Una època de revolucions

La revolució americana

Causes

Estructurals

Idees de la Il.lustració

Motí del te a Boston

Conseqüències

Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776)

Tractat de Versalles (1783)

Estats Units

Constitució

Els moviments nacionalistes

Nacionalisme.Podem definir el nacionalisme com la ideologia que atribueix entitat pròpia i diferenciada a un territori i als seus ciutadans. En ella se sustenten aspiracions polítiques de caràcter molt divers.

s.XVIII -> Nació significava nascuts en un mateix lloc

Les idees de la il.lustració van establir les bases del sentiment nacional. Drets de la nació i identificació amb el 3r estat

Política imperialista i guerres napoleòniques

Corrent cultural del Romanticisme

Nacionalisme: Dret a constituri un Estat

A Europa hi ha diferents estats plurinacionals

Romanticisme: Llibertat de la nació (Llibertat de cada individu que se suma)

Corrents del Nacionalisme

Nacionalisme liberal italià (Voluntari)

Nacionalisme alemany (Orgànic)

Revolucions liberals

Trets generals

Masses populars van iniciar els esclats revolucionaris

Dirigides per la burgesia -ideologia liberal moderada

Reivindicacions nacionals

Revolucions de 1820, 1830 i 1848

(Taula)

La Restauració

Cicles revolucionaris (1815- 1848)

Inestabilitat política

Avenç de la Revolució Industrial i el capitalisme

Sorgiment de sentiments nacionalistes

Congrès de Viena (1815)

Es van reunir

Rússia

Prússia

Regne Unit

Àustria

França

Objectius

Restaurar fronteres

Nova política internacional (Santa Aliança)

Restaurar monarquia absolutista

Santa Aliança

Sistema d'aliança d'inspiració religiosa el qual podia intervenir en el cas de que tornesin a sorgir iniciatives revolucionaries liberals

Força armada

Celebren congresos

La Revolució Francesa

1. Va ser la primera revolució política burgesa del continent europeu Els seus precedents cal buscar-los en la Revolució Anglesa del segle XVII i en la Independència dels Estats Units. 2. Va suposar la implantació del liberalisme Va clavar un cop decisiu a l'absolutisme monàrquic que va ser reemplaçat per la sobirania nacional, el repartiment de poders i el reconeixement de les llibertats individuals. 3. Va dotar a França d'una nova estructura de la propietat agrícola Encara que van perviure les grans propietats agràries (en mans de la burgesia), va néixer un nou tipus d'explotació de mida mitjana en substitució dels antics latifundis pertanyents a la noblesa i al clergat. 4. Constituir un referent polític i ideològic Les futures revolucions burgeses que es desenvolupen al llarg del segle XIX tornaran els seus ulls cap a ella. Va succeir així en les onades de 1820, 1830 i 1848 i en els processos d'independència colonial que van donar origen a nous estats, com els de l'Amèrica hispana.

La unificació d'Alemanya

Procès

Batalla de Sadowa

Batalla de Sedan

II Reich

Origen de la IIa Guerra Mundial

Protagonistes

Bismak

Guillem I (Prússia)

Subtema

La unificació d'italia

A mitjans del segle XIX Itàlia comptava amb 25 milions d'habitants. Posseïa suficient potencial humà i econòmic com per constituir un gran país, però no ho era: la seva fragmentació política i la dependència d'Àustria ho impedien. No aconseguiria desenvolupar-se fins completar la seva unitat.

Procès

Estava fragmentada i tenia territoris dependents d'Àustria

"Risorgimento"

Territoris del nord

Revoltes antiaustíacs

Guerra contra Àustria (1848)

L'annexió de Llombardia (1859)

La integració dels territoris del nord (1860)

L'agregació de Venècia (1866) i els Estats Pontificis (1870)

Nou estat italià

El rebuig del papat a admetre la nova situació

La bretxa entre un nord ric i el sud

Lliberals i conservadors

Monarquia parlamentària

Els beneficiaris polítics de la unificació van ser els burgesos del nord

Protagonistes

Victor Manuel II de Savoia

Comte Cavour

Guiseppe Garibaldi

Causes

Crisis de l'Antic Règim

Social

Crisis de subsistència

Econòmica i financera

menys producció i menys collites

De l'Estat

Política fiscal

Idees de la Il.lustració

Liberalisme -> Burgesia

L'imperi napoleònic

El govern de Napoleó (1799-1815) va encarnar la consolidació del nou estat francès hereu de la Revolució. Es va assentar sobre un règim personalista i autoritari que no obstant això difondria els ideals revolucionaris mitjançant l'ocupació de nombrosos estats d'Europa.

