L'ACTIVITAT AGRÍCOLA
LA HISTÒRIA DE L'AGRICULTURA
L'agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d'obtenir aliments per al consum humà i animal, i primeres matèries per a la indústria. L'agricultura va aparèixer en el neolític, fa uns 10.000 anys. Fins fa relativament poc, la major part de la població es dedicava a les feines agrícoles.
Molts pagesos van marxar a les ciutats per buscar-hi feina; es començava així un lent procés de despoblament del camp, que es va intensificar entre mitjan segles XIX i XX.
L'AGRICULTURA EN L'ACTUALITAT
En l'actualitat, la població dedicada a l'agricultura continua disminuint a la majoria de països a favor de la indústria i, sobretot, dels serveis. També en disminueix el pes econòmic. L'any 2004, l'agricultura representava el 4% del valor total de la producció mundial, davant del 32% de la indústria i del 64% dels serveis
PAISOS DESENBOLUPATS
aquesta activitat tan sols ocupa menys d'un 5% de la població activa. Amb tot, l'agricultura té una alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Per això, s'ha duplicat la producció els últims 30 anys.
PAISOS SUBDESNVOLUPATS
hi viuen gairebé el 80% dels treballadors dedicats a les feines agrícoles.
FACTORS DE L'APROFITAMENT AGRÌCOLA
L'agricultura es practica a gairebé tots els llocs de la Terra que són habitats per l'ésser humà. Tot i això, està condicionada per uns factors físics i humans que afavoreixen, dificulten o, fins i tot, poden impedir un aprofitament agrícola determinat.
Els factors físics de l’agricultura
Els principals factors físics que influeixen en l'activitat agrícola són tres: el clima, el relleu i el sòl.
Els factors humans de l’agricultura
Entre els factors humans que condicionen l'aprofitament agrícola podem destacar el volum de població, les tècniques de treball, la destinació de la producció i les polítiques agràries.
ELEMENTS DEL PAISATGE AGRARIS
Quan conreem la terra, transformem el paisatge natural de manera que dóna lloc a una diversitat de paisatges agraris.
Les parcel·les
Una parcel·la és cada una de les parts en què es divideix l'espai agrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d'arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro.
El grau d’aprofitament de les parcel·les
Quan l'agricultor busca aprofitar al màxim la terra, es diu que practica una agricultura intensiva. Als països desenvolupats, la productivitat de l'agricultura intensiva és molt alta, gràcies a l'ús de tècniques de conreu modernes.
Els sistemes de reg
La presència o no de canals, sèquies, aspersors, etc. en un paisatge agrari ens indica si ens trobem davant d'una agricultura de secà, on els conreus només reben l'aigua procedent de les pluges, o davant d'una agricultura de regadiu, en la qual l'agricultor aporta l'aigua que les plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg, com ara l'aspersió, el gota a gota, la inundació...
L’espècie conreada
Existeix una gran varietat de conreus. A escala mundial, els principals productes que es conreen són: els cereals (arròs, blat, blat de moro, ordi...), algunes plantes que es processen a nivell industrial (canya de sucre, remolatxa...), les fruites, les patates i altres hortalisses (tomàquet, enciam, pastanaga, bleda, ceba...).
L’hàbitat i la xarxa viària
El paisatge agrari també varia segons la manera com la població humana s'ha assentat en el territori (assentament concentrat o assentament dispers), i de la disposició dels camins rurals que fan servir els agricultors i d'altres vies destinades al trànsit de bestiar.
PAÏSOS DESENVOLUPATS
Als països desenvolupats, la revolució agrícola que va començar al final del segle XVIII a la Gran Bretanya va representar el pas d'una agricultura de subsistència, destinada a alimentar les famílies camperoles, a una agricultura orientada a la venda.
l’agricultura de mercat
L'agricultura de mercat té com a objectiu principal obtenir el màxim benefici. Això s'aconsegueix de diferents maneres:
L'especialització de la producció
La mecanització de les feines del camp
L'aplicació de tècniques de conreu modernes
Els efectes de l’agricultura de mercat
L'alta productivitat permet abaixar els preus dels productes, que d'aquesta manera competiran millor en el mercat.
L'alta productivitat permet abaixar els preus dels productes, que d'aquesta manera competiran millor en el mercat.
Com que es produeixen grans quantitats d'un producte, es poden fer servir transports especialitzats per distribuir-los i millors tècniques per conservar-los (congelació, conserves, etc.).
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS
Als països subdesenvolupats l'agricultura hi té un pes molt important. És, fonamentalment, una agricultura tradicional, que ocupa pagesos amb pocs recursos que conreen les terres per obtenir aliments per a ells.
l’agricultura de plantació
És una agricultura de mercat, destinada a l'exportació. Així doncs, les plantacions se situen en zones ben comunicades, com ara les costes, que faciliten el transport dels productes a l'estranger.
Generalment, es practica en grans propietats, controlades principalment per multinacionals europees i nord-americanes.
Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i explotar-lo, i per transportar, conservar i comercialitzar els productes a llargues distàncies.
Hi predomina la monocultura.
Ocupa mà d'obra abundant, que cobra salaris baixos i que es contracta, moltes vegades, de manera temporal.
La productivitat és alta i s'hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.
l’agricultura tradicional
L'objectiu principal és obtenir l'aliment necessari per a la família pagesa. Es tracta, per tant, d'una agricultura de subsistència, que es practica en petites propietats.
En aquestes propietats, hi predomina la policultura, ja que, per assegurar-se l'aliment durant tot l'any, els pagesos conreen diversos productes alhora. Els van collint al llarg de l'any en funció del temps de maduració, que és diferent per a cada tipus de planta.
Les feines agrícoles es fan amb molt d'esforç, manualment, amb tècniques i eines de conreu molt primitives, com ara l'aixada o l'arada estirada amb animals. Aquesta és la raó per la qual la productivitat és baixa.
Com que aquests pagesos no tenen accés als avenços tecnològics, depenen enormement dels factors físics. Els anys amb unes condicions climàtiques adequades, les collites són abundants. Però si les temperatures i les precipitacions no són les apropiades, la collita disminueix i, conseqüentment, apareix la fam.