DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL 1r CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una image positiva de si mateixos i de les altres persones.

Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al
seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn im-
mediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene
personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidia-nes i en els espais que li són habituals.

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del mo-
viment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.

Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres

CONTINGUTS

Identificació com a persona, creixement d'algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu

Autoestima - imatge positiva

Mirada positiva

Referint-nos que els infants han de tenir una mirada positiva de si mateixos, tot i tenir diferències amb els altres infants. Han de saber que no tots els infants són igual i, per tant, és bo que ells mateixos ho sàpiguen veure, perquè després és quan hi poden aparèixer problemes com l'assetjament escolar, ja que tots pensen que han de ser segons un cànon i, això no és així, sinó tot el contrari, com més varietat i més diferents, més riquesa.

Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana

Activitats de la vida quotidiana

0-3 anys

Es treballen per:

Activitats

Més ben definit, es treballa per hàbits (Bon dia, esmorzar, hora de pati, rentar mans, beure aigua, canvi de bolquers, etc.)

Metodologies

3-6 anys

Es treballa per:

Racons

Es preparen racons amb diferents activitats i els materials respectius

A diferència dels ambients d'aprenentatge, l'infant fa l'activitat, de manera que no és del tot lliure, perquè ja hi ha una activitat i un material preparat per portar-ho a terme.

Projectes

Ambients d'aprenentatge

Es proporciona diferent material

Els infants escullen fer el que realment els agrada i són els protagonistes del seu aprenentatge.

Tallers

Es poden fer de manera individual, en petit o gran grup.

No tenir pressa (serenor)

Cada infant té el seu ritme i les persones educadores no poden imposar/demanar a un infant que faci una acció quan no està preparat, perquè el que s'aconseguirà és que l'infant es frustri.

Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu d'aquestes

Alimentació

Descans

Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d'expressió i comunicació

Educació emocional

Verbalització de les emocions

Sensacions plaents i desagradables

Progrés en l'adquisició d'hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, així com en l'inici d'hàbits d'ordre, constància i organització en les activitats en què participa

Higiene personal

Prevenció de malalties

Control de l'humitat

Temperatura i ventilació de les sales (miralls, mocadors, etc.)

Bons hàbits

Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià

Exploració del propi cos (autoconeixement)

Accés autònom a les diferents zones

Hipotàlem

Tot passa per allà (ploren, criden per tot, estrés...)

Part primitiva del cervell

Hormona de cortisol

Neuroplasticitat del cervell

Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals

Domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual, així com de les habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada més actiu i autònomen les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.)

Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions

Joc

Varietat

Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament

Vincle d'aferrament

Trauma de separació

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Exploració amb les seves possibilitats motrius

Manipulacions dels objectes cada vegada més minucioses fins dominar eines i instruments molt precisos

Acollir i propiciar les possibilitats expressives del cos

Les emocions se situen a la base de la descoberta d'un mateix i dels altres

Hi ha importància en el joc psicomotor

També s'ha de proporcionar el joc a l'exterior, en espai de lleure

El benestar emocional de cadascú es relaciona de ple amb el benestar grupal i comunitari

Preveure situacions no quotidianes per assegurar el tractament clamat i reflexiu dels continguts de les relacions interpersonals i intrapersonals

Aplicació i autoregulació d'hàbits personals i socials quereix assajar certes habilitats

Planificar propostes que permetin als infants sentir-se únics i importants, per promoure així la confiança en un mateix i progressant en l'adquisició de la seva autonomia

Àrea de descoberta de l'entorn.

CONTINGUTS

Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l'adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa

Model comportamental

Exemples

Socials

No llençar brossa al terra

Fer les necessitats al carrer

Aula

No pujar a les taules

Tenir cura del material

Tenir cura / respecte de les persones amb qui es conviu

Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l'ús de termes relatius a l'espai

Orientació en les seqüències temporals en què s'organitza la vida diària i iniciació en l'ús de termes relatius a l'organització del temps

Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives

Observació i exploració de l'entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que s'en deriven

Espai de desenvolupament segur i seré

Observació i constatació d'alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l'entorn

Interés i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d'objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic

Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat

Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs

Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes

Seqüència habitual d'accions

També conegut com RUTINES

Fer una sèrie d'accions/activitats en ordre (Exemple: El dia a dia d'un infant - Bon dia, esmorzar, canvi de bolquers, etc.)

