Determinació de la concentració per la llum
Absorció atòmica
Quan una longitud d’ona determinada arriba a un àtom, només aquesta és capaç
d’excitar els electrons de l’àtom, que es troben en l’estat basal. Els electrons són
excitats per la llum, absorbint energia i augmentant d’orbital. Quan els electrons es
relaxen, tornen a l’orbital basal i alliberen la mateixa quantitat d’energia que havien
absorbit.
Tipus d’espectrometria d’absorció atòmica
Flama: mitjançant un nebulitzador acompanyat d’una solució determinada, la flama nebulitza els àtoms de la mostra, dispersant-los per obtenir-los de manera individual.
Atomització electrotèrmica: utilitza un forn de grafitLa mostra arriba nebulitzada i les temperatures del forn fan que la mostra quedi atomitzada.
Possibles interferències en les mesures
Químiques: quan tractem la mostra hem d’estar segurs que no incorporem allò que
estem a punt de mesurar.
Ionització: quan els àtoms a la flama o al forn els donem tanta energia, que no
només es queden en forma d’àtoms, si no que es produeixen pèrdues d’electrons
Matriu: quan dissolem una substància hi ha una matriu amb el dissolvent i el
component dissolt.
Aplicacions clíniques:
Determina la concentració de metalls d’una mostra com tòxics, medicaments...
Components
Font de radiació: ha de ser una làmpara de càtode buit
Mostra: ha de ser líquida
Atomitzador: els àtoms s’han de separar i quedar sols
Monocromador
Detector
Sistema de lectura
Espectrocopia quimiofluminiscencia
És l'emissió de la llum provocada per d'una reacció química.
Similar a la flurescència, hi ha algunes molècules que a causa de la seva estructura poden produir llum en compres de calentar-se quan reaccionen amb altres molècules.
Alguns mètodes immunològics per mesurar hormones i marcadors tumorals utilitzen molècules quimioluminiscents.
Es una variació d'aquesta tècnica, el senyal quimioluminiscent es genera aplicant a la barreja una corrent elèctrica en lloc de química, es denomina Electroquimioluminiscència.
Espectrocopia fluorescència
És un tipus d'espectroscòpia electromagnètica que analitza la fluorescència a partir d'una mostra.
La absorció per algunes molecules de llum UV fa que un electro de valencia pase del seu estat basal a un estat exitat. També es pot anomenar fluorimetria.
Equipament que mesura la fluroescència
Fluorímetre de filtre: serveix per aïllar la incidència de la llum i la flurorescència de la llum.
Espectroflurorímetres: utilitza una xarxa de difracció de monocromador és per aïllar la incidència de la llum i la fluroescència de la llum.
Espectro luminiscencia
Es defineix com a luminescència a l'emissió de llum d'una substància (no produïda per calor). ... La mesura de la radiació emesa per una molècula dona lloc a l'Espectroscòpia de Luminescència Molecular.
La cambra de mescla/cubeta ha de mantenir-se a temperatura constant ja que les reaccions que tenen lloc són molt sensibles a la temperatura, especialment les catalitzades per enzims.
En els laboratoris clínics, la luminometria s'aplica principalment en els sistemes de detecció dels immunoanalisis amb reactius marcats per exemple enzimoimmunoanalisis que utilitzen fosfatasa alcalina com a enzim marcador en la detecció per quimioluminescència.
Espectrocopia dispersió
Permet identificar els elements d'una mostra perquè l'energia dels rajos X està relacionda amb l'energia de la transició que és característica per a cada element.
TURBIDÍMETRE
Com que mesurem la dispersió de la llum, no podem parlar d’absorbància, sinó de
transmitància (la llum que transmet), ja que les partícules de la mostra no estan
absorbint llum. Mesurem la quantitat de llum que estan transmetent les partícules de la mostra, és a dir, la quantitat de llum que les partícules de llum deixen passar a
través.
● La transmitància és la relació entre la intensitat de llum transmesa i la intensitat de llum quan fem passar un blanc.
● Com més concentrada estigui la mostra, menys intensitat arribarà al detector, ja que
fa “ombra”.
● La transmitància l’hem de passar a absorbància.
● En mostres de concentracions
elevades
● Per proteïnes sanguínies, sistemes
de complement
NEFELÒMETRE
● Com més concentrada la mostra, més llum dispersada arriba al detector.
● Intensitat directament proporcional a la concentració de la mostra.
● En partícules més petites
Emissió atòmica
L'energia de la radicació electromagnètica emesa en una emissió atòmica és igual a la diferència d'energies entre l'estat excitat i l'estat fonamental.
