Producció cinematogràfica

Interpretació

Fotografia

Il·luminació

Diàlegs

Banda sonora

Exteriors

Film Comissions

BCN FC

MADRID FC

Estudi

Etapes de la producció

Rodatge exterior

Creació guió

característiques

Enrere temàtiques centrals
neorealistes: guerra, misèria...

nou: complexitat ésser humà

= que abans, la fi és
Representar la realitat

Monumentalitat de l'espai
Gran escenografia

Autors

LUCHINO VISCONTI: Cine arquitectònic
- família rica i antiga: aristòcrata renegat
- obertament homosexual i comunista

Díptic sobre
Risiorgimento

"Senso" (anys lluny neorealisme)
"Gatopardo" Les revolucions sempre
les fan els poderosos

Base: Parlar d'història és parlar de la
realitat NO com a mètode d'evasió sino:
Investigació. Realitat no s'expressa com si fos
vida mateixa, sino mitjançant recursos i filtres estètics

TRILOGIA GERMÀNICA: Estudi adult sense renunciar al melodrama de la història d'alemanya

MICHELANGELO ANTONIONI: Contemporani des del buit (arquitectures del buit contemporani)

TRILOGIA DE LA INCOMUNICACIÓ

Cada any un film, 1960-2

Un dels més representatius
del cine modern. Es centra
en la BURGESIA qui sembla que
ha oblidat el passat de la guerra

escenaris internacionals: Blow up, Zabriskie Point i El reportero

FEREDICO FELLINI: Arquitectura del somni i memòria: subjectivitat.

Primers films encara estan en la realitat de postguerra italiana, anys 50 tracta de trascendirles a través dels somnis, imaginació, coreografia...

"La Strada" i "La notti di cabiria": realitat transfigurada per la poesia de les imatges, món suburbis, la prostitució; ÚS BALL, SEMBLA MUSICAL

TRANSFORMACIÓ: Dolce Vita 1960

CRACTERÍSTIQUES
- Herència musicals
- Ball de la càmera
- Escenes vers realitat i somni
- Dilatació de les escenes i temps
imatge-temps, temporalitat

objectiu: cercar la bellesa: feminitat com a ideal
estètica del vanitas i de l'abisme (que viu la societat insatisfeta).

PASSOLINI: comença més tard,
anys 60. Multidisciplinari

Cinema senzill formalment,
no té formació= càmera col·locada
primitivament = frontalitat.

"Teorema"

Arquitectura del suburbi
sacre religiós. Espai extraradi

AUTORS

ROBERT BRESSON

No forma part ben bé del cinema transcendental, però sí que està estretament lligat a aquest corrent.

Pickpocket 1959

- Posada en escena NO ostentosa
- El muntatge és clau
- Personatges que volen escapar del mal
- NO teatral, importància en la construcció formal
- El·lipsi i repeticions
- So i imatge igual d'importants, control absolut
- Actor model

Tot i no formar de la N.V, Sserà reconegut per ei pres com a referent per aquesra. Figura turmentada, fill d'un pastor amb educació severa.

Naturalesa i artifici: Barreja elements propis del teatre amb una especie de neorealisme (Un verano con Mónika).

EVOLUCIÓ amb Gritos y Susurros
Reflexiona sobre la vida i patiment.

Consolidació internacional: tema central és
DIMENSIÓ PASSAT, MELANCOLIA I RECORD +
MORT I SOMNI

Sonrisas de una noche de verano
El séptimo sello: edat mitjana, cavaller...
Fresas Savajes: professor rememora

CULMINACIÓ: Trilogia Silenci,
Rebutja el P/C, frontalitat i treball rostre,
idea silenci de déu, explora el mal persones

1. Como un espejo: jove problemes mentals espera la visita de déu, expressivitat, déu com a dolent (aranya).
2. Los comulgantes: por guerra nuclear.
3. El silencio: intimitat i sexualitat presentat en entorn histil de violència. Sense sentit de la vida en un món plagat d'injusicies. GRAN TEMA: incomunicació de la parella.

