Kategorien: Alle - habilitats - memòria - aprenentatge

von scott sese Vor 8 Jahren

229

Models Teorics

El text aborda diversos models teóricos que explican el aprendizaje motor, centrándose en dos teorías principales: la teoría del bucle cerrado de Adams y la teoría del esquema de Richard Schmidt.

Models Teorics

1 Es pot considerar el sistema motor com un sistema complex? 2 Es comporta el cos humà com un sistema complex autoorganitzat?

Models teorics explicatius de l'aprenentatge motor

PROCESSAMENT DE LINFORMACIÓ

MODELS COGNITIUS
Teoria de l'esquema, Richard Schmindt

1. Atesa l’enorme quantitat d’habilitats motrius que som capaços de dur a terme, el fet de disposar d’unes estructures específiques per a l’execució concreta i específica de cadascuna d’aquestes habilitats obligaria a disposar d’una capacitat de memòria molt superior a la que se suposa que posseeix l’ésser humà 2. Com podem disposar de mecanismes de control mai realitzats anteriorment, segons la teoria d'Adams no es possible.

Els programes motors: cada execució motriu té el seu propi i exclusiu programa motor. De manera que tenim programes motors generalitzats, capaços de controlar l’execució de classes o famílies de moviments

Els esquemes motors: «una regla que relaciona els diversos resultats dels membres d’una classe d’accions amb els paràmetres que en determinen el resultat». La retroacció intrínseca, la situació inicial, els comandaments, el coneixement dels resultats, etc, s’emmagatzema de manera conjunta en acabar el moviment. L’esquema, el que s’emmagatzema, no són les dades concretes; sinó les relacions que s’hi estableixen i s’elaboren, per abstracció, un conjunt de regles. Aquest procés, clarament inductiu, s’enforteix amb la pràctica i amb la precisió de les diferents retroaccions que es rebin

Teoria del bucle tancat d'Adams

Model capaç d’explicar l’aprenentatge i el control de moviments simples i autoregulats —self-paced— per part d’humans amb prou edat per posseir habilitat, o competència, verbal —verbal capability— Té dues estructures de memòria, les quals sempre s'enforteixen amb la practica.

Emprempta mnèsica

Té la funció de seleccionar i iniciar el moviment en questió Es trova format per tres causes: 1. Empremta com a programa motor limitat que treballa en un bucle obert i té com a funció, iniciar el moviment 2. Es reflecteixen les diferencies conegudes entre procesos de record (percepció mnsèsica) i de reconeixement (empremta perceptiva) 3. La imposibilitat que la mateixa estructura que s’utilitza per iniciar el moviment serveixi per controlar-lo.

Emprempta perceptiva

Feedback del moviment iniciat es compara amb l’emprempta perceptiva, d’aquesta manera es detecta l’error i se’n dona una correacció La primera fase en la que el coneixement dels resultats es primordial,es coneix com a etapa verbal-motriu La fase avançada es anomenada etapa motriu, ja que es pot continuar aprenent sense coneixement dels resultats.

N.A.BERNSTEIN

aspectes destacats a) La variabilitat del moviment humà : l’observació sistemàtica i el registre del moviment humà van dur Bernstein a afirmar que, en l’execució de les habilitats motrius, s’hi detecta una estructura bàsica i comuna, però la seva execució i la forma final que té, mai no es repeteix de manera idèntica b) Els graus de llibertat: pensem en la gran quantitat d’articulacions (cadascuna amb un, dos o tres eixos possibles de gir) que s’impliquen en la major part de moviments que som capaços de dur a terme. c) La influència de forces externes: les forces reactives i/o externes (la gravetat, els fregaments, les inèrcies, etc.) desenvolupen una tasca crucial en el desenvolupament final de l’execució motriu d) El caràcter global del control dels moviments: fruit de l’observació i el registre del moviment humà, Bernstein va constatar que qualsevol modificació en l’execució d’una acció motriu s’anava corregint al llarg del seu desenvolupament posterior. Dit amb altres paraules, cal entendre el control dels moviments com una unitat

PSICOLOGIA ECOLÒGICA/POSICIONS DINAMICOECOLÒGIQUES

Autoorganització en el sistema motor En uns experiments ja clàssics, realitzats als anys 1981 i 1984, Kelso va mostrar evidències que determinades formes de comportament motor humà exhibien totes les característiques mostrades en els comportaments autoorganitzats que es donen a la naturalesa. Llavors, si d’una banda tenim que l’ésser humà pot considerar-se com un sistema complex i, d’una altra, que mostra trets clars d’autoorganització en alguns dels seus comportaments, el pas està fet: es pot analitzar, com a mínim, una part de la conducta humana sota el prisma dels sistemes dinàmics autoorganitzats.
Conclusions extretes dels experiments a) El sistema posseeix multiestabilitat: els modes EF i FF són dos patrons coordinatius estables. És a dir: el sistema presenta dos atractors (en l’àmbit de l’anàlisi del moviment humà cal entendre els atractors com aquelles formes de comportament que, entre la gran quantitat de respostes que el sistema pot mostrar, són preferentment exhibides pels subjectes). b) La potència dels dos atractors no és igual: el corresponent al mode EF és molt més potent que el corresponent al mode FF. c) La variació en el paràmetre de control produeix una modificació en el paisatge d’atractors que caracteritza el comportament del sistema: l’estabilitat del patró EF disminueix molt lleument; mentre que la del patró FF ho fa de manera accentuada fins que, arribat un valor crític, aquest patró desapareix i el sistema adopta espontàniament el mode EF. d) Una vegada produïda la transició FF à EF, la variació del paràmetre de control en sentit contrari no fa que el sistema recuperi l’estat inicial. Això és degut al fet que, com hem comentat, la potència de l’atractor EF és superior a la de l’atractor FF i no permet que el sistema abandoni la forma de comportament que provoca.
Autoorganització: Forma de comportament que mostra els sistemes complexos en situacions allunyades de l’equilibri i que permet explicar «com un comportament extraordinàriament complex pot sorgir a partir de poques (però no lineals) regles». La dinàmica de relació entre els elements d’un sistema està condicionada pel canvi en què es coneix com a paràmetre de control. Aquest paràmetre es caracteritza, i això té una gran importància, per ser inespecífic al sistema i als canvis que s’hi produeixen: per si mateix no inclou cap informació sobre el canvi de patró, però els provoca i els dirigeix. En definitiva, els patrons són el resultat no del paràmetre de control, sinó de l’autoorganització del sistema o, encara millor, de l’autoorganització de les relacions entre els elements que componen el sistema. El de paràmetre d’ordre o variable col•lectiva del patró. Aquesta variable col•lectiva seria la descripció macroscòpica del comportament del sistema —més aviat dels patrons que exhibeix— en una situació determinada. Atès que abans hem comentat que els patrons neixen de les interrelacions entre els elements i que les variables col•lectives serveixen per descriure els patrons, podem afirmar que la variable col•lectiva representa o explicita un determinat tipus d’interrelacions entre els elements del sistema que participen en l’acció. (ni res ni ningú no organitza el sistema)