Els sofistes

Conjunt de pensadors grecs que destaquen en el segle V. Imparteixen una formació humanística necessària per a desemvolupar-se en la polis democràtica.

Estava restringida a la noblesa i consistia en el domini de l'equitació i les armes, el respecte als déus i als avantpassats.

Per ciutadà excel·lent entenen els sofistes aquell que és capaç de desctacar en el govern de la Polis.

Es mostren escèptics i defensen el relativisme.

Protàgoras: "l'home és la mesura de totes les coses".

Gòrgies: "no hi ha esser".

El subjectivisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa als subjectes.

La paraula es converteix en una arma fonamental, en un instrument de manipulació.

El relativisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa a una cultura.

Es van preguntar per l'origen i la naturalesa de les lleis.

Defensaven que les institucions polítiques i les normes jurídiques i morals vigents.

La llei humana és part d'una llei universal o "logos" que regeix la naturalesa, el seu origen és natural.

Fan que als sofistes desvincular-se de la idea que el nomos està lligat a un ordre universal.

Són producte d'una convenció.

Defensen que no només les lleis i les normes de la polis no procedeixen de la naturalesa, sinó que van en contra d'ella.

Després donaran resposta a aquests plantejaments afirmant que els sofistes obliden el més pròpiament humà: la raó.