CONTEXT SOCIOCULTURAL DEL SEGLE XV
PERÍODE
Compromís de Casp fins a la revolta de les Germanies.
Enorme contradicció entre la gran esplendor literària i la crisi social
CONSEQÜÈNCIES
El Principat de Catalunya
Gran decadència
Molta repercussió les tensions entre la Busca i la Biga.
Catalunya vella
La pagesia, protagonitzà nombroses revoltes dels remences contra el feudalisme.
Mà d’obra, bàsicament morisca, era esclavitzada i dòcil a la noblesa agrarista.
Regne de València
Època d’esplendor
La pau valenciana quatrecentista contrasta amb les guerres civils del Principat.
La burgesia valenciana passarà a dirigir el comerç mediterrani, finançar les empreses europees i americanes del rei Alfons IV.
FETS
Gran depressió econòmica, la pesta i les revoltes
CAUSES
Afectaren la nostra societat
Subtopic
Àmbit cultural i literari
VALÈNCIA
Període apoteòsic amb la literatura clàssica o del Segle d’Or
Introducció i gran auge de la impremta i l’eclosió de l’art gòtic civil.
Creació d’una arquitectura gòtica pròpia per les esglésies de Sant Martí i de Sant Nicolau.
Arquitectura civil
El floriment de l’econominia, el comerç a la Mediterrània i l’augment demogràfic.
El centre literari es desplace a València.
Primer llibre imprés
El llibre esdevé el centre de la vida literària i desplaça el manuscrit.
L’activitat dels editors i llibreters dinamitza la vida literària a València
Sector urbà
Els préstecs als reis
provocaren la fugida del capital en detriment d’inversions productives a València.
Existí incapacitat del context socioeconòmic valencià per a superar les pressions senyorials i portar el país pels camins del capitalisme comercial.
Altres factors de la situació de l'época
Expulsió dels jueus, grans financers, i la introducció de la Inquisició castellana.
Compromís de Casp
Origen de greus crisis polítiques.
Context polític
La mort el 1410 sense descendència de Martí l’Humà
Extinció de la branca dinàstica catalana dins la confederació catalanoaragonesa.
Parent més pròxim del rei per la línia masculina
Comte Jaume d’Urgell
S'introduí la dinastia castellana dels Tratàmara en la confederació.
Corona de Castella
Època d’expansió
Monopolitzà la política i el comerç amb Amèrica, els afers europeus i l fins i tot els mediterranis.
Corona d'Aragó
Ferran d’Antequera feu succeït per Alfons el Magnànim
Culminà l’expansió mediterrània i es va fer ressò dels interessos comercials catalans i valencians.
Incorporà a la Corona d’Aragó el regne de Nàpols
Instal·là la seua cort i s’envoltà d’un gra nombre d’escriptors i artistes.
Els humanistes van poder gaudir d’una estreta relació amb els grans mestres italians
Regnat de Joan II (1458-799)
Forta crisi econòmica i política
Va suposar la pèrdua de l’hegemonia de Barcelona a favor de València.
Els principals beneficiaris de la política castellana
L'absolutisme monàrquic
La noblesa
Començà a castellanitzar-se
Ferren II el Catòlic
Acabaria de consumar el procés de rígid control sobre les nostres institutcions.
Escassa convocatòria de Corts i suspensió d’eleccions a la Generalitat.
L’absentisme i la deserció nacional del rei no foren pal·liats pels virreis.
La castellanització cultural i política.
S’intensificaren de manera progressiva.
Tot això debilitava el caràcter emprenedor de la burgesia urbana, la qual acabaria revoltant-se en les Germanies (1519-15219).