Culmina amb: Persona

IMATGE/EXPERIÈNCIA VISUAL

2 PROCESSOS APARELL OCULAR

PART ÒPTICA = CÀMERA

PART FOTOSENSIBLE = RETINA

Fa el processament
visual incial del cervell

UTILITAT:
ràpid = Qüestió evolutiva

LÍNIES, LÍMITS, MASSES -->
Segregem figura/fons i detectem textures

Explora l'interior de l'ésser humà i converteix el cinema en un instrument filosòfic.
Fa ús del pla per expressar pensaments profunds sobre la memòria, el temps la fe i la identitat.

Paraula + Imatge = MODELEN LA
PERCEPCIÓ DEL TEMPS (UNIÓ).
Mantenir l'espectador immers.

Filmografia/ CARACTERÍSTIQUES

CERCLE; inicia amb la infancia d'un nen i acaba amb un nen (tota la seva filmografia)

- Infància i natura, asociades amb
la puresa, amb certa nostàlgia
- Idea del somni, ansia de l'espiritualitat
i ànima (abandona la URSS perquè això estava
prohibit d'explorar).
- L'artista ha de ser lliure en un món que li dificulta, s'ha de sacrificar per assolir-la.
- Hipòtesi de la fi del món --> viuen amb gestos rituals, reternir el temps amb gestualitats reptetitives.

TRAVELING LATERAL, IMATGE TEMPS, ESTÈTICA CUIDADA --> pautes seves

ANYS 70: Una sèrie de cineastes joves presenten curtmetratges fan un manifest genèric per crear un nou cinema, un que necessita una nova llibertat.

En comú:
- Rebuig pel cinema anterior (NAZISME)
-Influència ddramaturgia Bertolt Brecht
- Plans fixos, estàtics, nus
- Recerca puresa absoluta vers un públic
que vol entreteniment.

Autors

ALEXANDER KLUDGE: Estètica documental; importància de la paraula; voluntat crítica i reflexiva; línia radical; obertament polític.

Ifluència GODARD per la discontinuïtat narrativa.
Estudia una societat autoritàia

FASSBINDER: Tant la seva vida com la seva obra eren intenses → prenia droga i no dormia perquè no sabia fer altra cosa que treballar. A més, mantindrà nombroses relacions samb molts actors i actrius.

Influència Godard i Douglas Sirk (manierisme), amaga una mirada política en els seus films, vol explicar la realitat contemporània alemanya dels ansy 70.

WERNER HERGOZ: Vol expressar el seu rebuig, tendeix a treballar des d'elements documentals

Poc arrelat a Alemanya, més a viatjar fora d'aquesta: és molt individualista.

Idea de la marginació i exltació de les figures marginlas. Té passió per la pintura: idea sublim paisatge.

WIM WENDERS: No s'interessa molt en el seu país. El seu cinema és essencialment de trasllat (però aquest cop cap al cinema americà). Al contrari que Herzog, Wenders sí que és un cinèfil que ha estudiat.

El seu viatge està en la perspectiva del cinema més que la realitat, d’aquí que vagi cap al misticisme del Western (recorda molt a John Ford). Aquest tipus de paisatge és la seva obsessió temàtica, que poc a poc es transforma en el de les gran ciutats (que tenen un nivell de buidor, plens d’incomunicació, etc.), on els llocs han perdut la seva concepció sagrada. Li preocupa molt el fi de la col·lectivitat.

Dominades pel moviment, pels travellings, pels transports, en un paisatge que representa la incomunicació (molta presència de vehicles). Malgrat no la va fundar ell, Wenders es converteix en el gran cineasta de la road movie

Paris, Texas

"Conversaciones de Salamanca": trobades d'estudiants, futurs cineastes i crítics que s'organitzen per demanar un cine espanyol nou.

Volen parlar de: La realitat del país, podent realitzar-se dins del context franquista --> CINEMA POSSIBILISTA (possible dins les condicions del franquisme)

CANVIS MODEL GOVERN = s'han de posar alçada altres països moderns i es dona suport

Cineastes joves al centre
de Madrid: Escuela Oficial de Cine

Revista alineada "Nuestro Cine" --> Suport al realisme crític d'Antonio i Passolini

AUTORS

Peppermint frappé: Introducció de la qüestió dels somnis inspirat per Buñuel, anàlisi de la burgesia a través d’elements surreals. Saura recuperar l’ús del somni per estudiar la societat espanyola

CECILIA BARTOLOMÉ

Va estudiar a la escuela oficial de cine i ja en els seus treballs realitzats en el seu context de la escola havia fet curtmetratges amb context feminista. Com a treball de final de carrera va fer Margarita y el Lobo la qual va fer que la seva carrera quedés truncada, ja que aquesta va ser censurada.

