La Revolució Russa de 1917
CAUSES.
ECONOMIQUES
socials
Les causes socials de la Revolució tenen l'origen en segles d'opressió del règim tsarista sobre les classes baixes, a més dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part de la pagesia, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallatge, associat comunament amb l'edat mitjana, descriu amb precisió la situació social de la Rússia de Nicolau:
politiques
El poble rus odiava el règim autoritari del tsar Nicolau II, membre de la dinastia dels Romanov. Les baixes que els russos van patir durant la Primera Guerra Mundial van debilitar encara més la imatge del tsar i va dur al descontentament de la massa social, desmoralitzada i en situació d'una profunda crisi. El règim despòtic del tsar havia estat oprimint els camperols durant segles, i quedava clar que es trobava antiquat, encara que ell no se n'adonava. Això va provocar tensions dins de la classe baixa rural que va desembocar en altercats i revoltes. Econòmicament, la inflació i la fam per tota Rússia va contribuir així mateix a la revolució.
Una combinació d'aquests tres factors, combinats amb el lideratge de personatges tan carismàtics com Vladímir Lenin i Lev Trotski, van conduir irremissiblement a la Revolució Russa
Les causes econòmiques de la Revolució Russa s'atribueixen en gran mesura a la mala gestió del tsar, sumada a la Primera Guerra Mundial. Més de quinze milions d'homes es van unir a l'exèrcit, que va deixar un nombre insuficient de treballadors a les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassetat generalitzada d'aliments i matèries primeres. Els obrers van haver de suportar terribles condicions de treball, incloent-hi jornades de dotze a catorze hores i baixos salaris. Es van desencadenar quantioses revoltes i vagues reivindicant millors condicions i millors salaris. Encara que algunes fàbriques van accedir a les peticions per elevar els salaris, la inflació de guerra va anul·lar el seu efecte. Hi va haver una protesta davant la qual Nicolau respongué amb violència(dijous roig),(vegeu Causes polítiques), en resposta, els treballadors de la indústria van anar a la vaga i varen paralitzar el ferrocarril i la resta de xarxes de transport. Les poques mercaderies que existien no es podien portar al seu lloc de destinació. Els preus es van disparar a mesura que els béns essencials eren cada vegada més escassos.
antecedents
Antecedents: Rússia a inicis del segle XX. L’Imperi Rus tenia 22M km2 , 174M habitants, hi convivien uns150 pobles i ètnies.“La preó dels pobles”: Russificació forçada cercant cohesió. Gegant amb força més aparent que real: Endarreriment econòmic i social. Rússia era un país agrícola, on el 75% pagesos dón dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona). El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal.
3. A partir del 1880, accelerada industrialització gràcies a capitals foranis. Socialment, les diferències són brutals. Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks). Poca indústria i localitzada a les grans ciutats: Moscou, Petrograd. Burgesia dèbil però formada, i amb ganes de canviar la situació. Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball miserables. La immensa majoria són pagesos pobres (els Mugiks). L’aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra.
La Revolució Russa és un dels principals esdeveniments del segle XX, i molts dels fenomens i episodis d'aquest segle (revolució xinesa, divisió d'Alemanya, guerra freda, revolució castrista a Cuba, guerra a l'ex-Iugoslàvia, etc.) no es podrien entendre sense fer-ne referència
La revolució va tenir importants conseqüències de diferent signe:
La figura del tsar en va sortir deteriorada. En la mentalitat popular va començar a ensorrar-se un mite: el tsar que, com un pare, vetllava per la prosperitat dels sues súbdits, però que era enganyat pels sues ministres, que representaven el mal govern
Va servir d'ensenyament per la revolució de 1917. va aclarir l'estratègia del moviment obrer i, en concret, dels bolxevics
Els bolxevics van prendre nota de diversoso factors. En primer lloc, la burgesia liberal s'havia retirat una vegada aconseguides unes millores limitades; en segon lloc, l'exèrcit, compost sobretot de pagesos, s'havia mantingut majoritàriament fidel al tsar; en tercer lloc els pagesos s'havien quedat passius; finalment no s'havia donat una unitat d'acció entre els obrers, sinó que aquests estaven dividits entres menxevics, bolxevics, socialistes revolucionaris, i una majoria encara no organitzada en paritis.