L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE EN LÍNIA

* Modalitat que es remunta a 170 anys per mitjà de la correspondència periòdica amb el professorat.* Obtenció de títols acadèmics.* Lligam amb universitats

* L’emergència de les noves tecnologies aplicades als processos d’ ensenyament i aprenentatge.* Diferents concepcions: formació enxarxa, en línia o virtual, e- learning* Aprenentatge mixt* Diferents models adaptats a les necessitats d’ alumnat i professorat (asíncrons, síncrons, aplicacions diferents, gadgets diferents).

Connectivisme. L’ aprenentatge resideix fora de la persona, en eines tecnològiques, nodes d’ informació. Interconnexió i articulació de la informació, que depèn de diversitat d’ opinions. La presa de decisions es converteix en un acte d’ aprenentatge.

Aprenentatge col·laboratiu. Entorns d’ aprenentatge en línia amb fort component social. Es basa en la multiplicitat, l’ esforç, l’ autenticitat, la possibilitat de que sempre hi ha aprenentatge, l’ articulació.

Model de presències. Basat en les comunitats d’ aprenentatge. Els moments són: iniciació, exploració, integració,resolució del dilema.  Reflecteix la construcció i aplicació de coneixement, un procés de reflexió indivisible del llenguatge.

Teoria del posicionament. Clar caràcter social que permet mostrar emocions contràries en poc període de temps.A través de la comunicació es defineix la imatge que cada estudiant mostra a la resta del grup.

Comunitats de pràctica. Caràcter social, on es comparteixen pràctiques i motivació vers un repte entre grups constituïts informalment. Permet la superació de febleses individuals i el creixement exponencial del grup. S’ estableixen mecanismes de participació on la base és la negociació.

Aprenentatge autònom. On els alumnes aprenen a manipular la informació (cercar, construir, etc.), usant les noves tecnologies de forma proactiva.

DOCENT EN LÍNIA- Ha d’ acompanyar en el procés de recerca,tractament, processament i presentació de la informació.- Es converteix en un guia, oriental’estudiant per a que transformi les seves interaccions en coneixement.- El rol assa a ser de facilitador del procésd’aprenentatge, deixa de ser mer transmissor de coneixements.- Planifica un procés educatiu, obert,flexible, amb fonts actualitzades, motivadores, amb metodologia interactiva icol·laborativa. - Requereix també formar-se contínuament, iplantejar-se el seu paper com a docent.- Les tasques que realitza el docent es podendescriure com E- Moderating en tant que compren els processos en línia, leshabilitats tècniques i comunicatives, el contingut expert i característiquespersonals.- És un facilitador del procés d’ aprenentatge “guide on the side”

L’ESTUDIANT EN LÍNIA- Protagonista del procés d’ aprenentatge: té autonomia i control. - Pot construir coneixement a partir de la cerca i l’ anàlisi, es fa un ús intel·ligent dels recursos.- Agent actiu, organitza el propi temps, es desenvolupa en un entorn tecnològic.- Possibilitat d’ abandonament, aspectes com la solitud, la sistematització que comporta, etc.

Conductisme. L’ objecte d’ estudi és el comportament observable. Per tant, simplificació dels processos d’ ensenyament i aprenentatge. Relaciona la informació rebuda, l’ estímul, i la resposta obtinguda, en tant que es realitza un procés d’ associació. En aquest model es consoliden els èxits i s’eviten els errors. Realització repetitiva d’exercicis.

Cognitivisme. L’objecte d’estudisón els processos mentals, ja que mitjançant l’estudi es corregeixen els errorsi es canvien les accions i representacions mentals. S’expliciten els conflictesentre els coneixements previs i la nova informació. La seqüència és: procés decreixement, d’ajustament i de reestructuració.

Constructivisme. L’ objecte d’ estudi és la reestructuració del procés d’ ensenyament i aprenentatge ja que s’ accedeix a nivells de construcció complexos. S’ integra la informació que modifica la representació mental. (Vigotsky). La seqüència és: Planificació de la tasca,regulació de l’ execució, avaluació de resultats. La part social determina els aprenentatges.

Interaccionisme simbòlic. L’ objecte d’ estudi és donar un paper central a la part social mitjançant l’ ús de les eines 2.0.  Es dóna importància als significats (construïts conjuntament), i a la interacció social (en tant que espai que permet la construcció de significats).