Evolució del patrimoni cultural
És el conjunte de manifestacions o objectes nascuts de la producció humana.
Durant l'antiguitat
El significat del patrimoni cultural estava relacionat amb la riquesa personal.
Com a botí de guerra, tenien recompenses de comercials i viatges.
Les campanyes bèl.liques es van convertir en una de les principals fonts d'adquisició d'objectes amb valor.
L'especte estètic queda menyspreat i el que compta és el material en que està fet.
Els objectes obtinguts com botí de guerra podien tenir quatre destinacions.
La seva destrucció per tal d`extraure l'or, la plata i les pedres precioses.
La seva comercialització per obtenir a canvi diners líquids.
La seva reutilització, sobretot d'objectes que utilitzem a la vida qüotidiana com teles o d'ús pràctic com les armes.
El seu trasllat als temples o palaus dels monarques vencedors.
Durant el període hel.lenístic
Els reis van ser els primers que es van plantejar emmagatzemar els tresors d'una manera diferent.
Acumulaven els objectes en funció del seu valor artístic per sobre el seu poder econòmic.
En aquest període es reflecteix un interès cap als vestigis de la Grècia clàssica.
Es van desenvolupar les primeres campanyes arqueològiques que es coneixen aproximadament l'any 210 a.C
Les restes de civilització grega van atreure als romans.
Limperialisme Romà va provocar dues coses.
L'enriquiment material per l'adquisició d'aquests tresors.
Assimilació d'aquests elements en la seva pròpia cultura.
L'especialització artística
Es va produïr al Renaixement.
Va haver un canvi de mentalitat cap a una major valoració per als bens patrimonials.
Els monuments del passat van passar a ser apreciats com a testimoni de la història.
Edat contemporània
Es va ampliar la valoració dels bens culturals
EXEMPLE: Carlos I d'Espanya va dictar normes per protegir els monuments precolombins d'Amèrica.
El segle de les llums va culminar amb una mirada crítica, cap al passat històric artístic, els testimonis van començar a protegir-se amb lleis.
Entre finals dell segle XVIII i principis del segle XIX els museus van deixar de ser magatzems d'obres d'art, antiguitats i coses curioses, de difiçil accès per mostrar-se al pais.
Els descubriments arqueològics com Pompeia, Grècia i Egipte van tenir com a resultat l'aparició d'objectes procedents de civitlitzacions desaparegudes que van passar a ser dels fonts de molts estats europeus.
La revolució Francesa
Va portar una nova valocració del patrimoni històric.
Es va passar del col.leccionisme d'antiguitats a la nacionalització dels objectes per tal de posar-los al servei del poble.
A partir de llavors els bens culturals es van conciderar elements significatius per a la nació.
El romanticisme
Per fi va conseguir establir una vinculació emocional entre les persones i el seu passat històric artístic.
Els monumets contituïen objectes concrets que seveixen per plasmar la cultura en comú.
La veritable reuperació i valorització del patrimoni històric es va desenvolupar durant el segle XIX per mitjà de tres cuases:
Una interpretació ideològica que va dotar als monumets d'una forta càrrega emocional i simbòlica.
Un progressiu interès turístic per conèixer el patrimoni cultural de cada pais.
El desenvolupament de la història de l'art com a disiplina científica per a l'estudi dels monuments i obres d'art.
A poc a poc es van posar en marxa iniciatives de difusió cultural, com ara lleis destinades a la cura i conservació dels béns culturals, entre les quals destaca la llei de protecció del tresor artístic nacional, de 1933.