Conflicte Palestina-Israel

El territori de Palestina estava ocupat principalment per àrabs i sota el control otoma des 1517. En 1882 van començar a establir els primers llogarets de jueus procents d'Europa. En arribar, els jueus demanaven als palestins que es rebel·lessin contra l'imperi otomà a canvi de promeses d'independencia

S'inicia amb la proclamació de la independència el 1948. Aquest fet històric es va aconseguir després de més de seixanta anys d'esforços polítics i diplomàtics per part del sionisme per establir una nació sobirana en la qual consideraven que era la seva pàtria, l'antiga Terra d'Israel, també coneguda com Palestina des dels temps de l'Imperi romà

1948

Despés d'abandonar oficialment els anglesos el territori palestí, el primer ministre israelià, David Ben-Gurion, va declarar l'Estat d'Israel el 1948. Al dia següent, una coalició de països àrabs (integrada per Egipte, Síria, Transjordània, Líban i l'Iraq) que no acceptaven la resolució i donaven suport a Palestina, van començar una guerra contra els jueus. Durant aquest conflicte, Israel es va fer amb el 77% del territori i més de 700.000 palestins es van convertir en refugiats ens els països veïns

Crisi de Suez-1956

L'arribada de Gamal Abdal Nasser al poder a Egipte en 1952, va significar un acostament del seu país amb els Estats Units. A més, el Regne Unit va acceptar inicialment retirar-se del Canal de Suez. Aquests fets, van preocupar a alguns líders militars israelians, per la qual que es va elaborar l'operació Susannah, una campanya d'atemptats terroristes menors contra blancs britànics i nord-americans

El 1956 el conflicte entre Egipte i Israel es va aguditzar. El 26 de juliol de 1956, Nasser va nacionalitzar el Canal de Suez, i poc després Egipte va bloquejar el Golf d'Aqaba i va tancar el canal als vaixells que portaven provisions per a Israel. El bloqueig parcial d'Israel, i la nacionalització del canal, van molestar als governs del Regne Unit i França, fins llavors els països que controlaven dit canal. En resposta a aquesta acció aquests dos països van arribar a un acord secret amb Israel per recuperar el canal per acció militar.

Segons aquest acord, que no va ser oficialment reconegut sinó anys després, Israel va envair la Franja de Gaza i la península del Sinaí a l'octubre de 1956.

El 1957, les dues superpotències de la Guerra Freda, la Unió Soviètica i els Estats Units van manifestar el seu rebuig a la invasió parcial d'Egipte, de manera que les tropes que van ocupar el canal es van veure obligades a abandonar-sota la pressió econòmica del colós americà

Nasser va aconseguir conservar el canal i va reduir la influència britànica al seu país, només la inesperada intervenció nord-americana el va salvar d'una derrota militar i política total.

1967

Egipte, que donava suport a la lluita palestina,demana a l'ONU (que tenia tropes desplegades per interposar-se entre israelians i egipcis) que retiri les seves topes de la península del Sinaí, frontera amb Israel, i després de retirar-se la ONU, Egipte comença a col·locar les seves per temor a patir una invasió egípcia, Israel va atacar aquesta zona i va començar l'enfrontament contra una coalició àrab formada per Egipte, Síria, l'Iraq i Jordània, conquerint durant la guerra dels territoris palestins de gaza i Cisjordània

1973

Es va iniciar el 6 d'octubre (el dia de Expiació dels jueus) quan els exèrcits de Síria i Egipte van llançar una ofensiva contra Israel, derrotant a l'exèrcit d'aquest país. Després de tres setmanes de combat les forces israelianes van aconseguir recuperar el terreny perdut i una força de les Nacions Unides es va encarregar de mantenir la pau. Com a resultat d'aquest atac sorprenent, el govern israelià va iniciar negociacions per assegurar les seves fronteres.

El 18 de gener de 1974 es va signar un acord amb Egipte

El 31 de maig del mateix any amb el govern de Síria