El catalanisme polític
2- Consolidació del catalanisme
1) Congressos catalanistes
(1880 i 1883)
1880 - Primer Congrés Catalanista.
1883 - Segon Congrés Catalanista.
Hi van assistir: intel·lectuals, professionals liberals i comerciants.
Van ser iniciativa de Valentí Almirall.
3) Memorial de Greuges
(1885)
Escrit conjunt però redactat per Valentí Almirall (principal promotor), en castellà.
Va tenir el suport de part de la burgesia i alguns sectors culturals (entre els que hi havia Àngel Guimerà).
1885 - Presentat a Alfons XII.
Primer acte oficial del catalanisme.
Demostrava el poc arrelament del sistema de la Restauració a Catalunya,
Expressa el descontent de la societat catalana:
Menysteniment del català per part de l'Estat (àmbit privat).
Defensa del manteniment del dret civil català.
Defensa del proteccionisme econòmic.
Reivindicacions descentralitzadores, lligades a la idea de l'antic federalisme republicà.
4) Lliga de Catalunya
(1887)
Tensions entre Valentí Almirall i el grup La Renaixensa porten a aquests últims a separar-se del Centre Català i crear la Lliga de Catalunya.
Caire conservador i nacionalista radical.
Van guanyar adeptes entre la burgesia.
1888- Van escriure i presentar el Missatge a la Reina Regent.
1889- Fan mítings arreu de Catalunya en defensa del manteniment del dret civil català (el govern volia suprimir).
Aconsegueixen canviar la redacció del Codi Civil.
6) Unió Catalanista
(1891)
Context:
Moment de creació de molts centres i periòdics catalanistes.
Neix com a reacció a l'article 15 del Codi Civil espanyol, que pretenia homogeneïtzar el dret civil a España.
Objectius:
1- Federació d'entitats catalanistes de tot tipus i coordinar els grups catalanistes comarcals.
2- Difondre les idees regionalistes.
3- Elaborar un programa comú.
Punt feble:
Conflictes entre els que s'oposaven a participar
en la vida política, i els defensors de participar en eleccions.
Té un caire encara més conservador.
Creació d'assemblees arreu del territori.
1892 - Assemblea a Manresa d'on sorgeixen les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa).
Actuació política cada vegada més intensa:
Es mostren partidaris de l'autonomia de Cuba (1895 Guerra de Cuba).
1897- Missatge a Creta.
Va comportar un campanya anticatalanista i la prohibició d'alguns diaris catalanistes.
3 - Catalanisme com a regenercionisme
1) Context: el desastre del 98
Conseqüències:
1- Menor pèrdua econòmica de l'esperada.
Repartició capital de les colònies.
2- Augment del malestar social i l'enfortiment dels partits obrers.
Els soldats morts durant la guerra hi havien anat perquè no podien pagar la quota.
3- Nacionalisme basc i català guanyen adeptes.
Desanimats pel model d'Estat.
4- Malestar en l'estament militar.
Desastre degut a la manca d'inversions del govern en l'exercit.
Porta a posicions autoritàries.
5- Allau de crítiques al sistema polític bipartidista.
Renovació dels líders de la Restauració: Maura i Dato (Conservadors) i Canalejas i Romanones (Liberals).
6- Irrupció del catalanisme a la vida política.
7- Aparició del moviment regeneracionista.
Joaquín Costa, figura més destacada.
Proposen impulsar l'educació, obertura cap a Europa, obres públiques, etc.
Participació activa de la Institución Libre de Enseñanza --> Professors
que volen llibertat de càtedra. (Regeneracionisme més progressista).
La Generació del 98 (Unamuno, Machado, etc.) van recolçar les idees dels regeneracionistes.
2) La candidatura dels quatre presidents
3) La lliga regionalista
1 - Primer catalanisme
Orígens
Context
Reivindicacions
lingüístiques i culturals
Corrent literari i artístic la Renaixença (catalanisme cultural de la primera meitat del s. XIX).
Cultura popular: ateneus, biblioteques, escolarització universal, etc.
Diferents realitats
econòmiques i socials
Societat industrial i urbana catalana vs societat agrària espanyola
Proteccionisme (per protegir la producció industrial) vs lliurecanvisme (per protegir interessos agraris).
El lliurecanvisme es va dur a terme fins 1891, motiu de conflicte permanent. Obrers textils i empresaris es van acabar unint en aquesta lluita.
