels fets en la historia i en el discurs.

Tractaments temporals:

La història es situa al passat i després cap al futur.

Anacronies

Principals:

Retrospecció:

Esdeveniment produït amb anterioritat al moment dels fets que es narren.

Anticipació:

Una narració per endavant d’un fet ulterior.

El narrador

Narrador extern

Narrador que no coincideix amb cap personatge de la història.

Narrador protagonista

Narrador en primera persona des del punt de vista del personatge

Narrador personatge secundari

Narrador en primera persona que presenta els fets tal com els ha conegut

Narrador testimoni

És un etstimoni però no participant en els fets que ens explica

Polifonia narrativa

Diversos personatges ens conten la història des dels seus punts de vista

Narrador editor

manuscrits, papers a disposició dels lectors

La focalització

Focalització externa:

Quan el focus que mira se situa en un punt extern a la història que ens narra.

Narrador omniscient:

Apareixen al relat elements perceptibles i no perceptibles.

Narrador càmera:

Sols s'hi presenten els elements perceptibles.

Focalització interna:

Quan el focus que mira se situa en un punt interior a la història que ens narra.

Fixa:

Quan el focus recau en el mateix personatge

Variable:

Quan el focus recau sobre diversos personatges

Multiple:

Quan es focalitza un element des de diversos punts

La narració de paraules

Discurs narrativitzat :

Esmenta l'acte verbal del personatge, i n'especifica el contingut o no.

Discurs o estil indirecte:

S'utilitza la tercera persona per a introduir les paraules del personatge

Discurs o estil indirecte lliure:

Els mateixos mots dits pels personatges, però mantenint la tercera persona narrativa

Discurs o estil directo:

Reproducció fidel del diàleg

Discurs o estil directe lliure:

Discurs directe sense l'ús de signes demarcatius

El monòleg anterior:

Un personatge se'ns mostra en el nivell en què el pensament és una mescla d'idees, sensacions sense una connexió lògica.

Tècnica narrativa que ens permet introduir-nos en la vida interior del personatge

Característiques:

Discontinuïtat

Repetició

Associació

La novel·la a l'exili

Censura de determinades obres > una generació d'escriptors abocada a l'exili

Aquests escriptors se senten amb la responsabilitat de continuar una tradició cultural. Iniciaren una vida cultural activa en català: jocs florals, premis, editorials...

Trets característics d'aquesta literatura

La literatura es fa a partir de l'experiència immediata

Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor

Inclou el tema de l'enyorament

Incorpora el sentiment de frustació

Denuncia la guerra i les seues conseqüències

Aquests trets s'observen en la narrativa de

Avel·lís Artís Gener

''Paraules d'Opoton el vell''

On es narra la conquesta de la P. Ibèrica pels indis asteques

''Les dues funcions del circ''

Narra l'aventura de dos germans exiliats

''Érem quatre''

''La ciutat i el tròpic''

S'interessà per les lletres i molt jove començà a col·laborar amb articles i contes

A la dècada dels setanta es veurà reconeguda la seua obra, considerada per molts crítics la producció novel·lística més important de la postguerra

La seua obra se sol dividir en tres períodes

Els anys d'aprenentatge

La maduresa

''Vint-i-dos contes'' > històries d'amor que reflenteixen un gran pessimisme amb la soledat mols present a l'obra

Altres obres com ''La plaça del diamant'', ''El carrer de les Camèlies'' o ''Jardó vora el mar'', totes amb un tractament psicològic

La vellesa

''La meva Cristina i altres contes'' > un món on dominen els personatges masculins

''Mirall trencat'' > narra la història tràgica d'una família i aborda tres temes: la infantesa, la soledat i la mort

La seua obra es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges; una temàtica bàsicament femenina i un estil carregat de simbolisme: flors, colors...

La seus obra s'explica en funció de la seua terra, Mallorca, i del seu origen social, l'aristocràcia illenca

Destaquen dos obres seues

''Mort de dama''

Caricatura esperpèntica d'un món tradicional en vies d'extinció

Decadència de l'aristocràcia rural mallorquina

''Bearn o la sala de les nines''

Idealització mítica del món

Mitificació de la Mallorca rural que ha perviscut fins al primer terç del s. XX

Destaca com a escriptor de contes

''El primer arleqí'', recull de huit contes

Tracta els temes des de tots els punts de vista, en què assaja tota classe de tècniques

''Cròniques de la veritat oculta'' > crítica de la quotidiana a través de la contraposició de la <<veritat oficial>> i la <<veritat oculta>>

Altres contes a destacar: ''Demà a les tres de la matinada'', ''Invasió subtil i altres contes'', ''Tot s'aprofita''

Va elaborar, juntament amb el grup Dagoll-Dagom, un guió teatral per a la representació de l'obra ''Antaviana''

També va conrear el subgènere dels microrelats

Posa l'èmfasi en aspectes com la fantasia, l'humor, la paradoxa, l'absurd..

Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista. Un dels escriptors més llegits de la postguerra

La seua porducció recull articles periodístics, peces teatrals i obres novel·lístiques

Novel·les importants

''Estrictament persona''

''Totes les bèsties de càrrega''

''Mossegar-se la cua''

''Mecanoscrit del segon origen''...

Obra de clara tendència documental > un testimoni viu de la Guerra Civil i de l'exili

Entre els seus llibres detaquen els de contingut polític

''La filla del pres''

''Testament a Praga''

''Va ploure tot el dia''

L'última novel·la publicada és ''La filla del gudari'' on aborda la problemàtica del País Basc

Primer com a poeta i després com a novel·lista, la seua obra ha estat marcada per la fabulació de mons imaginaris

Elements habituals en la seua prosa

Fantasia

Mitologia

Curiositat històrica

Té un espai literari allunyat de la realitat. La seua narrativa integra >

La fabulació i la ciència

El natural i el sobrenatural

La raó i la màgia

Obres destacades

''Amb la tècnica de Lovecraft'' (conte)

''Llibre de cavalleries'' (novel·la)

''Les històries naturals'' (novel·la)

Autora profílica de novel·la, teatre i assaig

El teatre, una de les seues grans passions, com a autora, pedagoga i com a intèrpret

Obres destacades de teatre

''Tu i l'hipòcrita''

''El desert i els dies''

Com a novel·lista, ''Betúlia'', és una de les seues novel·les més ambicioses

Reflecteix el món social i el malestar durant la postguerra

Altres obres

''Un lloc entre els morts''

''Quim, Quima''

''El color més blau''

Una de les fugires clau de la història valenciana contempòrania

S'ha manifestat com a rondallista, novel·lista i com a gramàtic

Les rondalles valencianes

Ha recopilat 36 rondalles de gran valor folklòric i narratiu

3 tipus

Rondalles meravelloses

Èssers humans dotats de facultats sobrenaturals

Rondalles de costums

La manera de viure de la societat agrària

Rondalles d'animals

Personatges > animals humanitzats

Característiques

La història se situa en espais valencians

Hi ha un acte de creació literària

Hi ha una preocupació lingüística > llenguatge popular correcte

Hi ha una selecció de rondalles seguint el criteri de <<bon gust>>

La producció novel·lística

Comença en el període de postguerra amb ''L'ambició d'Aleix'', publicada amb un retard de 10 anys per la censura

Simbolitza els pobles i la natura com a mena de refugi contra la destrucció de les grans ciutats

A la dècada dels huitanta la seua obra narrativa va veure la llum amb ''La idea de l'emigrant'' i la trilogia ''cicle de Cassana''

Doble vessant en tota l'obra narrativa

La passió de contar

La passió d'ensenyar

La tasca gramatical

Destaca com a gramàtic

Obres destacades

''Millorem el llenguatge''

''Curso medio de gramática catalana''

''La flexió verbal''

Altres narradors valencians

Destaquen

Miquel Adlert

Beatriu Civera

Maria Ibars

Maria Beneyto

Martí Domínguez

Les seues novel·les constaten el ressorgiment literari valencià i la sorprenent irrupció de dones novel·listes

La major part d'aquestes novel·les estan bastides damunt el model de la novel·la de fulletó

Només algunes novel·les s'acosten a les noves tendències novel·lístiques coetànies

En l'obra es planteja el tema de l'emancipació de la dona

La novel·la psicològica

Abans de la guerra destaquen dos autors

Escriptor genuïnament burgués

L'univers ficcional de les seues obres recrea el món d'aquesta classe social

Destaca la seua trilogia: ''Fanny'', ''Eva'' i ''Valentina''

Tracta els símbols freudians més clarament i descriurà les reaccions psicològiques dels personatges

La seua obra més popular > ''Laura a la ciutat dels sants''

Aquesta obra va causar un fort escàndol en l'època, ja que, era possible identificar a la ciutat de Vic i diferents personalitats del moment

La narrativa valenciana fins al 1939

L'inici del segle XX suposa la liquidació de la Renaixença i el naixement de la narrativa valenciana. Els narradors segueixen tres corrents estètics

Els seguidors del model costumista i localista

Destaquen els narradors castellonencs

En el primer terçc del s. XX, Castelló tenia un nucli intel·lectual molt actiu, que es va organitzar al voltant de la Societat Castellonenca de Cultura

Les seues publicancions, varen participar, a més, en la redacció i signatura de les Normes del 32

Aquests escriptors pretenen descriure la manera de viure de la seua terra, tenen una clara concepció unitarista de la llengua i un gran domini expressiu i lèxic

