L'ECONOMIA AL MÓN

Tasques destinades a satisfer les necessitats i desitjos de les persones mitjançan la producció de béns i serveis.

Activitats necessàries per a obtindre o fabricar un bé o servei.

Activitats que posen en contacte a un productor i a un consumidor. Inclou el transport, el comerç, la publicitat...

Adquisició de un bé o servei.

Activitats destinades a obtenir aliments i matèries primeres del medi natural (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal i mineria).

Activitats destinades a transformar els productes o matèries extretes de la natura en productes elaborats (indústria).

Activitats immaterials i intangibles destinades a prestar un servei a la població (comerç, transport, educació, sanitat …).

Aporten el seu treball a canvi d'un salariAdquireixen béns i serveis.Inverteixen els seus estalvis.Paguen impostos.

Produeixen i distribueixen els béns i serveis a canvi d'un benefici.També paguen impostos.

Elabora la política econòmica que orienten i exerceixen un cert control sobre les activitats econòmiques.Produeix i distribueix béns i serveis servint-se de:Impostos que recapta.Beneficis que obté de les empreses de l'estat.El treball dels empleats públics.

Són els elements materials, humans i organitzatius, que combinats específicament permeten produïr un bé o un servei.

Són els elements de l’entorn natural que l’ésser humà utilitza per a obtindré bens. Poden ser renovables o no renovables.

És l'esforç humà per a produir un bé o servei. Es troba condicionat per:La formació del treballador.L'experiència del productor.L'organització i tecnología de què es disposa.

Recursos no naturals que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.

Elements materials com la maquinària. Anomenats també béns de capital.

Persones capacitades per a fer el trabll.

Els diners necessaris per a produir béns i serveis.

Conjunt de procediments utilitzats per produir béns i serveis.

Un sistema econòmic és la forma en què una societat s'organitza per a resoldre els seus problemes econòmics bàsics: què produir, com i per a qui.

De forma genèrica, els sociòlegs defineixen la globalització com un procés continu que implica canvis interconnectats en l'àmbit mundial que afecta els àmbits econòmic, cultural, social i polític de la societat.La globalització econòmica fa referència a la integració a escala mundial dels mercats de béns, de serveis, de capitals i de persones.

Els països emergents són països que presenten un fort ritme de creixement del PIB i de la seua participació en el comerç mundial. El seu creixement és superior al dels països desenvolupats, convertint-se en els seus competidors.Els BRICS són països emergents (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). El terme és el resultat d’unir les inicials dels noms d’aquests estats. Es caracteritzen per desenvolupar un fort creixement econòmic; tindre una gran extensió i importància econòmica; manifestar la intenció de convertir-se en líders en l’economia mundial i actuar de forma coordinada.

Procés pel qual una empresa tanca factories en el seu lloc d’origen i les estableix en altres estats del món. El motiu és aconseguir avantatges com trobar costos laborals més baixos, menors exigències de la cura ambiental, pagar menys impostos o tindre més a prop els mercats en què vol vendre.