LES REVOLUCIONS LIBERALS
La revolució americana
Causes de la revolució
Van ser influenciades per
les idees de la il·lutració
Se´ls imposava un monopoli comercial: Dificultava el comerç entre les 13 colònies
Imposició de nous imposts: va dur a terme un boicot als productes britànics (motí del te)
Tensió política: tenien rei pero eren lliures a més no pagaven impostos pq no tenien representació al parlament britànic
Desenvolupament de la guerra
1773: Revolta del te de Boston (inici del conflicte)
4 juliol 1776: Declaració d´independència de E.U.U per Tomàs Jefferson, signada per representants de les 13 colònies
Guerra d´independència: Derrota de Yorktown, Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, guanyada per Georgetown Washington
1776: Declaració del drets de Virginia: anunciaven principis de sobirania nacional, separació de poders i sufragi
1787: Redació de la constitució
Primera del món
Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial)
Republica federal: president elegit per els ciutadans (1789 George Washington)
Revolucó francesa 1789-1799
Causes
Crisis social: Estan dividits en estaments
La burgesia vol el poder polític
Camperols descontents amb la pujada de preus
Crisis econòmica:França esta arruinada i pujada de preus
-Males collites que provoquen la pujada de preus.
-Elevades despeses estatals com el luxe de la cort i la paticipacó en la guerra d´independencia americana.
-Els privilegiats no paguen impostos
Causes ideològiques: Nous pensaments influenciats per la il·lustració
-Lluís XVI perd suport entre els grups populars, ja que les idees no prosperaven y entre els privilegiats pq veien en recel l´avanç de la il·lustració
Inicis i esclat de la revolució
(maig a juliol 1789)
Convocatòria dels estats generals (maig 1789)
Convoquen als 3 estats: clero, noblesa i burgesia (que eren la major part) per a decidir si acceptar o no una nova proposta d´impostos cap als privilegiats.
Sorgeix la problemàtica del vot, tan sol hi ha un vot per estament llavors la burgesia s´indpendiça
La burgesia crea l´Assamblea general Françesa
Creació assemblea nacional (juny 1789)
Alguns dels privilegiats tb s´uneixen a l´assamblea junt a la burgesia
S´autoproclamen representants del poble i juren redactar una consititució per a França (jurament del joc de pilota)
Assalt a la Bastilla ( 14 juliol 1789)
El poble asalta la Bastilla per aconseguir pòlvora i així poder lluitar contra l´exercit del rei i defensar al poble.
El rei accepta l´assamblea nacional i comença la revolució, on l´assamblea governa junt al rei.
Fases de la revolucó Francesa
Monarquia constitucional (1789-1792)
La assamblea nacional constituent
Abolició dels drets feudals
Declaració dels Drets de l´home i del ciutadà
Constitució (setembre 1791)
Va declara a frança com una monarquia constituent
Va establir la separació de poders
Separacó entre església i l´estat
Se establirà un sufragi censatari
Conseqüències:
Opocició dels privilegiats i del monarca a les reformes
Molts nobles comencen a emigrar i conspirar contra la revolució des-de l´exterior. La família reial tb
La assambla legislativa i el fi de la monarquia
Abril 1792: Declaració de guerra d´Àustria i Prússia
- Això provocarà una nova crisi a França
Agost 1792: Revoltes populars
- Els sans-culottes assalten el palau de les Tulleries
Lluís XVI es destituït per l´assamblea que proclama la republicà francesa
La república radical (1792-1794)
Fets:
Agost 1792: Convenció nacional
Radicalització de la revolució
21 Gener 1793: Execució de Lluís XVI
Guerra i contrarevolucions
1793 Juny - 1794 juliol: El Terror
-Dictadura de Robespierre i el Comitè de Salvació Pública
Convenció nacional
Giordins (1792-1793): Van dominar la segona meitat
- Eren de dretes, canvis mes suaus i conceptuals amb els altres grups socials.
Jacobins (1793-1794): Van dominar la segona meitat
- Eren de esquerres, canvis radicals i ràpids
- Robespiere estava de la seua part
La resta de potències europees s´aillen contra frança
Març 1793: Guerra de la Verdee (revoltes contra-revolucionaris)
El terror
Dictadura del comitè de salut
Done lloc a:
Execució de M. Antonieta
Llei de sospitosos
Noves lleis socials
Directori i el final de la revolució (1794- 1799)
Constitució 1795: Es torne a ficar el sufragi cesatari i governe la burgesia alta a on el directori te el poder executiu i el legislatiu dos consells, el de ancians i el del cinc- cents
Es formen noves conspiracions
Aparició de Napoleó en l´escena militar i política
Novembre 1799: Colp d´estat de Napoleó
Creació del consolat
Fi de la revolució francesa
IMPERI NAPOLEONIC
EL CONSOLAT
Règim personalista on Napoleó acapara tot el poder.
