RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I LES ÍNSULES

CARACTERÍSTIQUES

4 GRANS UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Montes de Toledo
Sistema Central

Massís Galaic Asturià
Serralada Cantàbrica
Sistema Ibèric
Sierra Morena
Pirineus
Serralada Litoral
Serralades Bètiques

Depressió de l'Ebre
Depressió del Guadalquivir

Costa cantàbrica
Costa gallega
Costa atlàntica andalusa
Costes mediterrànies

SITUACIÓ

La península Ibèrica es troba en el sud-oest d'Europa, entre la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic entre els paral·lels 36°N (punta de Tarifa) i 43°47’ N (Estaca de Bars) i entre els meridians 7° E (Cap de Creus) i 9°36’ O (cap Touriñán) abastant una superfície de 622.918 km².
El territori espanyol ocupa una superfície de 505.987 km², incloent-hi l'arxipèlag Balear, l'arxipèlag Canari i les ciutats autònomes de Ceuta (19,6 km²) i Melilla (12,3 km²) localitzades en el nord d'Àfrica.

CONTRASTOS

El caràcter compacte de la península Ibèrica, la seva complicada orografia i la seva ubicació entre els anticiclons subtropicals i la zona d'acció dels fronts polars, ha donat lloc a un espai molt variat, que es caracteritza per la pluralitat de paisatges naturals i nombrosos contrastos entre les seves regions que es tradueix en un desigual repartiment dels recursos naturals determinant les activitats econòmiques sobre el territori.

Dificulta l'accés a la Meseta. Cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones planes centrals. A més, els relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior, i això fa més extremats els hiverns i els estius.

Està determinada per l'amplada i l'extensió de les costes (400-500 km). La major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini, llevant de petits trams, com el del litoral gallec, amb costes retallades. Aquesta traça ofereix pocs refugis per a la navegació.

Deguda a: l'existència d'un extens altiplà central, que ocupa tres quartes parts de la península Ibèrica, i les nombroses serralades que travessen el territori. L'altitud mitjana de la península Ibèrica és de 660 m; a Europa, només la supera Suïssa (1300 m). L'altitud i els pendents pronunciats dificulten l'existència de sòls aptes per a l'agricultura, compliquen les comunicacions i endureixen les condicions climàtiques.

A causa de la seva complexa formació geològica, més la varietat de climes, expliquen que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades, les quals han influït sobre la diferenciació de les regions i en la varietat dels paisatges.