Conjunt de normes i principis que s'ocupen de la regulació del treball humà. Amb la finalitat principal d'equilibrar les forces d'empresaris i treballadors en la relació laboral.
Tipos de relació:
VOLUNTARIETAT
El treballador presta els seus serveis voluntàriament a l'empresari.
DEPENDÈNCIA
El treball es realitza sota el poder de direcció de l'empresari.
ALIENITAT
El treballador lliura els fruits del treball a l'empresari.
REMUNERACIÓ
El treballador obté una retribució a canvi dels serveis que presta a l'empresari.
2. Fonts del dret del treball
3. L'aplicació de les normes labroals
4. L'Estatut dels treballadors
5. L'Administració laboral
6. La Jurisdicció Social
Són totes les vies a través de les quals se'ns manifesten les normes jurídiques.
NORMATIVA LABORAL A ESPANYA
Constitució espanyola
És la norma laboral més important, va ser aprovat el 10 de març de 1980 i ha estat objecte de nombroses i importants modificacions.
És el conjunt d'organismes i institucions de l'Administració Pública espanyola amb funcions i atribucions en matèria de Dret del Treballador.
És la norma fonamental de l'ordenament jurídic espanyol. És la llei de les lleis. Totes les lleis han de respectar les seves ordres.
Desenvolupen la política laboral dels poders públics i vetllen pel compliment de la normativa laboral
Està formada pels òrgans judicials que tenen la missió de resoldre els conflictes que es plantegen en l'àmbit laboral i de SS, declarat el Dret aplicable en cada cas.
El Reial Decret Legislatiu regula les qüestions relatives a la situació dels treballadors, com ara els seus drets i obligacions en la relació laboral.
Administració de l'Estat
Ministei d'Ocupació i SS
Màxim responsable: Ministeri d'Ocupació i SS
Administració Autonòmica
Conselleries de Treball de les comunitats autònomes.
Màxim representable: Conseller
Jutjats Social:
Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia:
Sala Social de l'Audiència Nacional:
Sala Social del Tribunal Suprem:
Àmbit territorial: coincideix amb el d'una província. Competència: conflictes individuals i col·lectius, sempre que el seu àmbit no superi la província, en primera i única instància.
Àmbit territorial: comunitat autònoma. Competència: conflictes col·lectius en primera o única instància quan el seu àmbit excedeix el d'un Jutjat Social i no superi el de la comunitat autònoma.
Àmbit territorial: tot el territori nacional, la seu esta a Madrid. Competència: processos que afecten la llibertat sindical, conflictes i convenis col·lectius, quan afectin a un àmbit territorial superior al d'una comunitat autònoma.
Àmbit territorial: tot el territori nacional, la seu esta a Madrid. Competència: recursos contra sentències de les Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes i de la Sala Social de l'Audiència Nacional que s'hagin apartat de la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Requereix la utilització d'una sèrie de tècniques i principis que ens permetin organitzar-les i interpretar-les.
Les normes de rang inferior no poden contravenir el disposat en altres de rang superior.
Les normes laborals obeeixen a la jerarquització: 1. Disposicions de Dret Comunitari 2. Constitució espanyola 3. Tractats i convenis internacionals 4. Lleis orgàniques 5. Normes amb rang de llei ordinària: - Lleis ordinàries. - Normes amb rang de llei emanades del poder executiu: - Reials decrets legislatius. - Reials decrets-llei. 6. Reglaments 7. Convenis col·lectius 8. Contractes de treball 9. Usos i costums
Principis d'aplicació del Dret del Treball
1. Principi de norma més favorable: en cas de conflicte entre dos o més normes laborals s'aplicarà la que, valorada en conjunt i en còmput anual, sigui més favorable per els treballadors.
2. Principi de condició més beneficiosa: els drets adquirits pel treballador es mantenen tot i la posterior aprovació d'una norma que amb caràcter general, estableixi condicions menys favorables que les que tenien a títol individual.
3. Principi pro operari: quan existeixen diverses interpretacions possibles per a una norma laboral, s'ha d'aplicar la més favorable per al treballador.
4. Principi d'irrenunciabilitat de drets: els treballadors no poden renunciar als drets que tinguin reconeguts per disposicions legals de dret necessari.
Inspecció de Treball i SS
és el servei públic destinat a garantir el compliment de les normes de caràcter laboral, exercint funcions de vigilancia, responsabilitat, assessorament...
1. Vigilància i exigència del compliment de les normes laborals. 2. Assistència tècnica a treballadors i empresaris. 3. Conciliació, mediació i arbitratge en conflictes de treball.
Principis rectors de la política social i econòmica
Seguretat Social, plena ocupació, descans, formació i readaptació
Lleis orgàniques i lleis ordinàries
Lleis orgàniques
Regulen les qüestions més importants per a l'Estat. En el mon laboral, regulen els drets fonamentals i les llibertats públiques.
Lleis ordinàries
Són les que no regulen matèries reservades a llei orgànica. Per la seva aprovació, es segueix el procediment ordinari de tramitació i s'exigeix de majoria simple
Normes amb rang de llei emanades del poder executiu
Reial decret legislatiu
Reial decret-llei
Normes dictades pel Govern per delegació de les Corts Generals. Límit: no poden regular matèries amb reserva de llei orgànica
Textos refosos (refonen diversos textos legals preexistents) Textos articulats (desenvolupen una llei de bases)
Normes amb rang de llei dictades pel Govern en casos d'extraordinaria i urgent necessitat. Necessiten convalidació posterior del Congrés dels Diputats.
Reglaments
Són normes amb rang inferior a la llei, a través de les quals el Govern desenvolupa l'establert a les lleis.
Reial decret: Consell de ministres Ordre ministerial: Ministeri Resolució: Secretaris de l'estat i Directors Generals
Conveni col·lectiu
és un acord entre els representants dels treballadors i l'empresari, o els representants, pel qual es regulen les condicions de treball en una empresa, un grup d'empreses.
- Determinació de les parts que el concerten. - Àmbit personal, funcional, territorial i temporal. - Procedmients per resoldre de manera efectiva les discrepàncies que puguin sorgir per a la no aplicació de les condicions de treball pactada. - Forma, condicions i termini de preavís per a la denúncia del conveni abans de finalitzar-ne la vigilancia. - Designació d'una comissió paritària de la representació de les parts negociadores per entendre de les qüestions que li siguin atribuïdes.
Contracte de treball
És l'acord de voluntats pel qual les parts manifesten la seva voluntat i s'obliguen, el treballador a prestar voluntàriament, per compte aliè i sota el seu poder de direcció uns serveis a l'empresari i aquest, a lliurar-li una remuneració a canvi.
Usos i costums locals i professionals
És la norma de conducta nascuda de la reiterada pràctica social i considerada obligatòria per la comunitat.
Normativa internacional
Tractats internacionals
Conveni de l'Organització Internacional del Treball
Normativa comunitaria
Són acords entre dos o més Estats (tractats o convenis bilaterals o multilaterals)
És un organisme especialitzat de l'ONU amb la plena capacitat jurídica i autonomia davant seu, i que té com a finalitat la millora de les condicions de vida i laborals dels treballadors en l'àmbit internacional.
