CRISI DE LA RESTAURACIÓ, SEGONA REPÚBLICA I GUERRA CIVIL (1902-1939)
RESTAURACIÓ CRISI
UNES REFORMES INSUFICIENTS
Partido Conservador (Antoni Maura)
La Revolució de de dalt
Petites mesures de reforma fiscal i de regulació del dret de vaga
Partido Liberal (José Canalejas)
Intentava reduir la influència de l'Església en la vida pública i educació
Va introduir les primeres lleis de prtecció social dels treballadors
Caciquisme i manipulació dades electorals
ENFRONTAMENT DE L'OPOSICIÓ
Els Republicans
Van crear la coalició Unió Republicana (Alejandro Lerroux)
Discurs populista i extremista.
El socialisme
(Pablo Iglesias) Aconsegueix l'acta de diputat al 1910
1921 arriben a 58000 afiliats, però al mateix any es van ascindir i creen el Partido Comunista de España (PCE).
Els nacionalismes
Van consolidar l'ascens electoral per mitjà de la Lliga Regionalista i del Partit Nacionalista Basc.
1910 es crea la Confederació Nacional del Trebal (CNT)
LA REVOLTA DEL 1909: LA SETMANA TRÀGICA
A causa de l'oposició al reclutament de soldats (Marroc) es desemcadena una revolta popular a Bcn (Setmana Tràgica).
Aquest aixecament comporta un esclat espontani, antimilitarista i anticlerical (tensions socials).
Fou un cop dur per al sistema polític de la Restauració i per als dinàstics.
Perquè van provocar la condemna de l'opinió pública i la dimissió del president del govern (Antoni Maura)
Rei va encarregar formar nou govern del Partido Liberal a Canajelas
A causa de de l'assassinat de Canajelas a mans d'un anarquista es genera una etaoa d'inestabilitat (poder conservadors).
LA CRISI DEL 1917 (descontament)
Forces polítiques descontentes amb la forma de governar d'Eduardo Dato (govern per decret llei)
Assamblea de Parlamentaris a Bcn (en oposició)
Diversos sectors de l'exèrcit protestaven contra el sistema d'ascens que afavoria els africanistes.
A causa de la pujada de preus, els sindicats CNT i UGT convoquen una vaga general revolucionària.
La Segona República espanyola
PROCLAMACIÓ REPÚBLICA
Eleccions municipals 1931 entre monarquia i república
Victòria clara de la república
Alfons XIII va suspendre la protestat reial i abandona el país (exili)
14 abril 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola
EL GOVERN PROVISIONAL I LES CORTS
Govern empren diverses reformes: legalització tots partits i sindicats, amnistia general per a presos polítics de la Dictadura, creació d'una Generalitat per al govern de Catalunya, etc.
En alguns llocs es cremen esglésies.
Grups anarquistes (sobre tot CNT) pressionen govern i fan una crida per aconseguir revolució social (vagues obreres i ocupacions de terres).
LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA (1931)
La nova Constitució va establir les bases d'una república democràtica:
Espanya Estat integral
Sufragi universal masculí i femení
Es va proclamar l'aconfessionalitat de l'Estat
Declaració de drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades
Poder legislatiu (Corts) i poder executiu (Consell de Ministres i president república)
Niceto Alcalá Zamora escollit tot i que Manuel Azaña (republicà d'esquerres) serà qui presidirà el govern.
Vot femení per primera vegada (Constitució del 1931)
LA GUERRA CIVIL
LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ SOCIAL A CATALUNYA
La República en guerra
Govern desbordat pel cop d'Estat
Forces obreres (CNT i FAI) van imposar un nou ordre revolucionari (van crear comitès obrers)
Els comitès van impulsar un procés de revolució social
Els intents de controlar la situació
Per controlar la situació revolucionària
A Catalunya Companys va presidir un govern amb presència de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes
A Madrid, el socialista Largo Caballero va fer el mateix. Van dissoldre les milícies voluntàries per integrar-les en un Exèrcit Popular.
El govern de Negrín
A causa dels fracassos militars, Juan Negrín forma nou govern estatal
Va plantejar a la Societat de Nacions una proposta de pau
Acceptació dels dos bàndols d'un programa de Tretze punts
Els revoltats: la creació d'una dictadura
Exèrcit assumeix el poder a la zona colpista
Tots els esforços van dirigits a la victòria militar
I a organitzar un nou Estat d'inspiració feixista
Junta de Defensa Nacional nomina Francisco Franco Generalísimo i cap de govern
Abril de 1937 es va decretar la unificació de falangistes i tradicionalistes en un únic partit (FET y de las JONS)
Mesures principals
Prohibir partits i sindicats a excepció de FET y las JONS
Suprimir la Constitució i els estatus d'autonomia
Recuperar la confessionalitat de l'Estat
Anul·lar totes les reformes republicanes
La Revolució Social a Catalunya
Creació Comitè Central de Milícies Antifeixistes
FASES MILITARS
La Guerra Civil va durar 3 anys aprox.
LA BATALLA DE MADRID. AGOST 1936 - MARÇ 1937
Tropes revoltades avançen per Extremadura i Toledo. Novembre situats a Madrid. Forces Republicanes van resistir l'atac.
Batalles del Jarama i Guadalajara
Franco decideix abandonar front Madrid i avançar altres regions
LA BATALLA DEL NORD I DE TEROL. ABRIL 1937 - DESEMBRE 1937
Exèrcit franquista ataca les ciutats més importants de la costa cantabrica.
26 abril 1937 la Legió Còndor alemanya bombardeja i arrassa la ciutat de Gernika.
Republicans contraataquen a Belchite (Terol) i Brunete (Madrid).
LA BATALLA DE L'EBRE A LA FI DE LA GUERRA. GENER 1938 - ABRIL 1939
Febrer 1938 tropes franquistes ocupen Terol, avancen per l'Aragó i arriben al Mediterrani.
Govern República centra tota les seves forces a la batalla de l'Ebre (juliol-octubre 1938).
+ llarga i dura de la Guerra Civil
Han de retrocedir per l'avanç franquista
Entre nov. 1938 i febr. 1939 tropes franquistes van ocpuar tot Catalunya.
Madrid i zona del centre van ser ocupades entre el febrer i el març.
1 abril la guerra es dona per cabada.
Suports internacionals
Itàlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler) gran suport per als colpistes.
Portugal dona suport als revoltats
Unió Soviètica únic país que dona suport al govern republicà.
França i Gran Bretanya van fer un Comitè de No-Intervenció proclamant la neutralitat.