Aquesta radiació conté línies espectrals característiques de tots els elements de la mosttra, sesnse que hi influeixi el mètode ulitzat per a atomitza-la i excitar-la.
FOTOMETRIA D'ABSORCIÓ EN FLAMA
Dins de la lampara de càtode buit està el mateix element que jo vull mirar, si vull mercuri la lampara serà de mercuri, quan aquesta s'encén, a l'ésser del mateix material que vull estudiar només emetrà la llum necessària (bandes de llum exactes) que excitaran el mercuri. (si vull sodi, sodi i així…)
La mostra ha de ser líquida, si no és liquida s'alíquota dissolent-la o rentant-la.
La mostra pansa per un nebulitzador (un esprai), en la mateixa cambra del nebulitzador es fa la mescla de combustible, surt una *flama molt intensa i quan es crema, aquesta dona energia a les molècules que hi ha per a trencar-les totes i que surtin els àtoms de la *lampara. Quan mes àtoms hi hagi, mes concentració i les bandes seran mes fosques, mes negra.
ESPECTROSCOPIA DE EMISIÓN ATOMICA POR PLASMA
El plasma consta d'un gas calent parcialment ionitzat, amb una concentració abundant de cations i electrons que ho fan conductor. Els plasmes que s'empren en l'emissió atòmica es formen per la ionització d'un corrent d'argó que produeix ions d'argó i electrons.
Les altes temperatures del plasma es deuen a l'escalfament resistiu que té lloc per obra de moviment d'electrons i dels ions de argent. Com els plasmes operen a temperatura molt majors que les flames, proporcionen una automatització millor i un estat d'excitació mes intensament poblats. A més de que els àtoms neutres, les temperatura elevades del plasma produeixen ions de (..) substància.
Molt adequada per a analitzar multielemental, ja que tots els àtoms d'un espècimen s'excita alhora podent programar-se un monocromador d'escombratge.
Absorció molècular
Quan l'ona electromagnética interacciona amb una molecula, l'energia de'aquesta ona pot resultar absorbida si coeincideix exactament amb l'enegia necessaria.
Mesura de substrat per mètodes d'absorció molecular
Llei de Lambert-Beer: l'absorbància d'una dissolució està relacionada amb la concentració de les substancis d'acord aquest llei.
Possibles errores
Alteracions en la llum incident: per exemple, la radiació incident no sigui del cromador.
Errors en la escletxa de sortida: es quan la mesura i la longitud de la escletxa canvia la longitud d'ona que arriba a la cubeta.
La cubeta: el material, el grosso, el seu estat (opac, trencat,..)
El detector: li arriba llum procedent d'altres llocs distints a la font de llum.
Absorció molècular: Mètode cinètic
Mesura ka velocitat de reacció, es determina la variació de l'absorbància amb el temps que es relaciona amb [ ].
Constant de Michaeis (K) quan són mètodes que utilitzin enzims s'ha de tenir en compte aquesta constant, quan es massa baix el seu valor aprent pot augmentar-se afegint un inhibidor competitiu.
Les reaccions enzimatiques són molt sensibles les condicions de la reacció com el pH y temperatura.
Els mètodes cinètics són molt mes rapis i menys sensibles a la terbolesa i el color e l'espècimen que el mètode final.
Si es mesura l'aparició del producte: l'absorbancia augmenta amb el temps.
Si es mesura la desaparició del substrat, l'absorbancia disminueix amb el temps.
Absorció molècular: Mètode final
És el punt en què s'atura la valoració quan s'ha asgotat la mosta i el canvi produït en la dissolució permet establir una valoració.
A de conecidir el més exactament posssible amb el punt d'equivalència. La diferència entre els dos punts constitueix l'error de valoració (reactius impurs, indicador empreat, etc) i no confondre amb errors accidentals.
Diferents mètodes de punt final
Indicadors: són subtàncies que canvien de color en resposta a un canvi químic
Indicador de pH (àcid-base): fenolftaleïna.
Indicador Redox: una gota de dissolució d'indicador afegida al principi de la valoració; quan canvia de color (arriba punt final)
Potenciòmetre: instruments que mesuren el potencial d'elèctrode de la dissolució.
Mesurador de pH: potenciòmetres que usen un elèctrode el potencial depèn de la quantitat de iò H+ present de la disssolució.
Conductància: depen dels ions presents.
Canvi de color: en algunes dissolucions canvia de color sense indicador.
Espectroscòpia: mesurar l'absorció de la llum per la dissolució durant la valoració.
Valoració amperomètrica: tècnica de detecció analitzant el corrent elèctric deguda a l'oxidació o reducció dels reactius o productes.