Cine masculinitzat

Moviment de Barcelona que es contraposa al tipus de cinema que es feia a la resta d’espanya.

Pel·lícules que fugen de la realitat a diferència del Nuevo Cine Español

Si no podem parlar de la realitat
parlarem de l’art (
parlarem metaforicament)

Dante no es únicamente severo:
Pel·lícula probablement més significativa

A la fi de la guerra es troben en un cert aillament que es trenca als anys 50: Cuando pasan las cigüeñas, Mikhail Kalatozov.

Cinema que es basa en la guerra
per a crear un nacionalisme heròic:
nazisme com a enemic ideal. S'explora el patiment humà.

Films amb un realisme funcional
evident, no innoven formalment.

Guerra com a temàtica central → es parla de l’horror del nazisme i el combat de la resistència. Això s’explica un cop han passat 10 anys, temps suficient perquè l’Estat es posi a favor d’aquesta recuperació cinematogràfica.

1958: Cenizas y diamantes: pel·lícula d’un any abans de l’esclat de la Nouvelle Vague. Història narrada des d’una estètica de profunditat de camp i dels plans sostingut. Invoca un cert barroquisme que remet a la profunditat de camp i imatgeria de Orwells.

MIKLÓS JANCSÓ

Recull la idea de la història des de la perspectiva del col·lectiu. Clau: convertir el pla seqüència en la base, totalment preparat.

Enfoque en los temas de poder, opresión y resistencia. A lo largo de su carrera, exploró los mecanismos de la violencia y la represión política, especialmente en contextos históricos relacionados con Hungría.

TEATRAL

THEO ANGELOPOULOS

Profundamente poético y filosófico, explorando la historia, la identidad y la memoria colectiva de Grecia a través de un estilo visual inconfundible. Sus películas son conocidas por su ritmo pausado, largos planos secuencia y una puesta en escena meticulosa que convierte el paisaje en un personaje más.

Reflexiona sobre el pasado de Grecia, especialmente en relación con la guerra civil, la dictadura y el exilio

Estil basat en el pla seqüència i l’irrealisme: dimensió totalment estilitzada de la història:
no realista.

Con una fuerte influencia del cine moderno europeo y del teatro épico de Bertolt Brecht.

LARISA SHEPITKO

Manté una sensibilitat i un sentit poètic, que no es troba en la línea del cinema soviètic. Una certa subjectivitat que no acaba de quadrar amb la tendència soviètica.

La ascensión 1977: Treballa la idea de
Crist i Judes amb gran sensibilitat.

Sus películas abordan dilemas existenciales
y éticos, a menudo centrados en personajes
que enfrentan pruebas de gran intensidad emocional y psicológica.

Es caracteritza pel seu enfocament col·lectiu i el seu desig de retratar la realitat social de Gran Bretanya. Aquest moviment busca donar veu a diverses experiències i perspectives, la qual cosa resulta en un cinema més plural i menys dependent de la figura de l'autor.

Neix de dos vessants molt contradictories: PARADOXA: inci documental (mostrar la realitat) però que per una altra banda els interessa els textos literaris, la mateixa gent interessada per pols oposats.

Forma de resposta de “joves enfadats”, ja que s’arrossega el colonialisme britànic i formes victorianes, conformant la mentalitat conservadora passada.

- Va tenir impacte ja que la societat obrera del moment (oblidada) era reivindicada.

- Es planteja el tema de la problemàtica i el tabú de l'avortament en quasi totes les pel·lícules, tot i que no s’executa ja que llavors estava prohibit, fet intolerable per a l’època. Exemple “Un sabor a miel” 1961 (Richardson).

- A través del cinema documental recuperen el marc exterior que les obres de teatre no poden mostrar. No tenen un estil propi, és un moviment compacte i que no vol fer virgueries estètiques.

- TARNSPARENTS, L'AUTOR NO INTERVÉ EN RES

Aquest moviment teatral va marcar una ruptura amb el teatre romàntic del segle XIX, que presentava històries idealitzades i protagonistes exòtics (reis, heroïnes tràgiques, aventurers).

