Les bases de la dictaudra^

L'exèrcit

Va ser el suport més destacat.

Es va configurar com a instrument bàsic
de la repressió política i va participar activament
en el poder.

L'Església catòlica

Va tenir un paper molt actiu en la defensa i justiicació del re`gim franquista, ja que es va definir com a Estat confessional catòlic.

Va obtenir beneficis econòmics, es va constituir com a màxima autoritat del sistema educatiu i va imposar la moral catòlica a la població.

FET y de las JONS

El partit únic va enrolar la militància més activa del franquisme.

Va ser un gran instrument de difusió del discurs oficial del règim i va excercir el control dels mitjans de comunicació i propaganda.

Va crear organitzactions de masses per aixamplar la seva influència entre societat:
-Frente de Joventudes
-Sección Femenina
-Sindicato Español Universitario
-Central Nacional Sindicalista
-Sindicato Vertical

Ultracatòlic

Anticomunista

Antidemocràtic

Antiseparatista

Defensor del capitalisme

Inspiració en el feixisme

Dictatorial i autoritari

Ultranacionalista

Antiliberal

Classes altes

Suportaven el règim

Van forjar unes elits socials a les quals es van incorporar aquells que es van enriquir al llarg de la postguerra.

Eren grans propietaris, empresaris, banquers, comerciants... O petits i mitjans propietaris agrícoles del nord que havien donat suport a l'alçament.

Classes mitjanes

Construïen un sector políticament heterogeni i desconcertat, ja que es trobaven enfront d'un nou ordre despre´s del desbordament de la Guerra Civil.

El trauma bèl·lic va atemorir a aquesta classe i va desenvolupar una actitut passiva davant la dictadura.

Sector popular

La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la guerra i van ser sotmesos a una extrema vigilànica i repressió.

Encara que una minoria va exercir una oposició activa al règim franquista, la por i el control policial, juntament amb la misèria i l'afany de supervivència, van conduir a una situació de passivitat política.

Els militars

Estaven subordinats i vinculats a franco
pel comandament militar

Els falangistes

El partit estava sotmès al poder de Franco.
Era la tendència específicament més feixista
i volia suordinar a l'estat al partit.

Els carlins

Defensaven el tradicionalisme però van haver de desistir
en la defensa dels drets del pretendent, fet que va
causar conflictes i desacords interns.

Els monàrquics

Van configurar una tendència conservadora i caròlica, i malgrat que Franco no tenia cap intenció de restaurar la monarquia a curt termini, va mantenir relacions dificils i problemàtiques amb l'hereu de la corona, Joan de Borbó.

L'Església

Era la única institució que podia mantenir i formar associacions al marge del Movimiento. Va formar grups de pressió influents com:
- Asociación Católica Nacional de Propagandistas
- Opus Dei