TEATRE DE LA RENAIXENÇA: GUIMERÀ

Apareix quan trenquen la rutina neoclàssica després de gairebé 150 anys veient representar tragedies.

Es situa en múltiples espais i en períodes de temps tan llargs com calgui.

Encara que hi ha algunes dificultats, es a dir, que no arribin a representar mai.

Shakespeare es admirat per per la seva capacitat creadora.

La societat cultural, és a dir, el dramaturgs, i es basa en episodis, fets o personatges històrics, sovint presos de l’edat mitjana.

Els autors romàtics i francesos desenvolupen el sainet.

Es representava a les cases de la gent donat que no hi havia infraestructures.

Es va donar a coneixer, Federic Soler, a traves del teatre poopular es deia Serafí Pitarra

El pitarrisme com a sinònim del mal gust, oportunisme i migradesa, ja que Frederic Soler, utilitzava en les paròdies que escribía de manera jocosa i descordada.

El model lingüístic d’aquest tipus de teatre era el “català que ara es parla”, un model de llengua tan col·loquial i ple de castellanismes que no ha resistit el pas del temps.

El drama historic es la societat cultural, és a dir, el dramaturgs, i es basa en episodis, fets o personatges històrics, sovint presos de l’edat mitjana.

Sintetitza amb la tradició de teatre burgès, que es convertí en el primer teatre modern, comercial i populista de la literatura catalana.

Comença a escriure de gran. Animat pels seus amics, s'estrena com a poeta, bàsicament fent poemes narratius i patriòtics, alguns d’ells convertits en sardanes famoses, gràcies a Enric Morera.

Als Jocs Florals es declara Mestre en Gai Saber , on guanya les tres categories: fe, pàtria i amor.

Aconsellat pels seus amics, Pere Aldavert i Josep Yxart, prova sort en el teatre. Als 34 anys estrena la seva primera obra: Gal·la Placídia.

Va tenir molt èxit. La seva popularitat es devia a la qualitat de poeta i dramaturg, però també per la seva militància en el catalanisme polític i el seu compromís amb el moviment de la Renaixença.

Partia d'una tradició teatral pobra. Es va formar llegint tant com podia, sobretot els clàssics medievals catalans, i va emprendre la seva tasca de dramaturg amb gran ambició.

En el romanticisme i acabà fent-ne una mena de síntesi amb el Realisme, amb alguns trets del Naturalisme.

Mar i cel: En què un corsari musulmà i una jove cristiana captiva viuen una història d’amor impossible fins que tots dos moren plegats, són aquí els símbols respectius de les forces vitals de la naturalesa i de les forces de l’esperit, i només es troben en l’horitzó, és a dir, en la mort. Hi és evident la influència del drama romàntic.

- Memorial de Greuges (1885)
- Missatge a la Reina Regent (1888)
- Bases de Manresa (1892)

Personatges marginats, apassionats, contradictoris, en lluita amb ells mateixos i amb la societat que els rebutja, a cavall entre dues cultures. Relacions amoroses intenses, complexes i passionals, sovint vistes com a conflictes de poder . Ambientacions que demostren un bon coneixement de la realitat, tant geogràfica com lingüística.

Les seves obres es van traduir a multitud de llengües, i alguna va triomfar en els teatres dels Estats Units i d’Europa. També passaren a l’òpera i al cinema.

Un sainet es una obra còmica breu, generalment d’un acte, i normalment de caràcter popular.

Un drama? és una peça teatral en prosa o en vers, de to menys elevat que la tragèdia, que representa una acció violenta o dolorosa en què el caràcter còmic pot barrejar-se amb el caràcter tràgic i l’acció s’imposa a la narració