Models teòrics explicatius de l'aprenentatge motor
Models cognitius en l'estudi de l'aprenentatge motor
1. Teoria del bucle tancat d'Adams
Antecedents i influències
Com a intent de superació de les posicions conductistes
Proposa un model que es preocupa pels processos subjacents a l'adquisició de noves habilitats motrius, no només a les condicions òptimes de la pràctica.
Reacció contra el caràcter exclusivament empíric
Equipotencialitat?
Li dona gran importància a la capacitat verbal de les persones i a la seva influència a l'aprenentatge motor
L'autor discrepa del caràcter automàtic i no cognitiu de l'aprenentatge humà.
Com a teoria del processament de la informació
"El domini cognitiu és la diferència fonamental entre l’ésser humà i els animals inferiors, i es fa difícil plantejar les lleis de l’aprenentatge humà al marge d’ell."
Marcat caràcter cibernètic
Es complementa amb l'existència de diverses estructures de memòria que s'utilitzen com a formes de representació de la inf. obtinguda.
Adams insisteix en el paper actiu de l'aprenent.
Altres influències
Externes a l'aprenentatge humà
Tracking, fonètica o medicina experimental.
Pròpies de l'aprenentatge humà
Autors com Bernstein, Anokhin o Sokolov
Desenvolupament de la teoria
L'empremta perceptiva
Es compara amb el feedback del moviment. S'enforteix amb la pràctica i és fruit entre les conseqüències sensorials i el coneixement dels resultats
L'empremta mnèsica
S'encarrega de seleccionar i iniciar el moviment en qüestió. També s'enforteix amb la pràctica.
2. La teoria de l'esquema de Schmidt
Antecedents i influències
Reacció contra:
Posició conductista a l'hora d'afrontar l'estudi de l'aprenentatge de les habilitats motrius.
Falta de base empírica de formulacions teòriques nascudes de la psicologia cognitiva.
Alguns dels aspectes de la teoria del bucle tancat d'Adams
Com el problema de l'emmagatzematge de la memòria.
Com el problema de la novetat: en moltes ocasions fem respostes específiques que mai abans no s'han posat en acció.
Principals influències
1. Paradigma psicològic del processament de la informació: estructures i constructes de memòria, processament de la informació...
2. Camp de l'esquema
3. Estudis relatius als programes motors (Lashley i Henry)
Desenvolupament de la teoria
Programa motor
Proposa l'existència de programes motors generalitzats per a controlar l'execució de classes o famílies de moviments.
Però... Quin grau de similitud han de tenir les habilitats per ser
controlades pel mateix programa motor generalitzat?
Esquema motor
S'encarrega de controlar els aspectes variables dels moviments dins el mateix programa motor.
Producció i reconeixement de la resposta
Les aportacions de Bernstein
Fisiologia de l'activitat
Els moviments són dirigits pels seus objectius.
Aspectes més destacats del seu estudi:
La variabiitat del moviment humà
a l'execució de les habilitats motrius s'hi detecta una estructura bàsica comuna però en l'execució mai hi ha una resolució idèntica.
Els graus de llibertat
Hi ha una gran quantitat de graus de llibertat a controlar, com els músculs i articulacions implicats.
La influència de forces externes
Ja que les senyals externes varien, va afirmar que no pot haver-hi una relació unívoca entre els senyals centrals i la resposta motriu.
El caràcter global del control de moviments
Cal entendre el control dels moviments com una unitat.
Introducció a la perspectiva dinamicoecològica
En absència de representacions mentals, com es controla la resposta
motriu?
S'autoorganitza per aconseguir assolir els objectius principals.
AUTOORGANITZACIÓ
Forma de comportament que mostra els sistemes complexos en situacions allunyades de l’equilibri i que
permet explicar «com un comportament extraordinàriament complex pot sorgir a partir de poques (però no lineals) regles»
Autoorganització en el sistema motor
El sistema posseeix multiestabilitat
La potència dels dos atractors no és igual: el corresponent al mode EF és molt més potent que el corresponent al mode FF.
La variació en el paràmetre de control produeix una modificació en el paisatge d’atractors que caracteritza el comportament del sistema.
Una vegada produïda la transició FF à EF, la variació del paràmetre de control en sentit contrari no fa que el sistema recuperi l’estat inicial.