ANTIC RÈGIM

ECONOMIA

INNOVACIONS EN L'AGRICULTURA

MITJANS TECNICS RUDIMENTARIS

CONTRATEMPS (MAL TEMPS, IMPOSTOS, PLAGUES...)

INNOVACIONS

Nous cultius (llegums, plantes farratgeres..)

Avenços tècnics (la sembradora..)

TALLERS GREMIALS

GREMIS

CONTROLEN

Subtopic

S. XVIII

Manufactures

Grans fortunes

CAMP

Treball al camp

INDUSTRIA RURAL

PRODUCCIÓ TELES

COMERÇ

COMERÇ D'ULTRAMAR

ESCLAVIMENTS COMERCIALS

CURSA DOMINACIÓ TERRITORIS

CONTROLAT PELS MONARQUES

MERCANTILISME

r

MERCANTILISME: sistema econòmic de les monarquies europees entre els segles XVI-XVIII que partia de la idea que un país era més ric contra més or i argent tingués. Per això reduien importacions i augmentaven les exportacions.

NOVES FORMES DE PAGAMENT

POBLACIÓ A. R

Creixement lent

Tn: ALTA

Tm: ALTA

Crisi de subsistència

r

Les plagues, el mal temps i els impostos baixen la producció i fa que la mortalitat augmenti. Morts per culpa de la fam, de les malalties, etc. Quan la producció baixa, a més encara hi ha gent que ha d'alimentar-se i no hi ha per menjar tothom. D'això se'n diu: CRISI DE SUBSISTÈNCIA.

L'ESTAT S. XVIII

ABSOLUTISME

Sobirania Reial

r

El rei concentrava els tres poders a les seves mans.

Llei divina

r

Els reis havien estat escollits per Déu i per tant no havien de justificar els seus actes a cap individu, només a Déu.

Delimitació del poder reial

r

En casos excepcionals, el dret natural i el consuetudinari podien delimitar el poder reial.El monarca estava influenciat pels estaments privilegiats: Nobles i clergat.

PARLAMENTARISME ANGLÈS

PARLAMENT

r

El Parlament té el poder legislatiu, està format per dos grups que representen les classes de la societat, el Parlament escull el primer ministre, que és qui executa les lleis.

cambra dels lords

Alta noblesa

Alt clergat

cambra dels comuns

r

Els membres eren escollits per sufragi restringit masculí. En alguns municipis era imprescindible pertànyer a una família per participar a la vida política.

Baixa noblesa

Alta burgesia

DESPOTISME IL·LUSTRAT

r

Les idees dels il·lustrats sobre la igualtat i la tolerància i els seus pensaments en contra de l'absolutisme van fer que alguns monarques propossesin fer unes reformes.Els monarques van continuar tenint tot el poder a les seves mans però tenien el poble en compte a l'hora de prendre decisions.

Reformes socials i econòmiques

" TOT PEL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE"

LA IL·LUSTRACIÓ

r

Moviment filosòfic, literari i científic que intentà modernitzar la cultura i transformar la societat.

J. LOCKE (1632-1704)

r

Proposava una Nova forma d'Estat per: · Evitar la concentració de poder en unes úniques mans· Garantir les llibertats individuals

VOLTAIRE (1694-1778)

r

· Críticava la societat del moment.· Defensava la llibertat de pensament i la tolerància.

MONTESQUIEU ( 1689-1755)

r

Defensava:· Un model d'Estat basat en la divisió de poders: -Poder legislatiu (elabora les lleis) -Poder executiu (s'encarrega d'aplicar-les) -Poder judicial (vetlla pel seu compliment)

J.J. ROUSSEAU (1712-1778)

r

Pensava:· La natura era bona i la societat havia corromput l'èsser humà.· La sobirania del poble és la garantia dels drets individuals.· El sistema polític havia de garantir aquests drets.· S'havia de reconèixer: - la sobirania del poble - el seu dret a intervenir en l'elaboració de lleis

SOCIETAT ESTAMENTAL

PRIVILEGIATS

r

Era l'estament privilegiat, gaudia d'una vida sense cap treball i sense haver de pagar impostos, a més tenien terres de les quals cobraven unes rendes per treballarles. Aquest grup estava format per la minoria de la població.

Nobles

Clergat

NO PRIVILEGIATS

r

L'estament dels NO PRIVILEGIATS o també anomenat Tercer Estat estava format per la clase pobre i treballadora de la societat, un 80% de la població.Aquesta part de la població havia de treballar per poder pagar uns impostos a la part privilegiada.

Burgesia

r

La Burgesia va sorgir de l'acumulació de riqueses de funcionaris, artesans i comerciants que duien a terme activitats econòmiques. Al S.XVIII part d'aquesta burgesia va invertir les seves riqueses en manufactures.La burgesia era un grup a la societat que disponia de poder econòmic en augment però no de poder polític.

Pagesos, camperols, artesans...

AUGMENT PRODUCCIÓ

Crisi de subsistència

r

Les plagues, el mal temps i els impostos baixen la producció i fa que la mortalitat augmenti. Morts per culpa de la fam, de les malalties, etc. Quan la producció baixa, a més encara hi ha gent que ha d'alimentar-se i no hi ha per menjar tothom. D'això se'n diu: CRISI DE SUBSISTÈNCIA.

EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

r

Aquest pensament es difonguè mitjançant llibres, diaris i tertúlies.

BASE: LA RAÓ

FELICITAT I PROGRÉS

TOLERÀNCIA

Es mantenia gràcies a

Exèrcit

Imposava l'autoritat dels monarques

Burocràcia

Administrava l'Estat

Diplomàcia

Defensava els interessos de l'Estat davant d'altres Estats.

indicis de canvi

+ aliments

- morts, malalties, crisi de subsistència...

Tn: ALTA

Tm: decaiguda

=

augment demogràfic

+ demanda

productes manufacturats

aliments

+ mà d'obra per treballar

augment esperança de vida