EPISTEMOLOGIA
Origen i límits del coneixement
Pensament grec
La gnoseologia de Plató
Doxa
Opinió
Vé a través dels sentits i el coneixement empíric no és fiable
Episteme
Saber
Coneixement que vé a través de la raó i és intel·ligible
Reminiscència
Procés mitjançant el qual podem copsar les idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.
El problema del coneixement en la filosofia aristotélica
Aristòtil deia que els sentits són la única font viable de informació
És més important conèixer allò universal que allò particular
Filosofia moderna
Racionalisme
La raó és el punt de partida per assolir un coneixement fiable
Descartes
Empirisme
L'única font de coneixement vàlida és l'experiència
Hume
Criticisme Kantià
L'experiència ens dóna contingut però la raó li dóna forma
Kant
Fal·làcies
Formals
Afirmació del conseqüent
S'ha produït B perquè A s'ha produït abans. Però B potser s'hagi produït per causes diferents
Negació de l'antecedent
S'ha produït A, per tant, s'ha de produïr B. Si A no es produeix, B tampoc
Sil·logisme disjuntiu fal·lac
A és sempre cert, per tant B ha de ser fals. Però no és sempre així, potser A i B s'hagin produït
Informals
Petició de principi
Ad ignorantium
Ad hominem
Ad baculum
Ad populum
Ad verecundiam
Post hoc, ergo propter hoc
Ad misericordiam
El coneixement científic
Concepte de ciència
El concepte de ciència moderna va néixer durant la revolució científica
Durant aquesta revolució, la ciència va començar a emprar l'experiència i les matemàtiques
Classificació de les ciències
Formals
S'ocupen d'objectes abstractes
Empíriques
S'ocupen de fets que es poden conèixer mitjà l'experiència
Naturals
S'ocupen dels objectes presents en el món físic
Humanes
Tracten de l'ésser humà i la societat
Els mètodes
Deductiu
Parteix d'allò general a allò particular
Sempre és veritat
Inductiu
Parrteix del particular a allò general
No se sap amb certesa si és cert
Hipoteticodeductiu
Elaboració d'hipòtesis que es contrasten de manera experimental
Definició del problema
Plantejament d'hipòtesis
Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments
Obtenció de conclusions
Els límits de la ciència
Estructura de la ciència
Paradigma
Conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat.
Teories
articula
Lleis
Fets
Observacions
en un àmbit concret de la natura
Lleis
Expressió d'una regularitat en els esdeveniments naturals
Fets
Esdeveniment que podem registrar i observar
Teoria dels paradigmes
Kuhn
Un paradigma és establert
El paradigma comença a fallar
La comunitat científica comença a formular un paradigma nou
Un nou paradigma és establert i la gran majoria de la població està d'acord amb aquest nou paradigma
Falsacionisme
Forma de delimitar que és la ciència
Una afirmació no es pot verificar, però si es pot dir que no és certa mitjançant els criteris de falsació
Popper
Problema i criteris de la veritat
Usos de la veritat
Ètic
és una
Propietat moral del judici, ús que s’ocupa més de la intenció del subjecte que de la veritat mateixa.
Ontològic
se cerca
La similitud entre les idees i l’estat de les coses
Epistemològic
és una
Propietat dels judicis des del punt de vista de l’exactitud del coneixement.
Actitud filòsofica front del coneixement
Dogmatisme
És possible conèixer la veritat amb tota seguretat.
Escepticisme
Nega la possibilitat de conèixer la veritat.
Relativisme
No existeix cap veritat universal i absoluta.
Subjectivisme
Allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn únicament de factors individuals.
Totes les opinions són vàlides?
Cada persona té les seves opinions. Cada persona pensa que la seva opinió és la correcta encara que molta gent no estigui d'acord
Perspectivisme
La veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.
L'hermenèutica i la importància del prejudici
Els prejudicis orienten la nostra manera d'entendre una obra.
Mai no es pot acostar al text de manera neutra.
Problema de la veritat
Criteri d'autoritat
Això és cert perquè una persona important ho ha dit
Tradició
Això és cert perquè ho ha estat durant cert temps
Els criteris de la veritat
Veritat com a correspondència
Una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat.
Veritat com a coherència
Una afirmació és veritable quan no és contradictòria
Veritat com a evidència
Alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.
Veritat com a utilitat
Per saber si una cosa és veritable, ens hem de fixar en les seves conseqüències pràctiques.
Veritat com a consens
El que considerem veritable és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.