La clandestinitat i la resistència
5. El teatre durant l'època franquista
Prohibició total de representacions teatrals en català
Fites importants en la recuperació del teatre en català:
1946 règim franquista permet la representació pública en català sota un control estricte
1947-1954 dramaturg Josep-Maria de Segarra estrena La ferida lluminosa.
1955 es formen diversos grups d'aficionats que van representar obres d'autors estrangers (Shakespeare, Anton Txèkhov, etc).
1965 Ricard Salvat va posar en escena Ronda de mort a Sinera (muntatge teatral).
1969 Jordi Teixidor va estrenar El retaule del flautista.
A partir dels anys 70 es va tornar a la normalitat amb la creació de diverses companyies professionals.
Obres de teatre + significatives escrites en aquest període
Salvador Espriu: Antígona i Primera història
Joan Oliver: Ball robat
Josep Maria Benet i Jornet: Una vella, coneguda volor.
Jordi Teixidor: El retaule del flautista.
6. La narrativa durant l'època franquista
Tot i l'empediment de publicar en català, 1955 alguns contistes i novel·listes tornaran a publicar les seves obres noves (controlades per censura)
La recuperació de la narrativa
1955-1962
Pere Calders: Cròniques de la veritat oculta
Mercè Rodoreda: Vint-i-dos contes i La plaça del Diamant
Llorenç Villalonga: Bearn o la sala de les nines
La incorporació de noves tècniques
1950-1960 noves tècniques
Novel·la psicològica
Realisme màgic
Novel·la de ciència-ficció
Novel·la negra
7. Mercè Rodoreda, la gran novel·lista del S.XX
7.1. Es converteix en una gran novel·lista de la literatura catalana 1962.
Quan publica una novel·la sensible i tràgica, d'estil singular (La plaça del Diamant)
7.2. L'estil singular de La Plaça del Diamant
Innovació molt important narrativa catalana
La veu narrativa (una confessió)
El món interior (caràcter i psicologia dels personatges)
Els símbols (elements simbòlics)
Ambientació (llocs concrets de Barcelona i en èpoques precises)
Protagonistes (dones)
Temes (felicitat, il·lusions, desil·lusió, marginació, depressió, etc.)
8. Pere Calders, el renovador del conte
8.1. Fou el renovador del conte literari en català.
Les naraccions presenten un món insòlit sobre la realitat quotidiana, fantasia delirant i humor irònic.
8.2. El realisme màgic
Narra una realitat farcida d'elements màgics o fantasiosos.
Provoca situacions insòlites i efectes desconcertants.
1. La dictadura franquista
1 abril 1939 Franco anuncia fi Guerra Civil (1939-1975 dictadura a Espanya).
ETAPES FRANQUISME:
1939-1953: Repressió dels vençuts. Nou règim (abolició llibertat expressió, poder militar autoritari, prohibició llengua catalana).
1953-1962: Reconeixament internacional (acords). Recuperació econòmica a Catalunya.
1962-1975: Es formen associacions antifranquistes.
1.1. Etapes franquisme
Escriptors catalns viuen exiliats (un dels objectius del règim franquista).
2. La poesia durant l'època franquista
Malgrat la repressió del règim franquista alguns poetes catalns van contrinuar conreant el gènere poètic.
3 generacions de poetes
Nascuts abans 1900. Abans Guerra Civil (Josep Maria de Segarra)
Nascuts entre 1900 i 1920. Durant Guerra Civil (Salvadior Espriu)
Nascuts entre 1920 i 1940. Infantesa Guerra Civil (Gabriel Ferrater)
Temes principals poesia època franquista
La MORT des de diferents perspectives
La PÀTRIA
La REALITAT SOCIAL (compromís amb la societat)
Els SENTIMENTS (penalitats postguerra, enyorança, por, solitud, etc)
2.1. El viu record d'un paisatge perdut per la guerra
Barromeu Rosselló-Pòrcel no va poder tornar a la seva terra natal a causa de avions que bombardejaven.
2.2. La destrucció d'uns ideals i l'exili
1939: Màrius Torres va escriure un sonet on expressava el sentiment de derrota i esperança en un futur (La ciutat llunyana).
Pere Quart (Joan Oliver) va escriure un altre poema per expressar el dolor, tristesa i enorança.
3. Salvador Espriu, salvador de la resistència
3.1.Salvador Espriu
Fou el poeta que es va convertir en el poeta que simbolitzava la resistència de l'exili interior (salvar la llengua).
OBRES:
Cementiri de Sinera, El caminant i el mur, La pell de brau.
3.2. El mite de Sinera
Obra on Espriu volia representar 3 coses:
El paradís perdut de la infantesa
La pàtria perduda
Un lloc de repòs per als morts
La pell de brau
La poesia de Salvador Espriu sol tenir sempre una doble faceta:
Una de lírica
Una de cívica
Es títol del llibre es refereix a un espai geogràfic amb certa similitud amb una pell de brau oberta i estesa (península Ibèrica). Sepharad nom el qual es refereix a Espanya.
4. Miquel Martí i Pol, el poeta de la realitat social i l'experiència
Un dels poetes més coneguts a l'època dels 60-70.
Parla de les experiències de la vida
Poesia social i crítica sobre la vida dels treballadors , desigualtatseconòmiques, etc.
OBRES:
La fàbrica, Quadern de vacances, Estimada Marta, etc.