QUANT COSTA? QUI HO PAGA?

Zara

La primera tenda de la gran empresa Inditex va ser Zara la qual va obrir amb la idea de recrear peces de roba de gama alta, canviar algunes coses i vendre-les per un preu més econòmic.

Zara Home

És una cadena creada per Inditex i integrada al grup de Zara especialitzada en la moda i la decoració d'una casa. El 70% dels seus productes són tèxtils.

Pull&Bear

Aquesta cadena no la va crear Inditex però la van comprar ja que fins al moment només disponien de Zara. Està enfocada a tots els tipus de públic.

Massimo Dutti

Aquesta empresa és actualment part del grup Inditex, però no sempre ho va ser. Es va crear al 1985 i al 1991 Inditex va obtenir la majoria de les accions, per al final comprar-la totalment al 1995. És una botiga de roba més elegant i "exclusiva".

Bershka

Aquesta cadena d'Inditex fundada per la mateixa empresa va enfocada a la moda juvenil i tots els seus productes estan dins del camp tèxtil.

Stradivarius

Stradivarius és també una empresa del grup Inditex que també té d'objectiu atreure un grup més juvenil, com Bershka.

Oysho

És una cadena de roba d'Inditex que va dedicada principalment a la roba interior i llenceria femenina.

Uterqüe

Aquesta cadena està principalment enfocada a accessoris, complements de moda... És una selecció tèxtil d'excel·lent qualitat i les seves peces de roba estan dissenyades íntegrament per ells.

Ara les empreses en comptes d'invertir diners en la publicitat tradicional, que és més cara, paguen a influencers perquè patrocinin el seu producte. Això passa quan les influencers pengen videos/tik toks/fotografies sobre roba i a la secció de comentaris escriuen el link perquè els seus seguidors puguin comprar-s’ho, i d’aquesta manera l’empresa obté benefici mentre que la influencer també ho fa.

La part que ens fa estar addictes a comprar es el estriat ventral, una part del cervell que sovint s'associa amb el circuit de recompensa o amb les emocions positives, i que fa que es emocions influeixin en que sentim una sensació agradable quan comprem un producte, i que fa que tinguem més ganes de comprar encara més. Com més coneixen els mecanismes del cervell, més influiràn les marques en el temari de les compres.

El fast shopping és una tècnica que fan servir moltes empreses i que tracta de la producció en massa de peces de roba feta amb materials de no gaire qualitat i de poc cost, i de manera poc sostenible.

Exemples: Bershka, Boohoo, H&M, Zara, Pretty Little Things…

Van anar a una fàbrica tèxtil amb una càmera oculta on gravaven tot el que passava allà dins. Allà van poder veure com era de veritat una fàbrica tèxtil i com explotaven als treballadors.

Van poder sentir i veure com funcionava la producció, també van sentir converses privades de salari, d'hores de treball per dia,...

En aquesta fàbrica, també es va fer l'activitat de la càmera oculta i es va treure a llum el que cobraven els pobres treballadors amb un treball de 12 hores al dia. El noi explica que a partir de la pròxima setmana ell començaria a cobrar 3,5 lliures per hora que seria un total de 1,15€ per hora.

Empreses com Birla, són els primers sospitosos de la causa de que a la Índia hi hagi tanta contaminació. Aquesta es crea per culpa de la producció tèxtil i afecta a persones innocents que viuen allà. A canvi, els hi donen aigua, ja que ells mateixos creen l'aigua contaminada.

El slow shopping no es tan comú com el fast shopping. Tracta de roba de bona qualitat que ha estat feta sense l'explotació dels treballadors i que normalment porta més temps de producció i està més temps a la botiga a l’aparador. Normalment pot estar varios mesos.

Exemples: Les petites botigues de comerç amb roba de qualitat.