El grup s'inicia amb Salvador Guinot, però l'escriptor més valorat ha estat Josep Pascual Tirado

Josep Pacual Tirado > publicà unes narracions recollides sota el títol ''De la meua garbera'', que presenten de manera idealitzada el Castelló agrícola

Els seguidors del fulletó pseudocostumista

Constituït pels col·laboradors de les revistes que apareixen a València amb la finalitat de difondre la narrativa curta en valencià

La primera va ser ''El Cuento del Dumenge'', més tard apareixen ''El Cuento Valencià'', ''Rondalles Noves'', ''El Cuento del Dissabte'' i de nou el primer

Es tracta d'una narrativa populista de qualitat literària i lingüística molt baixa > paraliteratura o subliteratura

Funció important > obrir el camí envers la normalització de la narrativa i l'ampliació del públic lector en català

Els modernitzadors

Autors que conrearen una narrativa renovadora, influenciada per l'estètica modernista

Cal destacar Eduard López-Chávarri, autor de ''Cuentos lírics'' o ''Proses de viatge''

Jesús Martínez Ferrando > narrador valencià més important de la primera meitat de segle. Publicà la major part de la seua obra abans de la Guerra Civil

Destaquen ''Vida d'infant'', ''Històries i fantasies'' etc.. La seua narrativa es caracteritza per una llengua acurada, al servei de l'anàlisi psicològica, la fantasia, l'humor o el dramatisme

1975

Mort de Franco

Canvis socials i polítics espectaculars

Faran possible la normalització d'una producció i d'un mercat literari en català

El mercat s'havia cpmençat a recuperar-se en la dècada dels seixanta

Aprovació de la Constitució i els estatuts d'autonomia

Alfavetització de la població

Milloraen l'ús social de la llengua

Augment del públic lector

La dècada dels setanta

Aparició de nous narradors

Catalans

Terenci Moix

Montserrat Roig

Jaume Fuster

Valencians

Joan F. Mira

Josep-Lluís Seguí

Mallorquins

Maria Antònia Oliver

Carme Riera

Mostraran en les seues obres les preocupacions i la visió del món d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra

La dècada dels huitanta

Diversos gèneres narratius

Narrativa policíaca

Narrativa de ciència-ficció

Narrativa de terror

Narrativa històrica

Narrativa eròtica

Il·lustrativa la producció del col·lectiu Ofèlia Dracs

Destaquen

Jaume Fuster

Quim Monzó

Maria Antònia Oliver

Josep Lluís Seguí

Publica contes

De misteri i terror

Policíacs

Eròtics

De ciència-ficció

Autor

Novel·les i contes

Llibres de viatjes

Proses narratives

Articles d'opinió

Entrevistes

Teatre

Característica dominant

Creació d'una realitat mítica

Microcosmos inventat sobre un record seu

Novel·les destacades

La lluna i el "Cala Llamp" (1963)

Els argonautes (1968)

Difunts sota els ametllers en flor (1970)

Cavalls cap a la fosca (1975)

L'emperador o l'ull del vent (2001)

Olympia a mitjanit (2004)

Formació autodidacta

La seua obra es caracteritzada per tractament de manera desinhibida de temes provocatius

El sexe

L'homosexualitat

La presentació d'una versió molt sòrdida de la postguerra

Obres significatives

La torre dels vicis capitals (1969)

El dia que va morir Marilyn (1969)

Construïda a partir de monòlegs de quatre personatges amb els quals es narren experiències

Domina amb la mateixa perfecció la novel·la i el conte

Obres que destaquen

Conte

Contes de la mà esquerra (1973)

Novel·les

Camí de sirga (1988)

La galeria de les estàtues (1992)

Estremida memòria (1997)

Tret definitori de la seua narrativa

Paper central de la memòria

La memòria històrica i la memòria com a recurs literari

Condició de dona escriptora

Protagonistes femenines

Narracions

Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)

Parla mallorquina

Jo pos per testimoni les gavines (1977)

Tema de la incomunicació

Reivindica la sensibilitat i l'amor

Novel·les

Dins el darrer blau (1994)

Novel·la històrica basada en els fets que succeïren a Ciutat de Mallorca el 1688 i el 1691

Cap al cel obert (2000)

La meitat de l'ànima (2003)

L'estiu de l'anglés (2006)

Recurs característic de les novel·les i contes

Epístola o carta

Per al públic lector

Quasi bé un conte (1980)

La molt exemplar història del gos màgic i la seua cua (1988)

El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes (2003)

Novel·la negra

Influències

Cinema negre

Temps que li tocà viure

Repressió franquista

De mica en mica s'omple la pica (1972)

La corona valenciana (1982)

