La Catalunya medieval s.VIII i X

1.1 La conquesta carolingi.

Entre l'any 716 i 726 Catalunya va ser conquerida pels musulmans. A l'any 732, els van derrotar els francs.
Van establir una marca entre el riu Llobregat, Cardener i la Serra del Montsec (la Marca Hispànica.

1.2 La creació i la
organització de
la Marca Hispànica.

Els reis francs van organitzar el territori en comtats, governats per comtes designats pel rei, al s.IX els comtats eren els següents: Ribagorça, Pallarç, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Ozona, Roselló i Empuries.

2.1 L'enfortiment del comtat
de Barcelona.

1Guifré va acomular 6 comtats a les seves mans: Urgell, Cerdanya, Conflent, Barcelona, Girona i Ozona, per defensar el territorii de les aceifes musulmanes, Guifré va impulsar l'ocupació d'importants zones de Catalunya.

2.2 La mort del compte Guifré I.

Guifré va morir l'any 897 lluitant contra els musulmans de Lleida. Cuan va morir va tenir una doble conseqüencia:
1) Guifré va deixar els comtats en herencia als seus fills sense demanar permis al rei franc.
2) Així va quedar com a propi el territori que el rei havia encomanat governar.

L'enfrontament Amb Còrdova

Els comtes catalans van anant avançant les fronteres més enllà del riu Llobregat i van arribar fins el riu Gaià.

El Trencament Amb Els Reis Francs

Els que governaven els comtes catalans al s X feien com si no depenguesin del rei franc. El nou rei, Hug Capet, va reclamar la prestació de l'homanatge a Borrell II, però ell no es va presentar.

4.1 La repoblació

Repoblar el territori era una feina molt dura. La repoblació
es duia a terme a través de l'aprisió.

4.2 Els pagesos

Al s.IX i X, una part de la societat catalana, va ser
formada per petits pagesos lliures.

‎5.1Per tal de governar i defensar el territori, els comtes van dividir els comtats en districtes més o menys petits.

‎5.2Els veguers, els cavallers, els comtes i els jutges formaven el grup dirigent de la societat catalana. Tots ells eren anomenats senyors.

‎5.3La pirmera meitat del s.XI, Catalunta va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i va esdevenir una societat feudal.

Comtat:
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d'un comte

Marca Hispànica:
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs
entre el 821 i el 850 als territoris del N del país

Catalunya Vella:
Catalunya Vella. Part de Catalunya entre la serra de l'Albera, al N, el massís
de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre,

Catalunya Nova:
Part del Principat de Catalunya situada a
ponent i al sud de la conca del Llobregat Catalunya Vella).

Feu:
la prestació d'homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.

Feudalisme:
Sistema que configurà fonamentalment l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l'edat moderna).

Senyor Feudal:

senyor feudal. Senyor que cedia un feu a un altre (feudatari o vassall), del qual rebia la prestació d'homenatge.

Casal de Barcelona:
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d'Aragó

Aceifa Musulmana.

Califat:

califat. [islam] Dignitat de califa. En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut
(632) com a califa de la comunitat islàmica

Homenatge:
[hist dr] Del s X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.

Vasall

Vasallatge