Plà intern

1799 -Es va convertir en el primer cònsol

1804 -S'autoproclama emperador

Forma un fran imperi gràcies a la seva capacitat d'estrateg militar

Intentava fixar els èxits revolucionaris, i alhora, integrar el sistema de l'Antic Règim

Administració local d'estructura centralitzada (ajuntaments..)

Codi Civil (1804) jutja l'atac d'aquests principis revolucionaris:

Llibertat individual

Igualtat davant la llei

Propietat privada

Llibertat econòmica

Sufragi universal masculí

Separació de poders

Subordinació del clergat a l'Estat

Foment de l'educcació laica

Política externa

Política imperialista

Guerres napoleóniques

Victòries militars (volia conquerir Europa)

Rússia

Àustria

Prússia

Espanya

No va poder conquerir Anglaterra

Van fracasar les seves pretencions

Després de ser vençut a Leipzig va ser desterrat a l'illa d'Elba

Lluís XVIII restaura els Borbons a França

Imperi dels Cent Dies fracasa a la batalla de Waterbloo(1815)

Desterrat a l'illa de Santa Elena on mor (1821)

Fases

5 de maig de 1789

Comença la revolució

Burgesia presiona al rei perquè la noblesa també pagui imposotos

Convoca Corts

3r estat

No es posen d'acord en com fer la votació per això el 3r estat marxa i es torna a reunir al Joc de Pilota al palau de Versalles i jura no separar-se fins no haber dotat a França d'una Constitució

15-20 de juny 1789

Asamblea Nacional Constituent

Al Joc de Pilota

Va realitzar els canvis següents:

Avoleix els privilegis feudals

Dret de l'Home i del Ciutadà

Llibertat individual

Igualtat (davant les lleis)

Sobirania Nacional (del poble)

Constitució Civil del Clergat

Estat Laic

Constitució (1791)

Llei de lleis

Sobirania Nacional

Divisió de poders

Sufragi censatari

1791-1792

Monarquia Constitucional Parlamentaria

Asamblea Legislativa + Rei = Governen

L'Asamblea Legislativa crea les lleis i el rei les signa, si no ho fa deixa de ser rei perquè ho diu la Constitució

República

Àustria declara la guerra a França

Lluís XVI intenta fugir però és detingut i se'l acusa de traicció

1792-1794

Es reemplaça l'Asamblea Legislativa per la Convenció Nacional mitjançant un sufragi universal

La Convenció Nacional aboleix al monarquia i implanta la República

Tendències

Girondins

Els Girondins (Brissot). Representants de l'alta burgesia, partidaris de controlar amb moderació el procés revolucionari i fins i tot, malgrat el seu republicanisme, transigir amb la monarquia. Constitueixen la dreta revolucionària.

Jacobins

Els Jacobins (Robespierre, Saint-Just). Representants de la burgesia mitjana. Recolzats pels sans-culottes (classes populars, artesans i obrers) i la Comuna de París (eren centralistes), van evolucionar cap a postures cada vegada més radicals.

Época del terror

Totes les monarquies absolutes declaren la guerra a França

Jacobins

Comité de Salut Pública

El Comitè de Salut Pública es va convertir en el veritable òrgan de govern de la Convenció. A través d'un Tribunal Revolucionari es va implantar un "Règim de Terror" durant el qual van ser guillotinades més de 16.000 persones, entre elles, fins i tot significats líders res moderats, com Danton o Hébert

Juliol 1794

Cop d'Estat contra Robesierre

Al juliol de 1794 (mes de thermidor segons el calendari revolucionari), un cop d'estat protagonitzat pels diputats centristes (la Plana) va deposar a Robespierre i va manar executar-lo. L'ascens revolucionari va quedar interromput i França es va endinsar en una etapa moderada.

El directori

Fase moderada

Constitució de 1795

Directori

Poder excecutiu en mans de 5 membres

Poder Legislatiu en dos Cambres

Napoleó Bonaparte

Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte, es va convertir durant algun temps en l'àrbitre de la política, fins que al novembre de 1799 (brumari) va decidir posar fi al sistema mitjançant un cop d'estat.