TEORIA DE JEAN PIAGET

Estadi Sensoriomotriu (0-2 anys)

És important el moviment,coneixen el món desde la experimentació, començaran aprendre els nocions bàsques de l'espai.

Característiques: Repertori molt limitat d’accions: els reflexes la percepció
Evolució cap a l’acció organitzada: seqüència de moviments intencionals i dirigits cap a un objectiu, i que constitueixen els primers actes intel·ligents

Subestadis 1: exercici dels reflexos (0-1mesos)

Els esquemes d’acció són reflexos hereditaris i consisteixen en repetir-los, combinar-los i diversificar-los. Hi ha reflexos que es van perden però hi ha d’altres que són continus i són aquests els que crearan esquemes mentals.
Preparen per adaptar-se al món.
La seva experimentació i reiteració implica la incorporació a la psique i l’organització de l’acció progressiva respecte a l’objecte.

Subestadis 2: esquemes simples (1-4 mesos)

Apareixen les reaccions circulars primaries: l’infant realitza una acció causal i descobreix que obté conseqüències agradables i la repeteix per a mantenir aquella sensació. Exemple: ploro i hem donen de menja, així que sap que quan torni a plorar li tornaran a donar. Encara no ha perdut l’egocentrisme.
No distingeixen el seu jo del medi que l’envolta; L’infant que si fa una cosa te recompensa o no.

Subestadis 3: Descobriment de procediments (4-8 mesos)

Inici de l’extraversió cognitiva: superació de l’egocentrisme inicial, comença a interessar-se pel món que el rodeja (comença a gatejar) i entén que les seves accions poden provocar conseqüències i les repeteix per a obtenir-les.
- Reaccions circulars secundàries: descobreix el poder de la seva acció en el món. La seva conducta és semi intencional. És quan el nadó descobreix el seu poder sobre el mon, per exemple, llençar una cullera per escoltar el soroll que fa: va directament relacionat amb el descobriment de l'entorn.
Exemple: Si jo tinc un estoig i el tapo ha desaparegut. No tenen consciència per saber que no ha desaparegut.
- És capaç de coordinar esquemes.
- Si un objecte desapareix del seu camp visual, deixa d’existir. Si el tapem parcialment, inicia una conducta de recerca de l’objecte.

Subestadis 4: Conducta intencional (4-12 mesos)

Comença a coordinar esquemes i aplicar-lo a situacions noves.
Apareix l’acció intencional: es proposa agafar un objecte i posa en acció un esquema per aconseguir-ho.
Progressa la seva capacitat d’anticipar.
Conservació/permanència de l’objecte: entendre que els objectes segueixen existint tot i que no estiguin dins del nostre camp visual. Els nens saben que encara que els objectes no estiguin dins del nostre camp visual, segueixen existint.
Limitació: busca l’objecte en el primer lloc que va “desapareixer”.
Pot imitar gestos i sons nous per a ell

Subestadis 5: Descobriment per experimentació (12-18 mesos)

Es perfecciona la imitació dels models.
Aprèn de les limitacions dels esquemes i els modifica per respondre millor als problemes. El cap d’acció s’expandeix.
Reaccions circulars terciàries: les accions es repeteixen introduint variacions. Son més complexes.
La conservació de l’objecte es va perfeccionant: busca l’objecte allà on el va veure per última vegada o on ha vist que l’amagàvem.
Limitació: potser quan hem amagat l’objecte el nadó no estava mirant i no sap on buscar-lo. (error de transposició)

Subestadis 6: Reprensentació mental ( 18- 24 mesos)

Frontera entre allò sensoriomotor i el simbòlic. Entre l'acció i el pensament; apareix el llenguatge i els jocs simbòlics on poden representar accions de la vida diària, jugar a metges...
La combinació d’esquemes cap a un objectiu es fa mentalment, sense haver-los de provar materialment amb l’acció.
Apareix la imitació diferida, el llenguatge i el joc simbòlic.
Conservació: pot representar els desplaçaments invisibles i boscar els llocs on l’objecte pot estar ocult. Fins i tot pot anomenar-lo.
-Comencen a pensar en els esdeveniments i les seves conseqüències, ja no funcionen només per assaig i error com abans (conducta-conseqüència) sinó que ja saben quina serà la conseqüència i ells decideixen si fer-ho o no, aquí entra en joc la regulació.

Estadi preoperacional (2 – 7 anys)

és aquell que succeeix dels 2-7 anys, els infants passaràn de l’acció pràctica aillada a l’acció interioritzada reversible i descentrada que el prepararà per a les operacions mentals.
Comença a veure que diferents persones pensen i senten diferent (teoria de la ment a partir dels 4 anys)
Começaran a utilitzar simbols, però el pensament es basara en alló que veuen.
Lògica intuitiva: ells ho saben tot i no saben com han arribat allà

Limitacions

Egocentrisme cognitiu:

només contemplen el seu punt de vista o la seva perspectiva.

Centralització:

Tendencia a fixar l’atenció en un sol aspecte de l’estimul, ignorant la resta de caracteristiques. Dificultat per resoldre amb èxit les tasques de conservació

Rigidesa de pensament:

No coneixen la reversibilitat. no poden desfer mentalment una acció o pensar en com estava abans del canvi

Estadi operacional concret (7 – 11 anys)

Comença a utilitzar les operacions mentals i la lògica per a reflexionar sobre els fets i els objectes del seu ambient. Són menys rígids i més flexibilitat, apareix la descentració.

Processos cognitius que es donen

Seriació:

Capacitat d’ordenar objectes de manera lògica

Classificació:

Construir clases, conjunts, relacions d’inclusió..

Noció dels nombres:

Essencial en el desenvolupament del coneixement de l’aprenentatge escolar, es relaciona amb les activitats de lògica de classificació i seriació

Representació espacial:

Coneixer l’espai, es donen avanços en les mates durant la primaria; resolen problemes a partir de d’operacions bàsiques.

Conservació:

Es entendre que un objecte es mante igual tot i els canvis físics, per exemple: treballar amb plastelina.

Estadi operacional formal (11 – 12
anys)

Lògica formal, capacitat de transcendir la realitat, amb pensament hipotètic.

Processos cognitius que es donen

Lògica preposicional:

és la capacitat d’extreure inferències lògiques a partir de la relació entre dues afirmacions que són premisses, (si, aleshores)

Raonament científic:

es tracten els problemes de manera més sistematica, formular hipotesis,pensament hipotetic o deductiu.

Raonament combinatori:

la capacitat de pensar en causes multiples

Raonament sobre possibilitats

Raonament sobre les proporcions

Consciència i autoregulació dels processos cognititus

Metacognició

és pensar sobre el nostre pensament

Control de les activitats mentals que posem en marxa quan coneixem

Metaconeixement

Conèixer de forma conscient quins processos mentals posem en marxa davant d'una situació d'aprenentatge i com són aquests

Autoregulació metacognitiva

Regular els processos mentals que es posen en marxa al realitzar una tasca

Pensament concret:

Operar sobre objectes reals i concrets.
Possibilitat d’enfocar la resolució d’un problema tal i com es presenta.
Atenen a totes les situacions i relacions possibles.
Les solucions són immediates, pràctiques.

Pensament formal:

Atenen a totes les situacions i relacions possibles.
Formular hipòtesis explicatives i verificar-les sistemàticament.
Processos deductius i experimentals.
Operar sobre proposicions. Aspectes abstractes