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Les Activitats de la vida quotidiana aporten coneixement de l'entorn i la organització social.

A favorir la participació de les famílies ja que poden aportat experiències i coneixements.

La matemàtica, eina per a la descoberta de l'entorn.

Incentivar l'exploració sensorial i l'experimentació.

Prioritzar la descoberta d'elements naturals de l'entorn ja que són atractius i motivadors.

Les sortides a l'entorn, propostes significatives i joioses per a l'infant.

Consciència dels Rols de gènere .

Area de comunicació i llenguatges

CONTINGUTS

Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic

Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació

Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones

Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa)

Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre

Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres

Diàleg

Poder mantenir una conversa amb altres persones.

Escolta activa

No és només sentir / escoltar el que està dient, sinó que també ha de ser capaç de posar-se en la seva situació i saber què sent la persona.

Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents

Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc

Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i sentit del ritme

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Llenguatge essencial per al desenvolupament dels infants

El llenguatge oral és la forma més natural del llenguatge, ja que gairebé sempre està present en qualsevol situació de la vida escolar i contribueix en gran manera a la globalització dels aprenentatges

El llenguatge musical dóna forma al gest per anar-se convertint en moviment i dansa.

Per acostar als infants al món de les creacions musicals i potenciar la seva escolta activa, cal preveure la realització d'audicions

Els llenguatges visual i plàstic donen la possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa

LLENGUATGE LOGICOMATEMÀTIC

Organització espaial

Conceptes:

En relació al propi cos:

A dalt / A baix

Davant / Darrere

Un costat / l'altre

Aquí / Allà

A dins / a fora

En relació als objectes:

Orientació i direccionalitat:

Posició (estàtic o moviment)

Direcció (endavant o endarrere)

Distància (prop o lluny)

Contorn o limitació de l'espai físic:

Línia oberta o línia tancada

Organització Temporal

Conceptes:

Matí / Tarda

Vespre / Nit

En relació a:

Esmorzar / Dinar / Berenar / Sopar

Ahir / Avui / Demà

Figures Geomètriques

Conceptes:

Forma:

Cercle / Quadrat / Triangle

Mida:

Gran / Mitjà / Petit

Entorn natural

Conceptes:

Recerca de característiques, atributs i qualitats

Seqüències

Successió ordenada de coses que mantenen alguna relació (color, figura, mida, etc.)

Comparacions / agrupacions

Això és més gran que això

Això és més petit que això

Això és igual que allò

Gradacions

Sèrie de coses ordenades per graus (Exemple: tonalitats de colors)

Ha de tenir:

Estabilitat

El personal docent ha de tenir una estabilitat per poder transmetre-la als infants. Si una educadora no té una estabilitat emocional, ho transmetrà als infants i ells tampoc la tindran.

Regularitat

El personal docent ha de ser regular i entregar o donar les tasques en el seu termini. No poden demanar als infants que ho siguin, si ells no ho són i no compleixen.

Coordinació

Tot el personal docent ha d'estar coordinat perquè surti bé. No pot ser que una persona educadora digui A i una altra digui B, perquè el que aconseguiran és que els infants no sàpiguen que és el que han de fer.

Mirada positiva

La persona educadora ha de saber veure:

Punts febles

Treballar-los

Punts forts

Potenciar-los

No només a l'infant, sinó també al seu entorn. Pot ser que l'infant estigui malament, perquè algú del seu entorn està malament i doncs, ell ho passa malament. En cas que passi això, s'ha d'intentar solucionar els problemes que hi hagi, per aconseguir que l'infant estigui bé i es pugui desenvolupar correctament.

Moviments reposats

Intentar que els faci l'infant sol i sense la nostra ajuda. Però si no es pot fer, intentar que la nostra ajuda sigui la mínima possible.