En canvi, el teatre modern es va centrar en conflictes realistes i quotidians, explorant les tensions socials i psicològiques de la societat.

Aquesta línia de dramatúrgia que després es traslladaria al cinema americà s’inspira en autors com:

- Henrik Ibsen (Noruega, 1828-1906) Considerat el pare del teatre modern.
- August Strindberg (Suècia, 1849-1912)
- Anton Txèkhov (Rússia, 1860-1904)

Exploració del psicologic, que busca un públic no de masses, sinó més exigent. Es necessita una escola interpretativa sobre un actor no estrella.

(Co)fundat per Elia Kazan el 1947. Dirigit per Lee Strasberg entre 1951 i 1982. Influència del mètode Stabusalvski. Actor s’ha d’identificar amb els personatges.

Elia Kazan (1909-2003): No forma part de la nova generació però sí que és una figura important a l’hora d’incorporar la tradició del teatre al cinema americà.

Fa melodrames (no desde la perspectiva de l’evasió) És realisme però amb algun excés. Expansió del cine de Hollywood cap a una dimensió més adulta.

TENDIM A AGRUPAR LES FORMES PETITES I A VEURE-LES COM UNA SOLA DE GROSSA

LLEIS AGRUPACIÓ D'IMATGES (PIT-MC)

CARACTERÍSTIQUES

- Improvisació → aspecte clau. Eix del cinema de l’autor per tal de cercar l’espontaneïtat.

- Presència del Jazz, entén la música com a expressió de vitalitat i gestualitat, com a mitjà gràcies al qual els actors poden deixar-se anar.

- Coincideix amb els directors europeus i fa molt ús de la el·lipsi → El fragment és més important que la totalitat

- Joc de primers plans i treball sobre el rostre i les dinàmiques corporals

- No té un sistema ortodox de com articular la historia, pot fer plans molt llargs o de sobte el·lipsis.

Principal representant del New American Cinema i és reconegut com l'introductor de la modernitat a Hollywood.

Qüestió que s'entendrà com a manera de descompondre el guió i donar la paraula als actors per tal de construir una imatge autèntica que connecti amb un esperit realista.

A diferència d'Europa, on molts directors provenien del món de la crítica cinematogràfica, als Estats Units aquest fenomen no va ser habitual. La crítica més institucional nord-americana mai va donar suport al cinema alternatiu.

Té una filmografía petita però radical, el film més rellevant és The Connection (1961), basada en una obra de teatre.

- Al film hi ha consciència de la càmera, ja que es tracta com si fos un documental = METACINE → Fundació del fals documental.
- Tracta el tema de les drogues (heroïna).
- Presència món del jazz.
- Pel·lícula + making of.
- Desmitificar la idea del director de cine, els actors “passen d’ell”.

Temes:
● Prostitució.
● Homosexualitat.
● Drogues.
● Violència al carrer.
○ Defensa de l’avortament.
○ Sentiment feminista, però
sobretot antirracista.

ORGANITZACIÓ PRIMARIA DE LES FORMES

SEGREGACIÓ FIGURA-FONS

LLEIS GESTALT

Percebre les coses de la manera més senzilla possible = ECONOMIA PERCEPTIVA = PRINCIPI QUE HO EXPLICA

Preferència formes simples --> PREGNÀNCIA

Esquemes geomètrics simples

SIGNIFICACIÓ DE LA FORMA PLÀSTICA

A partir d'aquí, es tendeix a generar una GRAMÀTICA UNIVERSAL amb connotacións de valors de les formes plàstiques (cal tenir en compte la cultura i circumstàncies..)

INFORMATIVA

Primer judici peceptiu, percebem:
composicions simples i complexes.

FACTORS QUE AFECTEN

1. Variables d'ubi, orientació i
morfologia = sigui S/C
2. Orientacions no convencionals
o regulars estructuradament
3. Estructura dels terços
4. Proporcions auries

OBJECTUAL

Atrubuir pes imaginri com si fossin
objectes = sensacions físiques

ESPACIAL

PART ALTA ESPAI
PART BAIXA ESPAI

imagianri del
cel i de la terra

LLEUGERESA
O PESADESA

mida

PROXIMITAT
LLUNYANIA

punt de fuga

METAFÒRICA

Vol fer un cine més adult a través dels gèneres cinematogràfics clàssics (fa una reinvenció autoral). Aborda molts gèneres.

