EL DESENVOLUPAMENT MORAL (III)
EL RAONAMENT MORAL EN L'ETAPA INTANTIL:
La moralitat en la primera infancia
Consta de:
Norma social i valor moral en la infància (Elliot Turiel):
- Els mems distingeixen entre convenció i moralitat.
- Una norma social és un acord adoptat per una societat
determinada. Per exemple: a la societat occidental no està ben vist
passejar-se nu pel carrer.
- En canvi, un valor moral no depèn dels gustos individuals o locals ni
de les tradicions.
La comprensió en el desenvolupament moral (Paul L. Harris):
-Va estudiar el desenvolupament moral infantil amb nadons de pocs mesos i
nens i nenes de fins a 4 o 5 anys.
- Va concloure que els judicis morals dels nens i les nenes petits depenen de la comprensió que tinguin de les emocions.
- Harris proposa una evolució del pensament de l’infant semblant als tres
nivells de Kohlberg: als 4-5 anys els infants han après que són més feliços si fan el que volen, al cap d’uns quants anys entendran que l’aprovació dels altres és important per a la felicitat pròpia i més tard, el jove comprendrà que pot ser feliç fent el que consideri correcte
- L’ambient pot afavorir la comprensió de les emocions i els judicis morals que se’n puguin derivar
Les conductes prosocials en l'edat infantil
La conducta prosocial:
Beneficia les altres persones
Pel que fa en els infants:
- En nadons d’un any i fins i tot més petits s’ha vist que de vegades
ofereixen joguines a altres nadons.
- En un estudi amb nens i nenes de 29 a 36 mesos es va observar que si a un
nen
o nena, un altre li havia deixat una joguina, més tard, ell
o ella, tendia a deixar la seva.
- El desenvolupament cognitiu és fonamental en el raonament prosocial: els
nens i les nenes que es comprenen més bé a si mateixos
- Les conductes prosocials augmenten gràcies a les contínues experiències
socialitzadores que es van acumulant.
Nancy Eisenberg estableix 5 períodes des de l'etapa infantil fins a l'adolescència. Són les següents:
Són les següents
Nivell orientat a les necessitats:
- Etapa primària i/o infantil.
- No es sent culpable si no ajuda, però quan ajuda ho fa per les necessitats d'un altre.
Nivell orientat a la aprovació:
- Etapa rpimària i/o secundària.
- Accions altruistes per ser valorats per els altres.
Nivell empàtic:
- Etapa secundària i/o primària.
- Manifesten sentiments de culpavilitat si no actuen adequadament i de satisfacció si ho fan bé.
Nivell hedonista:
- Etapa infantil i inici de primària.
- Quan ajuda és perquè obtè un benefici.
Nivell fortament interioritzat:
- Alguns joves de secundària.
- Accions es basen en valors, responsabilitats i pròpies conviccions.
La justícia distributiva. W.Damon
fLa justícia distributiva a referència a:
Com dividir justament els recursos.
William Damon
Estudia la justícia distributiva.
paarteix dels estudis de Piaget i Kolhberg.
Considera que el raonament moral utilitzat en els diferents contextos i situacions no sempre és el mateix
Parteix de tres principis
Principi estructural:
- Mateixa estructura de coneixement no
s’aplica de la mateixa manera en totes les situacions
Principi de desenvolupament:
- El nen o la nena està creixent i va
provant diferents solucions per experimentar quines són les millors.
Principi funcional:
- Les situacions diverses i els diferents valors que hi intervenen produeixen respostes diferents, per tant és lògic trobar-hi diferents raonaments morals
L'autocontrol moral en la infància.
és
Inhibició de qualsevol impuls que pot induir una persona a actuar de manera contrària a les normes i valos morals.
Es caracterítza per:
- Està lligat al desenvolupament cognitiu.
- Utilitzar la parla privada.
- Retard en les gratificacions.
intervenció educativa. L'educació en valors
Els valors al veïnatge universal
Cada societat elabora unes normes i uns valors segons:
La seva cultura
La forma d'entendre fets quotidians.
El paper de la família en l'educació en valors.
La família és:
La transmissora de valors i qui comparteix amb l'escola, a vegades fins i tot subtitueix la família.
Adults han de ser conscients que els valors no s'ensenyen, sinó que es viuen. La conducta dels adults ha de concordar amb allò que se'ls exigeix.
Hi ha d'haver una bona relació entre pares i fills ja que són els seus models.
El paper de l'escola en educació en valors.
Paper compensador
l'escola actua sola per
-Impossibilitat familiar.
- Desconeixament de la família
Paper col·laborador
consisteix en
L'escola realitza un treball conjunt amb la família
Els aspectes més importants són:
Relació entre el centre educatiu i les famílies
Fa referència a:
- El treball conjunt entre la família i l’escola.
- És més gran en les primeres etapes escolars i va disminuint a mesura
que el nen o la nena va creixent i guanyant autonomia.
Necessitats dels nens d'acumular experiències i tenir bons models
consisteix en:
- Com que els infants aprenen observant el comportament de diferents
models, és important que l’educador/a hagi fet una bona introspecció i
conegui bé la seva pròpia escala de valors.
- Per tant, és essencial el propi coneixement
Relació entre els nens i els educadors
consta de que
- L'educador/a ha de ser conscient que sempre que es produeix una interacció
amb els nens i les nenes, se’ls transmeten una sèrie de valors i normes.
- Ha de planificar bé des del primer dia: l’acollida, com els ajuda a enfrontar-se
als conflictes, com s’hi dirigeix