Classificasció de red
Extensió geogràfica
PAN
Xarxa integrada pels dispositius de l’entorn local de l’usuari.
Xarxa d’àrea geogràficament limitada, normalment de gran ample de banda (1
Gbps en usuaris finals), que connecta dispositius adjacents i amb serveis locals
(normalment de la mateixa organització).
WLAN
és la versió sense fils (són menys segures, però permeten grans estalvis en estesa de cablejat).
MAN
Xarxa d’àrea geogràficament extensa, normalment de gran ample de banda, que acostuma a connectar diferents municipis, organismes, universitats, etc.
WMAN
és la versió sense fils (És habitual l’ús de tecnologies com el WiMAX i pot tenir rangs de desenes de quilòmetres).
WAN
Xarxa que uneix diferents xarxes locals (LANs). Poden ser d’ús privat o
proporcionades per ISPs (proveïdors d’accés a internet) als seus clients.
Exemples de xarxes WAN:
ISDN
Red Digital de Servicios Integrados
FDDI
Fiber Distributed Data Interface
FR
Frame Relay (evolució de l’X.25)
ATM
Asynchronous Transfer Mode
xDSL
Adaptació de l’ATM a línies analògiques de companyies telefòniques satelit
Propòsit
SAN
Xarxa d’emmagatzematge integral, d’alta velocitat, amb equips d’interconnexió
dedicats, que proporcionen accés a emmagatzematge de xarxa d’alt rendiment.
Acostuma a proporcionar una bona escalibilitat i alta disponibilitat.
VPN
Tecnología de xarxes computacionals que permet una extensió segura de la LAN
sobre una xarxa pública. S’estableix una connexió virtual punt a punt mitjançant l’ús de connexions dedicades i/o xifrat.
EPN
No s’acostuma a utilitzar el terme, fa referència a xarxes que a través de VPNs
uneixen diferents sucursals d’empreses allunyades entre sí.
Titularitat de la xarxa
Titularitat de la xarxa
Ús exclusiu per part d’una organització
Xarxes compartides o públiques
Suporten informació de diversos usuaris i/o organitzacions.
Exemples de xarxes compartides o públiques:
Telefonía fixa
Telefonía mòbil
RDSI
ADSL
Fibra òptica (ISPs)
Segons funció que realitzen els seus membres
Model o arquitectura client/servidor
Relació establerta entre servidors que proporcionen recursos a clients quan aquests ho
soliciten. (Exemple: Correu electrònic)
Peer-to-Peer (P2P) o d’igual a igual
Tots els membres de la xarxa poden actuar com a servidor o com a client.
Topologia de xarxa (física i lògica)
Topologia física
El cablatge determina el disseny físic d’una xarxa. Segons l’estructura física del cablatge i la seva distribució geogràfica, tindrem una topologia física de xarxa diferent.
Topologia física
Punt a punt → No es considera una xarxa
Estrella
Bus
Jeràrquica
Anell / Doble anell
Malla
Estrella estesa
Arbre
Topologia lògica
Mitjà de transmissió (guiat i no guiat)
Guiat
Cable (coure, fibra òptica)
No guiat
Aire o buit
Tecnología de transmissió
Xarxes per difusió
Xarxes commutades
commutació de circuits
commutació de paquets
La informació es divideix en paquets. Cada paquet es transmet de forma individual a través de la xarxa (fins i tot per rutes diferents). Al destí es reensamblen els paquets.
Els nodes treballen amb cues on es guarden els paquets fins que es poden enviar (store and forward).
La commutació de paquets és la tècnica utilitzada més habitualment per a la comunicació de dades.
Datagrames
Cada paquet es tracta com una entitat independent i és encaminat individualment a través de la xarxa. La capçalera conté informació completa sobre el seu destí.
Els paquets no segueixen una ruta preestablerta. L’entrega no està garantida i els paquets poden arribar desordenats al destí.
Circuit virtual
Hi ha una fase inicial per establir la ruta (circuit virtual) entre els nodes intermitjos per a tots els paquets a transmetre durant la sessió de comunicació entre els nodes finals.
Els nodes intermitjos tenen taules d’enrutament amb etiquetes de circuit virtual. Els paquets tenen capçaleres més petites amb informació sobre el circuit virtual. Els paquets arriben en l’ordre correcte i amb garanties d’arribar generalment.