EXEMPLES:

Bèl·lic → Paths of Glory (1957) no només són pel·lícules de guerra, sinó que analitzen el costat absurd i deshumanitzador dels conflictes bèl·lics.
Ciència-ficció → A Space Odyssey (1968) redefineix el gènere amb una exploració filosòfica sobre la intel·ligència artificial, l’existència humana i el temps.
Terror → The Shining (1980) no és un simple film de cases encantades, sinó un estudi psicològic de la bogeria i la destrucció familiar.

Contrasta molt: forma part de la indústria del cinema americà, i forma part de la indústria de Hollywood, però crea una poètica pròpia.

Vida personal: prodigi i molt intel·ligent, no va anar mai a la universitat. Es va iniciar en el mon de la fotografia, i jugava a escacs.

Mirada demiurgica: observa el món i la humanitat des de fora en els seus films. A més, la seva formació fotogràfica i perfeccionisme fan que les seves pel·lícules estiguin perfectament rodades.

Mirada a una humanitat que ell considera un fracàs.

Era jueu, i la seva família va morir a Auswitch. Sobreviu al gueto de Varsòvia. Una secta mata a la seva dona i futur/a fill/a --> EL TRAUMATITZA

Fa cinema de gènere pero alhora reflexiona i dialoga sobre diversos temes. La mort de la seva dona (assassinada), encara el traumatitza més.

El seu cinema es caracteritza per un estil propi, sovint marcat per temes com la paranoia, l'aïllament, el mal latent i la perversió del poder.

A el pianista es representa una mica la seva infància. Filma El cuchillo en el agua a Polònia, i posteriorment va a Londres i filma Repulsion. A Hollywood, ja filma la Semilla del Diablo.

1974 Chinatown (cinema negre): Component Kubrickià en el plantejament del pla. Mirada d’observador dels detectius, molt semblant a Kubrick. Fa un gran treball sobre la mirada i l’ull, però no de la forma demiurga i de poder com fa Kubrick, sinó que parla més de la subjectivitat i la introspecció i la claustrofòbia, i no tant en la idea del control i la política (amb algunes excepcions com Chinatown o el Pianista).

Exempls: Steady cam per fer tràvellings
o altres efectes especials

Es veurà reflectit a Wanda --> comparteix elements clau del road movie, com el viatge, la fugida i la recerca d'una identitat en moviment, però ho fa amb un to més desesperançat i realista que altres exemples del gènere, sovint més romàntics o aventurers.

La directora no volia fer una pel·lícula feminista però ho és. La protagonista no és feminista sino que actua per ignorància.

Heroina en el llindar (umbral), desdibuixada, no sempre surt als plans, i viu situacions allunyades d’un ideal de star system (ex: surt vomitant).

No se la pot consignar dintre
de un moviment ni escola, ja
que només va fer un llargmetratge,
que en el moment va passar casi
desapercebut (Voluntat revisionista
de la història del cinema).

L’escapada femenina: Barbara Loden intenta cavar una escletxa dins del món del cinema, però és ben silenciat, ja que durant els anys 70 i 80 el cinema era dirigit i protagonitzat quasi exclusivament per homes. PERÒ hi ha dos films característic per ser protagonitzat per dones.

1969 Rain People: Dona que descobreix que està embarassada, fuig de casa i abandona al seu marit per viure sobre la carretera.
1974 Alicia ya no vive aquí: Questiona la vida familiar tradicional, ja que una mare viuda fuig amb el seu fill sense tomb per la carretera, per buscar on asentar-se.

Explica la fascinació “contradictòria” del cinema europeu, ja que no pot fer el mateix que ells. Troba una forma molt particular que dóna una empenta al cinema particular, trobant un to en el que es tracta al públic de forma intelectual (cine d’idees), sense perdre el ganxo del públic. Aquest cinema funciona molt bé a Europa.