Estableix un govern autoritari y les reformes de la revolució.
No hi ha una separació de poders
Elabora un nou codi civil
Es crea el banc de França
Concordat de la Santa Seu on es regularen les relacions amb l'Església.
1804: Napoleó es corona emperador de França.
1799 - 1804
IMPERI NAPOLEONIC
1804 - 1815
Politica expansionista
Es torna a enfrontar a les nacions amb les quals França estava en guerra desde 1792 i s'havia firmat breus tractats de pau.
Aconsegueix l'hagemonia a Europa en la batalla d'Austerlitz (1805)
Es a dir, que exerxeix una supremacia sobre altres estats.
Estableix un bloqueig continental per evitar el comerç britanic amb Europa.
Invasió de Espanya 1808
1812
Invasió de Russia amb una posterior retirada
1813
Una coalició de nacions europees (Regne Unit, Àustria, Prússia, etc.) derroten a Napoleó en la batalla de Leipzig.
1814
Els aliats arriben a Paris i Napoleó abdica
Napoleó es exiliat a la illa d'Elba, però retorna al poder durant 100 dies.
1815
Napoleó es finalment derrotat en la batalla de Waterloo i deportat a la illa de santa Elena on morirà.
1821
Napoleó mor
La restauració
Qui?
Regne Unit, Prússia, Àustria i Rússia
Quan?
Entre 1815 i 1848
Pq?
L´objectiu és restaurar les monarquies absolutes i l´Àntic Règim, i suprimir les idees liberals esteses per Europa.
Com?
Congrés de Viena (1815)
Creació de la Santa Aliança (1815)
Ho aconsegueixen?
La Restauració serà interrompuda vàries voltes per una sèrie d´ondes revolucionàries a diferents països europeus
Revolucions de 1820
Revolucions 1830
Revolucions de 1848
Fi de l´absolutisme a Europa (menys Rússia)
Les revolucions del liberals del s. XIX (1820-1848)
Causes
Inspirades per:
Defensa del liberalisme
Constitució
Sobirania nacional i sufragi
Separació de poders
Economia de mercat
Sentiments nacionals
Nascuts de la invasió napoleonica
Nova idea de nació
Dret del poblea decidir sobre ells mateixos.
Onades revolucionaries
revolucions 1820
A Espanya, Portugal, Piamont i Nàpols.
Objectiu: ensorrar el sistema de la restauració.
Ideals liberals i nacionalistes
No van triunfar
intervenció de la Santa Aliança
Revolució del 1830
A França, Bèlgica, alguns estats Alemanys (Hannover, Sajonia), Polonia i alguns estats generals.
Objectiu: instaurar els ideals liberals
Gran suport popular
La burgesia accedeix.
Inependència de Bèlgica i Grècia.
Fracás de la independència de Polònia
Revolucions de 1848
Revolucions a França, estats Italians, estats Alemanys i l'imperi Austríac.
Objectiu: intaurar els ideal democratics i socials, com el sufragi universal masculí.
Sorgiment dels treballadors com a força politica
La majoria de les revolucions van ser sufocades, pero les democràtiques i moltes aspiracions nacionalistes es consolidaran a Europa en la segona meitat del segle XIX.
MOVIMENTS NACIONALISTES
Moviments nacionalistes unificadors
Italia (1870)
Alemanya (1871)
Moviments nacionalistes disgregadors
Reclamaven la independència de nacionalitats diferents englobades en grans imperis.
Imperi Austriac (1848)
Esclats nacionalistes dels hongaresos, italians, txecs i eslovacs: no aconsegueixen la independència, només certa autonomia dels seus parlaments.
Imperi Otomà
Grècia (1829), Romania (1877), Montenegro, Bulgària (1878) i Albània
Cronología dels moviments
REVOLUCIONS LIBERALS
1820
Revolucions a Espanya, Portugal, Piamont, Nàpols i Sicília (fracasen)
1830
Revolucions a França, Hannover, Sajona, Polònia (la burgesia aconsegueix el poder)
1848
Revolucions a França, estats italians, Baviera, Prússia i l´imperi austriac.
MOVIMENTS NACIONALISTES
1820
Esclat nacionalista a Grècia contra l'imperi otomà.
1830
Idependència de Grècia.
Esclat d'independència i nacionalista de Bèlgica.
Fracàs d'independència de Polonia (imperi rus)
1848
Esclats nacionalistes del hongaresos, italians, txecs i eslovacs de l’imperi austríac. (no triomfen)
1858-71
Unificació d'Italia (dirigida pel Piamont)
Unificació d'Alemanya (dirigida de Prússia)
1877-78
Independència de Sèrbia, Romanía, Bulgària, Montenegro i Albània. (antic imperi otomà)