Aparell digestiu

Boca i Glandulas salivales

llavis, dents, llengua, saliva

Diguestio mecanica: Llavis permeten xuclar. Dents realitzen la masticacio, tallan, es queixen i trituren els aliments. Llengua percep els gustos, remou els aliments amb la saliva forman el bol alimentari.

Diguestio quimica: Aigua, sals minerals, amilasa: enzim que descomponan els idrats de carboni i lisozim.

Faringe

Fase oral: Voluntaria, permet pasa el bol alimentari.

Fase faringo esofagica: Son involuntarias

Epiglotis: Esfinter superior del esofag.

Esofag

Es un tub muscular que conecta la boca amb el estomag.

Peristaltisme: Els musculs es contraguen i es relaxan per permetre que pase el menja.

Estomag

Es almacenar tot el bol alimantari ingerit al estomag.

Es produeix la diguestio en la cual les gladules estomacals: Acid clorhdric: Que estova els aliments. Moc que secreta l'esctomag recobreix i protegeix les parets del estomag dels acits gastrics que sanomena mucina.

Enzimas: Amilasa, pepsina i lipasa.

El bol es comberteix en una pasta que sanomena quim.

Pancrees

Allibera sucs pancreatics atraves del duodè.

Enzims pancreatics: amilasa, tripcina i lipasa.

Vesicula bilial

Sintetitza, concentra i almacena la bilis.

La bilis ajuda amb la digestio dels greixos dels aliments comforme pasan atraves del intesti prim. Aboca la bilis en el duodè

Fetxa

Elimina sustancies toxiques com per etxemple el alcohol i els medicaments.

Prudueix la bilis.

Emmagatzema lucogen i sintetitza el coresterol.

Intesti groixut

El intesti groixut apsorbeix aigua i cambia els desfets de liquits a femtas i gasos.

Valvula ileocecal

Els bacteris crean vitaminas mengansa els nutrients del quil. El quil se acumula en el recte.

Intesti prim

Te tres parts: El duodè, el jejun i l'ili.

Apsurcio dels nutrients ( vitaminas, minerals, carbohidrats, greixos i proteines ), secreta moc, sucs intestinals.

Enzims intestinals: amilasa, proteasa i lipasa.

El quim es torna mes liquid i pasa a anomenar-se quil.