Esquema del sistema Nervios
El sistema nerviós transmet senyals entre el cervell i la resta del cos, inclosos els òrgans interns. Així, l'activitat del sistema nerviós controla la capacitat de moure's, respirar, veure, pensar i més.
La unitat bàsica del sistema nerviós és una cèl·lula nerviosa, o neurona. El cervell humà conté al voltant de 100 mil milions de neurones. Una neurona té un cos cel·lular, que inclou el nucli cel·lular, i extensions especials anomenades axons i dendrites. Els conjunts d'axons, anomenats nervis, es troben a tot el cos. Els axons i les dendrites permeten que les neurones es comuniquin, fins i tot a través de llargues distàncies.
Els diferents tipus de neurones controlen o realitzen diferents activitats.
SISTEMA NERVIOS CENTRAL
Com dèiem en començar, el SNC forma part del sistema nerviós, un conjunt de nervis i neurones que transmeten senyals entre diverses parts del cos.
A través del sistema nerviós central rebem, integrem i correlacionem diferents tipus dinformació sensorial. Després d'integrar la informació, el SNC executa una resposta adequada a través dels nervis del sistema nerviós perifèric (SNP). D'una manera coordinada, el SNC i l'SNP processen senyals i controlen processos corporals.
Però, a més a més, el sistema nerviós central és la font dels nostres pensaments, emocions i records.
PARTS i FUNCIONAMENTS DEL SISTEMA NERVIOS CENTRAL
El SNC està format per l'encèfal, localitzat al crani, i per la medul·la espinal, situada a l'interior del canal vertebral
Encéfal
Aquesta part del SNC controla les emocions, el pensament, la memòria, el tacte, la visió, la respiració, la gana o les funcions motores. Consta de quatre regions principals
Médula espinal
És la continuació del tronc encefàlic. La seva funció principal és traslladar informació entre l'encèfal i la resta del cos. També té la capacitat de generar ordres però només per a processos involuntaris com els reflexos. Si recolzem la mà en una estufa calenta, per exemple, són els nostres reflexos els que fan que la traguem immediatament.
sistema perifèric
Està conformat per tots els nervis que emergeixen de l'encèfal i la medul·la espinal, és a dir, a partir del sistema nerviós central.
El sistema nerviós perifèric està quasi completament constituït per nervis. Hi ha dos tipus de nervis:
Nervis craneals
Emergeixen des de l'encèfal
Hi ha 12 parells de nervis cranials
Nervis espinals.
Abandonen el SNC des de la medul·la espinal.
31 parells de nervis espinals
Funcionalment, l'SNP es pot dividir en sistema nerviós autònom i sistema nerviós somàtic.
L'element funcional del sistema nerviós perifèric són els nervis perifèrics.
Cada nervi està conformat per un feix que conté nombroses fibres nervioses (axons) i els seus embolcalls de teixit connectiu. L'estructura comparable al sistema nerviós central és un tracte. D'altra banda, cada fibra nerviosa és una extensió d'una neurona el soma o cos cel·lular de la qual està ubicat dins de la substància grisa del sistema nerviós central o dins dels ganglis del sistema nerviós perifèric.
Els nervis perifèrics que transporten informació cap al SNC s'anomenen aferents o sensitius, mentre que els que porten informació des del SNC són anomenats eferents o motors.
La relació del sistema nerviós amb la conducta
humana.
La conducta és una funció del sistema nerviós que es defineix com el conjunt de les accions amb què un ésser viu respon a una situació. Aquest acte inclou els pensaments, els moviments físics, l'expressió oral i facial, així com les respostes emocionals. A la relació cervell-conducta, les posicions adoptades pels diferents teòrics s'han donat en termes d'acceptar o rebutjar l'existència d'aquestes relacions; mentre que altres afirmen la complementarietat dels dos nivells d'anàlisi (Moore, 2002) que fan la distinció entre anàlisi conductual i neurociència conductual.