LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN EL MÓN VEGETAL
LES HORMONES VEGETALS O FITOHORMONES
QUÈ SÓN I QUINES PROPIETATS TENEN?
DEFINICIÓ DE FITOHORMONES
CARACTERÍSTIQUES DE LES FITOHORMONES
Sintetitzades per la mateixa planta, en resposta a algun estímul
Funcionen a molt baixes concentracions
Poden tener caràcter activador o inhibidor d'un determinat procés o resposta
EL DESCOBRIMENT DE LES HORMONES VEGETALS
EXPERIMENT CHARLES DARWIN I EL SEU FILL DARWIN EN 1881
Conclusions
LES PRINCIPALS HORMONES VEGETALS
FUNCIÓ ACTIVADORA
AUXINES
Lloc de producció
En l'embrió de la llavor, en els meristemes apicals de la tija i en les fulles joves
Estimulen el creixement de la tija i l'arrel
Inhibeixen el creixement de les gemmes axil·lars i afavoreixen el de les apicals
Acceleren la floració i la fructificació
Determinen la formació d'arrels en els esqueixos de tiges
Retarden la caiguda de les fulles i els fruits
GIBBEREL·LINES
Lloc de producció
En els meristemes apicals de la tija, els fruits i les llavors
Funcions
Estimulen el creixement de la tija
Afavoreixen la germinació de llavors
Indueixen la formació de flors i fruits
CITOQUINES O CITOCINES
Lloc de producció
En qualsevol teixit de la planta, especialment en els àpexs de les arrels
Funcions
Indueixen la divisió i la diferenciació cel·lular
Retarden l'envelliment i la caiguda de les fulles
FUNCIÓ INHIBIDORA
ÀCID ABSCÍDIC
Lloc de producció
En les fulles, les tiges, les arrels i els fruits verds
Indueix canvis en els teixits sotmesos a condicions ambientals extremes
Inhibeix el creixement del vegetal que provoca un estat de letargia
ETILÉ
En els fruits en maduració, els nusos de les tiges, les fulles i les flors envellides
Funcions
Accelera la maduració dels fruits
Afavoreix la degradació de la clorofil·la i la caiguda de fulles
Accelera els processos d'envelliment de les flors després de la fecundació i abans de la formació del fruit
BRASSINOESTEROIDES
Lloc de producció
En els llavors, els fruits, els brots, les fulles i les gemmes florals
Funcions
Inhibeixen el creixement de l'arrel
Retarden la caiguda de les fulles
LES PLANTES ES RELACIONEN AMB EL ENTORN
DEFINICIÓ DE LA RELACIÓ
També pot ser la capacitat de transmetre missatges a altres organismes amb alguna finalitat
La informació en les plantes pot procedir de
Un ésser viu
Un factor abiòtic
La resposta pot
ser de diversos tipus
El moviment
El creixement
El canvi de forma
La variació de color
variar en quant a la velocitat a la qual es produeixen
Ràpides
Lentes
Inmediates
Retardades
Les respostes no son fàcilment observades
Perquè no han desenvolupat òrgans o sistemes capaços de captar sensacions subtils i elaborar respostes complexes
També perquè no tenen sistemes musculars per a realitzar moviments ràpids i complexos
RELACIÓ EN LES PLANTES
Les plantes poden captar estímuls externs a través d'algunes de les seues CÈL·LULES INDIVIDUALS
Responen a estímuls com
La llum
La temperatura
La humitat
La gravetat
El contacte físic
Les plantes disposen de SISTEMES RECEPTORS
FITOCROMS
Son proteïnes sensibles a la llum, que activen o inhibeixen determinats processos vegetals, com:
La germinació de la llavor
La floració
Els creixements de diferents parts de la planta
Respostes fisiològiques de tipus dia-nit
RESPOSTES EN FORMA DE CREIXEMENT DIRECCIONAL O DE MOVIMENT DE LA PLANTA
Els estímuls desencadenants poden ser variats
RESPOSTES FISIOLÒGIQUES EN EL DESENVOLUPAMENT D'ESTRUCTURES DE LA PLANTA O MORFOGÈNESI
Suposen l'activació de processos com la caiguda de fulles o la floració
RESPOSTES DELS VEGETALS ALS ESTÍMULS EXTERNS
Aquests reben el nom de tropismes
Tipus de tropismes
FOTOTROPISME
L'estímul es la LLUM
L'àpex de la tija presenta un fototropisme positiu i les arrels un fototropisme negatiu
TIGMOTROPISME
L'estímul és el CONTACTE FÍSIC
HIDROTROPISME
L'estímul és la presència d'AIGUA
QUIMIOTROPISME
L'estímul és una SUBSTÀNCIA QUÍMICA
GEOTROPISME
L'estímul es la GRAVETAT
Reben el nom de nàsties
Definició de nàsties
Tipus de nàsties
FOTONÀSTIA
L'estímul es la LLUM
És precisament aquest factor el que determina per exemple l'obertura o el tancament dels pètals d'algunes flors i el moviment del gira-sols
Els gira-sols es van orientant sempre cap a la direcció desde la qual els arriba la llum del sol
SISMONÀSTIA
L'estímul és un contacte físic violent, a través d'un COLP o SACSEJADA del vegetal
El moviment de tancament de les fulles de les plantes carnívores quan s'hi posa un insecte
HAPTONÀSTIA O TIGMONÀSTIA
Les anteres d'algunes flors s'inclinen cap a l'insecte pol·linitzador qua s'hi posa
La diferència amb la sismonàstia és
La menor rapidesa del moviment
La forma en què es produeix la reacció, amb un major creixement del costat oposat al contacte
NICTINÀSTIA
L'estímul és el RITME DIA-NIT
El moviment d'abatiment de les fulles dels trèvols a porqueta nit, amb la llum del dia, les fulles tornen a alçar-se
TERMONÀSTIA
L'estímul són les VARIACIONS DE TEMPERATURA
El moviment del tancament dels tèpals de les tulipes quan la temperatura descendeix a partir d'un cert valor. Quan ascendeix, la flor torna a obrir-se
HIDRONÀSTIA
L'estímul és la HUMITAT de l'ambient
Quan augmenta la humitat ambiental, es produeix un moviment d'obertura del esporangis de les falgueres