Actituds polítiques
pròpies
Carlisme: volien el retorn als antics furs catalans.
Republicanisme federal: volien la descentralització de l'Estat.
Primeres aparicions
Primeres formulacions: Sexenni Democràtic (1868-1874).
Es consolida durant la Restauració.
Moviment de classes mitjanes fins al s. XX: escriptors, metges, advocats, etc.
Opcions
ideològiques
1) Republicanisme federal
- Valentí Almirall (federalista) es separa del Partit Federal i reivindica el particularisme (1878).
- Valentí Almirall escriu el primer diari en català, el Diari Català (1879, i Lo Catalanisme (1886), on defnsa el catalanisme democràtic.
Representaven un catalanisme laic i democràtic.
2) Tradicionalisme catòlic
- Format per sectors eclesiàstics que van passar del carlisme al catalanisme.
- Lema: "Catalunya serà cristiana o no serà"
- Josep Torras i Bages (futur bisbe de Vic) va desenvolupar aquesta ideologia l'obra La tradició catalana (1892).
- Enfrontaments amb la jerarquia de l'Esglèsia (espanyolitzada).
- Molt relacionat amb la ciutat de Vic i el seu seminari --> vigatanisme.
- S'expresaven a través de La veu de Montserrat (periòdic).
- La Veu de Montserrat i Torras i Bages van polemitzar amb el Diari Català i Valentí Almirall.
3) Catalanisme romantic
- Periòdic La Renaixensa.
-Liderat per Angel Guimerà (poeta i dramaturg).
- Catalanisme radical, gairebé independentistes. Rebutjaven participar de la política de la Restauració.
- Inicialment feien de pont entre federals i catòlics.
4- Presència pública del catalanisme
Finals del s.XIX i principis del s. XX:
1) Gran creixement i difusió:
Pel territori català.
Per les diverses classes socials: associacions obreres catalanistes i juvenils.
1903 - Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Es dedicava al sindicalisme de classe i l'agitació cultural.
2) Influència en alguns sectors:
Entitats: grups excursionistes, corals, esbarts sardanistes, etc.
Alguns sectors de la burgesia industrial (veuen efectes positius i potencial modernitzador si Catalunya tenia un govern autònom).
3) Presència en altres àmbits ciutadans:
1895 - Àngel Guimerà president de l'Ateneu Barcelonès (una corporació molt influent). --> Discurs a favor de la llengua catalana.
1900 - Josep Morgades, bisbe de Barcelona, exigeix l'ús del català a la catequesi.
Demanda d'autogovern de Catalunya en el si de l'Estat espanyol.
7) Bases de Manresa
(1892)
Durant anys van ser el programa d'autogovern.
Característiques:
1- Elements federalistes i tradicionalistes.
2- Definia la plena sobirania de Catalunya però no era independentista.
3- Consta de 17 punts.
Les bases:
1- Plena sobirania de Catalunya.
2- El català com a única llengua oficial.
3- Restabliment de les antigues institucions catalanes medievals.
4- Plena competència legislativa, judicial i educativa.
5- Creació d'una polícia autònomica.
6- Creació d'una moneda pròpia.
7- Derogació del servei militar obligatori.
8- El poder central s'encarrega només de les relacions internacionals i dels conflictes entre regions.
5) Missatge a la Reina Regent
(1888)
Redactat per Àngel Guimerà, membre de la Lliga de Catalunya.
Reivindica explícitament:
Autonomia política.
El català com a llengua oficial.
Ensenyament en català.
Que els càrrecs de la nació els tinguin catalans.
Document presentat a l'Exposició Universal de Barcelona a la reina regent (presidia els Jocs Florals).
1888 - Exposició Universal de Barcelona
Es va donar gràcies a:
Expansió econòmica catalana.
Les bones relacions de la burgesia amb la monarquia.
Es va realitzar gràcies als esforços de l'Ajuntament de Barcelona (Rius i Taulet, alcalde) i les aportacions econòmiques d'alguns burgesos.
A l'hora de la veritat, l'Estat i gairebé tots els empresaris se'n van desentendre.
Es va dur a terme a l'antiga ciutadella militar.
Va ser un èxit tot i el dèficit econòmic.
Gran transformació urbanística de la ciutat.
Es van alçar obres significatives.
Arc de Triomf.
monument a Colom.
Barcelona --> capital industrial i comercial (promoció a l'estranger).