Les cartes d'Hèrcules Poirot (1983)

Les claus de vidre (1984)

Tolkien

Trilogia d'espasa i bruixeria

L'illa de les tres taronges (1983)

L'anell de ferro (1985)

El jardí de les palmeres (1993)

Novel·la reportatge

La mort de Guillem (1996)

Periodisme

Veu present en la premsa i la televisió

Narrativa

Renova els pressupòsits realistes

Reportatge

Els catalans als camps nazis (1977)

Narrativa de ficció

Novel·les

Ramona, adéu (1972)

El temps de les cireres (1977)

L'hora violeta (1980)

Novel·les

Centrades en la problemàtica de Mallorca

Influïdes pel gènere rondallístic tradicional

Destaquen

Cròniques d'un mig estiu (1970)

Cròniques de la molt anomenada ciutat de Monntcarrà (1972)

El vaixell d'iràs i no tornaràs (1975)

Estudi en lila (1985)

Antípodes (1988)

Tallats de lluna (2000)

Crineres de foc (2002)

Colors de mar (2007)

Guions per ràdio i televisió

Obres de teatre

Guions de cine

Contes

Uf, va dir ell (1978)

El perquè de tot plegat (1993)

Guadalajara (1996)

El millor dels mons (2001)

Mil crists (2008)

Novel·les

Benzina (1983)

La magnitud de la tragèdie (1989)

Matèria temàtica

Vida quotidiana del món occidental

Retrat d ela societat hedonista, comunista i desideologitzada dels nostres dies

Contes

És quan miro que hi veig clar (1979)

Novel·les

Júlia (1983)

T'estimo, Marta (1986)

La salvatge (1994)

Dones (1997)

Caníbal (2007)

El meu germà Pol (2008)

Novel·la

El bou de foc (1974)

Els cucs de seda (1975)

El desig dels dies (1981)

Viatge al final del fred (1983)

Els treballs perduts (1989)

Influències de Joyce

Utilització del monòleg interior

Presenta l'antiepopeia de Jesús Oliver

Es dividix en dotze capítols

Basada en el mite de les dotze treballs d'Hèrcules

Elaboració del relat fortament renovadora

El lector passa sense advertiments dels fets contats pel narrador primer en tercera persona als evocats interiorment pel protagonista narrador segon

Ajuden a diferenciar-ho

Senayls sintàctics

Canvi dels temps gramaticals del passat al present

Canvi de la tercera persona a la primera

Borja Papa (1996)

Autobrigrafia de Roderic Borja

Dades ben documentades

Trilogia

Purgatori (2003)

Primer volum

València dels anys noranta

Retrat de la societat del moment

Protagonistes

Individus desorientats, descol·locats, que se situen voluntàriament a la perifèria de la societat

El professor d'història (2008)

Segon volum

Novel·la

Crim de Germania (1980)

Caràcter innovador

Relat històric sobre la revolta de Germania

Tipus de text no habituals en la narrativa clàssica

Cartes o fitxes policials

Històries naturals (1982)

Temàtica de la marginació

Acurada virtuositat lingüística

Ribera (1990)

Temàtica de la marginació

Acurada virtuositat lingüística

El mut de la campana (2003)

Ofereix el retrat de la Vaència del segle XVII

Novel·la

Guions per al cinema, la ràdio i la televisió

Novel·la negra

La gola del llop (1983)

Rosa Vermell, detectiva privada (1989)

Narrativa de "lladres i serenos"

València, roig & negre (1990)

Novel·les negres

No emprenyeu el comissari (1984)

Penja els guants, Butxana (1996)

Un negre amb un saxo (1989)

La mirada del tafur (1997)

Novel·les

Gràcies per la propina (1995)

Només socis (2008)

Narracions

L'illa de l'holandés (1998)

Política valenciana

Societat limitada (2002)

Espècies protegides (2003)

Altres autors actuals

Vicent Usó (1963)

La mirada de Nicodermus (1994)

Les ales enceses (2004)

Carme Miquel (1945)

A cau d'orella (2000)

Murmuris i crits (2002)

Joan Pla (1942)

Mor una vida, es trenca un amor (1990)

La màquina infernal (1990)

Josep Piera (1947)

Rondalla del retorn (1978)

Ací s'acaba tot (1993)

Mercè Company (1947)

La imbècil (1986)

La presència (1989)

Glòria Llobet (1956)

Què t'angoixa, Núria? (1996)

El cor de les pedres (1999)

Gemma Lienas (1951)

Billet d'anada i tornada (1999)

El diari blau de la Carlota (2006)

Vicent Josep Escartí (1964)

Barroca mort (1988)

Dies d'ira, Nomdedéu (2002)

Manuel Joan i Arinyó (1956)

Contra sentit (1991)