Coneixement d'un mateix
Definició: És una capacitat de l’ésser humà per reconèixer-se i comprendre com un ésser diferent dels altres.
- A partir de l'any els infants comencen a ser conscients que són éssers independents i separats dels altres.
- Importància de l’escolarització per esdevenir infants independents i diferents.
- Importància de l’escolarització per esdevenir infants independents i diferents.
És molt important identificar-se i tenir un autoconeixement com a un ésser diferent.
En la qual es relacionen dos conceptes dins d'aquest punt que són:
- Jo existencial
-Jo categòric
Jo existencial
Poder definir-nos i tenir un autoreconeixement com a un individu independent , fa que s'estableixi el
JO EXISTENCIAL.
Definició: s’estableix quan existeix una clara diferenciació entre un mateix i la resta de persones.
Majoritariament en els infants apareix entre els
15 i 24 mesos d'edat com una constitució d'autoavaluació de la persona.
És pot manifestar:
- A través de conductes que mostren la seva autoconsciència.
Ex: sentiments de competència i d’incompetència: somriure (davant propis èxits) i plor (davant propi fracàs, frustració).
Quan hagin pogut establir la difrenciació entre un mateix i dels altres, s'establirà el Jo categòric.
Jo categòric
Definició: suposa una comprensió més OBJECTIVA de si mateixos en relació amb algunes característiques pròpies: edat,sexe o aspecte físic.
Després d'haver pogut identificar-se com un ésser independent de la resta amb el seu jo existencial, suposen una comprensió objectiva de si mateixos que és dóna per el seu jo categòric.
A partir dels 2 anys apareix la funció simbòlica i del llenguatge on els infants:
- Fan ús de pronoms personals (la distició que tenen de la resta de persones).
snckjnskncdks.kc
Promou el desenvolupament del JO CATEGÒRIC.
Autoconcepte
Definició: creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són propis.
Aquest punt té 2 diferents etapes:
- Etapa preescolar (2/3-6 anys): no inclou una autoavaluació.Però hi ha una sobreestimació de les pròpies capacitats. “Tot ho faig bé” o “Puc saltar 20 esglaons”. Hi ha un concepte desajustat de la realitat.
- Inicialment es basa en característiques molt concretes (aspecte físic,possessions…), es limita a una funció descriptiva.
- Segona etapa (a partir 8-10 anys): Hi ha un canvi important → comencen a incorporar trets de la personalitat de forma habitual.
Autoestima
Definició: valoració de l’autoconcepte, que pot ser positiva (autoestima alta), negativa (autoestima baixa), i ajustada o desajustada.
En el desenvolupament de l'autoestima :
-Un infant que creu que ho fa tot bé, té l'autoestima alta,però està poc ajustat de la realitat.
- En la seva edat preescolar, les comparacions socials i les avaluacions dels altres, ajuden a disminuir aquesta autoestima, fent que s'ajusti més a a la realitat i que hi ha hagi una confrontació amb ella.
- Han de comprendre que no sempre tot ho faràn bé.
- La importància de que l'autoestima sigui ajustada i que correspongui amb la realitat.
- Reforços, Positus i Felicitacions.
La forma de poder valorar, el que cadascun creu, s'origina amb una autoestima global, que s'organitza amb diverses autoestimes els primers anys.
Cap els 7 anys es diferencien tres autoestimes separades:
- Autoestima Física.
- Autoestima Social.
- Autoestima Acadèmica.
Autoestima global
Autoestima Física
- Habilitat física
- Aspecte físic
Autoestima Social
- Relació amb la família
- Relació amb els iguals
Autoestima Acadèmica
- Lectura i escriptura
- Matemàtiques
- Altres matèries
Identitat
Definició: Conjunt de característiques que fan que una persona sigui ella mateixa.
- Encara que els aspectes comentats anteriorment constitueixen amb diferents components de la identitat, no és fins l’adolescència que la recerca de la identitat es converteix en una qüestió prioritària:
Qui sóc jo?
- La recerca de la identitat, no sempre ha d'haver una crisi traumàtica, però pot ser un procés complicat, que suposa destruir gran part de tot el que s’ha elaborat fins aleshores per tornar-ho a reconstruir.
Apartir del nostre autoreconeixement i els nostre autoconcepte que es relaciona amb la nostre autoestima, fa que tot conjuntament representi la nostre identitat com a persona.
El coneixement social
Definició: És l’establiment de les primeres relacions diferenciades i continua fins a la comprensió de les intencions de l’altre.
Dins d'aquest punt entren:
Descobriment dels altres
Primers mesos: nadó com a ésser indiferenciat (no distingeix entre ell i la seva mare o altres persones properes).
A partir dels 3 mesos aprox :
- Inicia el descobriment amb els altres.
- Etapa de la formació de l'aferrament.
Manifestacions físiques:
- Somriure - Plor - Mirada
(...)
Mostra preferència, però no rebutja a desconeguts.
Cap els 8 mesos:
El nadó, ja discrimina entre persones properes i
conegudes especialment amb la mare en qui buscarà seguretat.
I amb les persones estranyes amb qui mostrarà cautela i temor.
Quan els infants hagin descobrit i conèixer els altres, començaràn a relacionar-se entre la resta de persones.
Relacions entre iguals
Quan els infants hagin pogut assolir el descobriement dels altres, ja comencen a relacionar-se amb els seus iguals.
L'ampliació d'horitzons
Adquisició de la marxa.
Interacció en ambients més diferenciats
que suposa un estímul.
Conquesta del llenguatge
Paper fonamental en aquest procés.
A partir dels 2 anys, les manifestacions dels infants es reflecteixen el seu interés o preocupació per
la resta de persones.