Proposa una forma del cine on ell segueix actuant com el còmic que està en un escenari. Presenta com un espectacle, on integra aspectes del cinema que ell admira, a la seva manera. El tema principal és la crisi de la parella, temes que tracten molts directors que ell admira, integrant tota la comèdia nord-americana.

tres films cruïlla
- Annie Hall
- Interiors
- Manhattan

Allibera el cinema independent
de la marginació, ja que fa que
la mera quotidianitat de les
converses es puguin incloure en
els films.

Tracta el públic de manera adulta,
combinant grans pressupostos amb
autoría.

Filmografia clau
- 1972: The Godfather
- 1974: The Conversation
- 1974: The Godfather: Part II → Més exitosa que la primera, trenca el mite de les seqüeles dolentes.
- 1979: Apocalypse Now → Transformació del cinema bèl·lic en una experiència existencial.

- Control de la imatge: Influència d’Orson Welles i Kubrick, estil de director demiürg.

- Exploració del món de la màfia: No és només una pel·lícula de gàngsters, sinó un estudi profund d’aquest món.

- Estil europeu, però profundament americà: Influència del cinema italià i ús de la llengua italiana.

- Aposta per un ritme pausat: Escenes llargues i solemnes, inspiració en El Gatopardo de Visconti.

Cinema fronterer entre la tradició de Hollywood (aplicació de gèneres) i l’herència moderna (essencialment italiana però també de la
Nouvelle Vague).

Toro Salvaje 1981:
Immolació per la culpabilitat d’un personatge que ha pecat. Immolació cristològica quan el protagonista de Toro Salvaje es deixa apallissar al ring, sense defensar-se.

Biografia

• És un cineasta cinèfil.
• Admiració de la música popular, com el jazz i el blues.
• Relació amb la droga. Va ser addicte i va estar a punt de matar-lo. Frenetisme de les drogues. Per exemple, a El Lobo de Wall Street: personatges autodestructius.
• Educació catòlica. Idea molt forta del pecat que necessita ser regenerat per ser una millor persona. En aquests personatges autodestructius, sempre hi ha com una humanització i una petita escletxa de catarsi: lluita àngel i dimoni.

- Estudis deixen de produir un volum tan gran de pel·lícules perquè ja no necessitaven omplir els seus propis cinemes.
- Es donés més espai a pel·lícules independents o menys comercials en el sistema d'exhibició.
- Els estudis destinessin més diners a grans produccions, creant un nou model de cinema basat en grans èxits comercials: els blockbusters.

American Graffiti (1973)

Una comèdia nostàlgica sobre la joventut als anys 60, Va ser la primera pel·lícula on la banda sonora va generar més beneficis que la pròpia pel·lícula, obrint el camí a la comercialització massiva de les bandes sonores com a productes independents.

Star Wars (1977) Una revolució en el cinema d'entreteniment. Inicialment, ningú volia produir-la fins que la 20th Century Fox va acceptar, en part perquè Lucas va renunciar al seu salari a canvi dels drets de marxandatge (una decisió que li generaria milions).

Va transformar el cinema en molts sentits:

- Narrativa clara de bé contra mal, en un moment en què el cinema tendia a explorar ambigüitats morals.
- Hibridació de gèneres: barreja elements de western, llegendes artúriques, cinema de samurais (Kurosawa) i el cinema de la Segona Guerra Mundial (sobretot en les seqüències de batalles espacials, inspirades en escenes d'aviació).
- Va reinventar el cinema d'efectes especials i va establir les bases per a la indústria dels videojocs.

INDIANA JONES

INICIS:

Des de molt jove, Spielberg va demostrar una gran passió pel cinema, rodant curts amb una càmera de 8 mm. Va començar la seva carrera dirigint episodis de sèries de televisió, fins que va cridar l’atenció amb el telefilm Duel (1971), produït per la cadena ABC.

JAWS (1975): L'INICI DE L'ERA BLOCKBUSTER
Jaws (Tiburón) no només va ser un èxit de taquilla, sinó que va redefinir el cinema comercial, convertint-se en el primer gran blockbuster de l’era moderna.

Forma part de una generació següent de la resta de directors treballats.