Intentar que no sigui forçat i que l'infant se senti còmode

Ha de ser constant i la seva presència ha de ser de forma periòdica, ja que el que volem és aconseguir que l'infant sigui el màxim autònom i lliure possible, de manera que l'educadora només intervindrà en els moments que siguin necessaris (Exemple: Quan un infant estigui en perill, quan una activitat tingui materials que s'hagin de vigilar, etc.). Si l'educadora imposa les accions, aconseguirem tot el contrari, aconseguirem que l'infant sigui dependent de l'educadora i no pugui escollir el que realment vol.

Ha de preveure i anticipar-se, per evitar la frustració i perquè els infants s'orientin. (Exemple: Dimecres van a la granja - doncs uns dies abans els pot anar recordant que aniran d'excursió a la granja, els animals que veuran, etc., d'aquesta manera els infants ja sabran el que faran i no es frustraran)

Què cal tenir en compte a l'hora de fer les unitats didàctiques?

La diversitat

Quan programar

L'agrupació dels infants

El diàleg individual

L'ordre en què es presentaran les propostes

Què podem programar a la llar d'infants?

Moments de cura i relació

Propostes lúdiques

Espais

Característiques que han de tenir les unitats didàctiques.

Donar resposta a les necessitats dels infants i la manera natural d'aprendre

Integrar el protegonisme de l'infant en l'activitat del joc

Potenciar l'autonomia

Assumir un enfocament que parteixi de l'acció

Tenir cura del benestar emocional

Promoure la multiplicitat de potencialitats de l'infant

Considerar totes les situacions i vivències quotidianes dels infants

Components bàsics de la programació de la unitat didàctica

Nom i grup d'infants al qual es destina

Objectius d'aprenentatge

Continguts

Metodologia

Activitat

Materials necessaris

Temps

Agrupament de l'alumnat

Paper de la persona educadora

Avaluació

Valoració del progrés i evaluació dels infants

Valoració de la unitat didàctica

COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ DE CURS

Nivell o grup d'infants al qual està destinada

Període temporal al qual fan referència, habitualment anual

Distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s'ha pensat

Nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes

Renovació dels ambients

Perquè no es cansin els infants, les educadores han d'observar quins ambients són els que agraden i els que no agraden, ja que els que agraden es poden deixar, però els que no agraden, s'han de canviar, per no fomentar l'avorriment.

Objectius de cicle que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques també es poden posar en cada unitat didàctica)

Capacitats que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques

Continguts de casa unitat didàctica

QUÈ CAL TENIR EN COMPTE A L'HORA DE CONCRETAR LA PROGRAMACIÓ DE CURS

Considerar l'entorn de l'escola bressol com un context de desenvolupament

Tenir en compte les diferents situacions i vivències quotidianes dels infants a l'escola bressol en la programació

Per tenir una bona programació, han d'estar reflectides les propostes de l'adult com el que es deixa a la lliure decisió de l'infant

Fugir de les propostes tancades

Una bona programació ha de permetre alentir o alleugerir el projecte en funció de cada moment

Distància entre el que està programat i la realització concreta que recull i incorpora la forma particular de cada infant

COMPONENTS DEL PROJECTE EDUCATIU

Concreció per al desenvolupament del currículum

Característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic

Criteris de no-discriminació i d'inclusió educativa

Criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat

Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l'infant

Organització de l'horari escolar, que ha d'incloure les mesures per a l'acolliment i obseració dels infants

ELEMENTS DE REFLEXIÓ PER A L'ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU

Quina idea té el personal educador de les capacitats?

Com s'assegura el lligam entre la llar d'infants i la família?

Com es tindran en compte els diversos espais i mètodes d'aprenentatge: joc, hàbits, racons, etc?

Quin és el rol del personal educador en les situacions d'aprenentatge?

Com es valora la importància del tracte personal i de fer que cada infant se senti important?

Què s'entén per oferir expectatives d'aprenentatge a tot l'alumnat?

Què s'entén per educació integral?

Com es concreten, amplien o adeqüen els objectius a la realitat del centre?

Quines actuacions ja es fan a la llar d'infants que el personal educado valora especialment?

Com es detectaran i valoraran les diferents necessitats educatives dels infants?

Com s'avaluarà la pròpia actuació educativa?

Quines activitats i oportunitats s'oferiran als infants?

Quina imatge tenim dels infants?

Què entenem per documentació pedagògica?

Quina idea té el personal educador sobre el respecte?