EL BÀNDOL REPULICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ

Un clima de revolució social

La conformació d'un govern popular

Sorgiment d'una xarxa de
poder popular format per
sindicats i partits d'esquerres, els
comitès locals, van substituir
els ajuntaments

Amb la iniciativa de la CNT-FAI:
es crea el Comitè de Milícies
Antifeixistes; oposades als insurrectes,
s'ocupa de l'ordre públic o de l'organització
de la indústria i el treball.

Dissolució de l'exèrcit
tradicional i la creació
batallons de voluntaris+
milícies populars. (gran
quantitat d'organismes
revolucionaris).
-Astúries
-Aragó
-València
-Madrid

S'agreuja la situació amb el
progrés de les tropes feixistes. [DOC.2, 298]

Col·lectivització i economia de guerra

Els treballadors (comitès) es van
posar al capdavant de les empreses.
-fugida d'empresaris
-detinguts
-assassinats
-apoderar del poder
Van voler implantar unes explotacions
industrials amb un règim d'autogestió.

Creació del Consell d'Economia
de Catalunya; pla socialista de
reorganització de l'economia.
Decret de col·lectivitzacions;
legalització del procés
col·lectivista.
-4500 empreses a mans dels
comitès obrers
-2000 col·lectivitzades

Les col·lectivitzacions agràries
poca importància per l'oposició
del govern autònom, Unió de
Rabassaires (UGT), PSUC i
ERC, per l'escassa implantació
de la CNT al medi rural.

Per mantenir l'activitat productiva
van decretar mesures com; el
control de la banca, creació
d'entitats de crèdit públic,
regulació dels salaris o la
municipalització del sòl urbà.

El govern de Largo Caballero (1936-1937)

Formació de les forces antifeixistes (1936)
Largo Caballero forma govern amb republicans i socialistes amb incorporacions anarquistes.
Trasllat del govern de la República a València, escomesa a Madrid
Largo Caballero volia reorganitzar l'Estat per acabar amb la guerra, aliança de forces republicanes, burgeses i obreres.
Discrepàncies comunistes i anarcosindicalistes al govern d'unitat.

Els fets de maig de 1937

El Fets de Maig van afeblir el govern de Largo Caballero
Enfrontament violent entre republicans i anarquistes
L'enfrontament va esclatar a Barcelona el 3 de maig del 1937
Anarquistes volien fer-se amb el control de la comunicació
Durant la lluita es van construir barricades i l'enfrontament va durar una setmana.
Va causar més de 200 morts i la derrota dels anarquistes.
El govern republicà central va aprofitar per intervenir a Catalunya.
Això crea més tensió entre la Generalitat i el govern republicà.

El govern de Negrín. La resistència a ultrança

Fets de Maig van afeblir els anarquistes i enfortir als comunistes: Unió Soviètica.
La Unió Soviètica va demanar la persecució dels tortskistes.
Comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM.
Largo Caballero es va negar a les exigencies i va dimitir.

Nou govern liderat per Juan Negrín només amb partits polítics.
Es va il·legalitzar el POUM.
El govern es va mantenir fins al final del conflicte amb l'objectiu de guanyar-lo.
Es va traslladar el govern de València a Barcelona.

El govern de Negrín va proposar una politica de resistència de la República, encara que sempre havia buscar negociacions amb el bàndol enemic.
A partir de març del 1938 els republicans mancaven d'aliments
La pèrdua de Catalunya a principis del 1939 va mostrar que la República tenia els dies comptats.