Comencen a descriure els seus companys de manera senzilla (física o emocional).
Mirada egocèntrica
Malgrat trets empàtics continua
tenint una mirada egocèntrica.
Tot gira entorn a les seves
necessitats i desitjos.
Comprensió de les intencions
Dels 2 anys i mig als 3 anys:
És comença a estendre la comprensió
de les intencions dels altres.
S'acaba substituint la concepció egocèntrica
de l'etapa anterior.
A partir dels 3 anys
A termes generals, els infants ja saben que les persones tenen un interior que no es veu,senten, pensen i motius que fan que actuin de maneres diferents.
També que són més autònoms i que inicien les seves
primeres amistats.
Presa de perspectiva
Suposa la possibilitat d’imaginar allò que poden
estar pensant i sentint altres persones.
És un concepte complex d'adquirir a causa de:
l’ambivalència emocional
coexistència d’emocions oposades
Arribar entendre tot això no és fàcil.
Tenir la capacitat de comprendre la coexistència
d'emocions oposades no s'adquiereix:
Fins els 10 anys tot i que ja és present als 7 anys.
Tot hi haver passat per els diferents components que fa que representi la nostre identitat, per tenir un coneixement d'un mateix, encara passat el temps seguim coneixent-nos.
Com a persona el poder reconeixer-se com un ésser diferent a la resta, depenenent de la valoració del nostre autoconcepte, es relaciona directament amb la nostre autoestima.
Al poder ja reconèixer el seu jo existencial i el seu jo categòric, a partir dels 2 i 6 anys, els infants van interioritzen una imatge o concepte de si mateixos i comencen a fomar el seu propi autoconcepte.
Paral·lelament van aprenent a interpretar les seves conductes i les intencions que hi ha al darrere.
1r: descripcions sobre aspectes concrets i observables.
Ex: La nena salta molt!
2n: incorporen característiques psicològiques relacionades amb la conducta.
Ex : És molt bon nen.
3r: aprofundeixen més en la manera de ser.
Ja quan comença a tenir les seves primeres relacions amb els altres, l'infant comença a comprendre les seves intencions amb si mateix.
El ja poder comprendre les intencions dels altres, comencen a tenir una perspectiva sobre els altres del que senten o pensen.
On alguns dels comportaments de les persones adultes, als infants encara els costa de comprendre.
En aquest punt ja podem entendre el fet de que quan els infants començen a descobrir els altres i mantenir unes relacions amb la resta de persones, on comprèn les intencions dels altres, ja l'infant té la seva pròpia perspectiva dels altres, des de que és petit i veiem com és va desenvolupant com a persona.
Relacions entre persones
Definició: És la interacció entre una i més persones.
El coneixement social genera l'establiment entre relacions d'amistat, iguals i d'autoritat respecte amb els adults.
En aquestes relacions sempre sorgiràn conflictes.
Relacions d'amistat
S'estableixen a partir del moment que comencen a interectuar i és sustenen entre:
Afecte
Afinitat
Primera infància: Qualsevol company/a de joc és un/a amic/ga.
(tots els companys de classe són amics).
Segona infància: El nombre d'amistats és va reduint en un petit grup.
A partir dels 10 anys: (majoritariament en noies), les amistats és van reduint i queden limitades en una o dues amistats o amics íntims.
El concepte d'amistat W.Damon
Nivell 1: Amistat com a companyia en el joc
Entre els 4 i 7 anys.
Amic/ga, és la persona amb qui juga, comparteix les joguines i participen amb lo mateix.
L'amistat no és duradora.
Interromp en el moment en lo que
no coincideixen les activitats.
Nivell 2: Amistat com a confiança i suports mutus
Entre els 8 i 10 anys.
En aquesta amistat inclou:
Components de confiança
Ajuda
Nivell 3: Amistat com a imitat i lleialtat
A partir dels 11 anys.
És considera com una obertura a l'altre i esperen
que pugui ser corresposta.
L'amistat és:
(no val qualsevol).
Intens
Íntim
Exigent
En formen part el:
- Perdó.
- Comprensió mutua.
Relacions d'autoritat
Els infants des de bén petits s'adonen que no sempre poden fer tot el que volen sinó que:
Han de seguir una sèrie de normes que els marquen els adults.
A partir dels 2 anys: Comprenen que hi ha persones
amb autoritat.
Mare
Pares
Educadors/res (...)
Aquestes relacions no només estàn basades
en l'obediència sinó amb acompanyament i respecte.
Amb un establiment adequat d'uns límits què han de conèixer i aprendre a respectar.
Durant el temps que comença l'infant a relacionar-se i interectuar amb els altres tant d'amistat com autoritariament, en qualsevol relació hi haurà conflictes on ells hauràn d'aprendre a gestionar-ho.
Conflictes en les relacions interpersonals
Conflictes inherents a les relacions.
Qualsevol tipus de relació genera conflictes.
IMPORTANT: Aprendre a gestionar el conflicte adequadament.
Des de l'infància, ensenyar-lis a gestionar conflictes com a una via per resoldre'ls.
És una estretègia educativa per afavorir el desenvolupament d'una conduccta social competent.
Importància del paper d'educadors/res
com a models de conducta.
Durant la infància, la manera en el que ells veuen el concepte d'amistat va modificant.
El concepte d'amistat és va tornant menys flexible i és va reduint amb el pas del temps i s'acaba implicant una sèrie de situacions.
I amb les relacions d'amistats es poden observar 3 tipus d'amistat segons W.Damon:
Amistat com a companyia en el joc
Amistat com a confiança i suports mutus
Amistat com a imitat i lleialtat