ANATOMIA I PROPORCIÓ

L'anatomiaÉs la ciència que descriu les diferents parts i sistemes del cos humà. L'artista plàstic ha d'observar atentament el cos humà i els seus moviments per representar la figura amb fidelitat.

La proporció és una relació harmònica de grandària

Què tenen en comú el Partenó i un rusc d’abelles? I el nostre cos i un gira-sol? La resposta la trobem al nombre auri, que es coneix metafòricament com a “proporció àuria” o “divina proporció”. La proporció àuria és la relació matemàtica que es pot establir entre les parts d'un objecte per generar harmonia visual.Les composicions de molts quadres artístics segueixen la proporció àuria o l'anomenat nombre d'or. El creixement de plantes i altres organismes també es regeix curiosament sota les directrius d'aquesta proporció...fins i tot el nostre cos!

La proporció en el cos humà és la relació harmònica de grandària de les diferents parts del cos entre elles i amb el conjuntAquest concepte va donar lloc a la creació de prototips de bellesa ideal, regularitzats mitjançant un cànon que sol utilitzar com a unitat de mesura la longitud de l'eix vertical del cap, en funció del qual s'estableixen les mesures de la resta del cos. D'aquí sorgeixen els diferents cànos de bellesa al llarg de la història.

El Dorífor de Policlet, 440-450 aCVa establir un cànon pr a la figura humana que, entre altres mesures matemàtiques, establia una altura de 7 caps i mig.

Apoxiòmenos de Lisip 370 aC.Va elevar l'estatura ideal a una relació de vuit caps i així va aconseguir més esveltesa en la figura.

Mural romànic a l'església de Sant Martí s. IX - XIA l'edat mitjana, especialment en el període romànic, la influència de la religió estableix regles molt severes i esquematitzades per representar la figura humana, per allunyar-la tant com sigui possible del naturalisme de la matèria, ja que es pretén simbolitzar les emocions de l'esperit.

Home de Vitruvi de Leonardo da VinciLes proporcions que s'estableixen en el Renaixement tenen com a base l'observació de la figura humana real, ja que es considera l'ésser humà com a mesura de totes les coses.

Home cactus de Júlio González, 1939.L'art modern es basa en la llibertat de pensament, admet totes les expressions artístiques, i no s'imposen cànons ni regles de cap tipus.