Dins del context dels debuts independents als Estats Units, als inicis dels anys 90, s’acaba la idea dels nens mimats que triomfen amb produccions com x exemple Spildberg que estan a un altre nivell.

afroamericans que xinguen

OBJECTIU PRINCIPAL: Mostrar una joventut que es diverteix barallant-se, fins que arriba la tragèdia real. Reinventar/Trobar forma per explicar els conflictes racials, i voluntat de mostrar la cultura afroamericana, presentant-los com a a americans també (han estat marginats).

CARACTERÍSTIQUES:

- Combinen l’entreteniment amb una forta càrrega social i política. Aborda temes com el racisme, la violència racial i l’orgull afroamericà: consciència social.
- Troba una forma determinada per explicar les coses, tot i que no es distingeix per tenir una forma particular en tots els seus films.
- Per parlar amb l’humanitat, necessitava fer-ho amb una forma sòlida, gran importància no en fer bonic.
- Presentar també la intimitat i nuesa (com va presentar la N.V o bergman)
- Idea d’un cine molt arrelat amb la música, i tot i fer films en blanc i negre, acostuma a saltar al color, i justament per posar enfasi en la música, nostalgia de musical.

Va ser el primer cineasta japonès que es va donar a conèixer a Occident (abans que Ozu i Mizoguchi) gràcies al film Rashomon (1950). El cineasta va atraure un ampli públic es d’un cine que parlava sobre grans temes de la humanitat.

CARACTERÍSTIQUES:

- Qüestió de l’aprenentatge → Apareix un aprenent i un guia.

- Idea dels personatges obsessionats: obsessió amb Shakespeare pel tema de la lluita del poder.

- Element temàtic: Natura i el cosmos (metàfores a través del bosc com espai laberintic, o la repetició de l’ús de la pluja).

- La guerra com un espai de violència que condences tota la complexitat de l'ésser humà.

- Normalment els protagonistes són homes

Kurosawa anirà barrejant pel·lícules d’època (que estan ambientades en el Japó tradicional) i pel·lícules contemporànies.

- Gran heterogeneïtat : gran admirador de Ford, però no l’imita sinó que el dinamita. Gran admirador també de Eisenstein i Renoir.

- Anomalia dels enquadraments: trenca la idea de l’enquadrament estable, i busca enquadraments recargolats i barrocs. Destrueix la idea de la estabilitat a partir de la admiració al cinema clàssic.

Biografia:

- 1923, ell té 13 anys i viu un terratrèmol a Tokyo; primera imatge de l’infern a la terra.
- Més tard, el germà que l’ha fet de guia, és suicida. - La 2GM també suposa un tercer trauma, i té varis intents de suïcidi durant la seva vida.

S'interessa inicialment per la pintura, estudia arts plàstiques (element fonamental en la seva obra posterior). Entra a la indústria del cine durant la 2GM, fent films de propaganda i bèl·lic. Després d’aquesta guerra es presenta un cineasta més madur, aportant una REVOLUCIÓ donant-se a conèixer als anys 50.

Durant els anys 60, Txecoslovàquia estava sota el control del règim comunista, però es va viure una certa liberalització política i cultural, La nova onada txeca emergeix a les portes d’una gran revolució que tindrà lloc a finals dels anys 60. Quelcom comú entre tots els membres de la nova onada és el fet que és notable la influència dels visionats de les pel·lícules de la Nouvelle Vague que havien renovat el cinema de la època.

Las margaritas: Dues amigues que es proposen saltar-se totes les normes i viure una llibertat absoluta: a través d’escenes inconnexes.

CARACTERÍSTIQUES:

- Collage, descontinuidad, menosprecio conductas educadas (ESCENES NENES BOJES CANTANT) i tradició slapstik

1965: Los amores de una rubia (Milos Forman): Gran influència de Godard: fragmentació, reminiscències a la pintura.

Trenes rigurosamente vigilados (Jirí Menzel) : caracteritza molt el sentit de l’humor o slapstick. Ocupació nazi d’una estació a checoslovaquia, on treballa al protagonista que ha de seguir les ordres dels alemanys. Història d’amor a l’estació. Recrea a través de la sàtira l'slapstick: influència Buster Keaton.

EXPERIÈNCIA PERCEPTIVA

SUMA DE DOS POLS

Objectiu
(bottom-up)

Psicològic i
Cultural
(top-down)

CONSTRUCCIÓ SEMIÒTICA

BASAT EN SIGNES