FAMÍLIA
Institució social bàsica d'organització social, que delimita la posició de cada individu en l'àmbit familiar i social en relació amb els altres.
IDEAL CONFUCIÀ
Família com a metafora de la societat.
(i) Ordre i harmonia (ii) jerarquia (iii) Li (ritual) gramàtica de les relacions socials - marca el comportament que un ha de tenir davant la seva posició social (jerarquia). [CONTROL SOCIAL]
Relacions de parentiu: segons gènere i generació: Gobernant - gobernat // Pare - fill/ germà gran - germà petit / pare - esposa // amic amic
Evidenciat en la terminologia: variant de gènere, l'individu es situa al centre, i a travès d'ell s'articulen les seves relacions de parentiu.
A. Família extensa (5 nuclis familiars sota el mateix sostre)
B. Família patrilocal i patrilineal (hi ha un mobiment de la dona de Jia, els seus pares passaràn a ser els coneguts afins)
C. Unitat economica i corporativa. Unitat d'ingressos i la seva administració. Simbolitzat amb la CUINA i la importància del NEGOCI FAMILIAR.
Divisió del jia (FENGJIA). Herencia patrilineal però igual a tots els germans = comportarà una divisió del patrimoni i les terres.
LLINATGES. Al sud i zones rurals. Unitats economiques, polítiques i d'organització socials de grups famíliars que comparteixen un mateix avantpassat (temples familiars).
Temples + geneologia (gran importància del ritual i la seva UNITAT en ell.
unitat economica, amb el vist-it-blau del gobern (funció polticia - impostos)
Desparició al 1949 amb la proclamació de l a RPX.
TRANSFORMACIÓ DE LA FAMÍLIA
A. MOVIMENT 4 MAIG (Moviment de la nova cultura). Moviment intel·lectiual sense molt d'afecta polític: reduit a esferes intel·lectuals i urbanes.
Reformistes provinents de fora de xina que tenen l'objectiu de MODERNITZAR la xina.
Crítica a la família tradicional (jerarquia - estats socials) Implica l'inici del mobiment feminista (rol de la dona) i de l'Ideal Burgès
B. MAOISME. Trencament amb la família tradicional + llinatges i substitució pel culte/fidelitat a l'estat i al partit.
LLEI DEL MATRIMONI. Llei propolsada però sense molt afecte i amb molta resistència. Contra els matrimonis concertats, amb un divorci demanat per la dona, prohibides les concubines, ...
REFORMA AGRÀRIA. Dona espai productiu a les dones (Cf. Divorci), més enllà de l'àmbit reproductiu. Incorporació al món laboral: (a) rural - reforma implica una expropiació i redistribució de la terra (b) urbà - fàbriques Danwei.
C.70s. CANVI ECONOMIC. Nou sistema economic (ec. mercat) + obertura
POLÍTICA DE CONTROL DE LA NATALITAT. pocs, espaiats i tard. Evitar un augment de la població; descentralització; pressió social; gènere igualitat i població flotant.
MODERNITZACIÓ O POLÍTICA? Canvis:
- Famílies neolocals
- Canvis relacions intergeneracionals (tracte amb els pares)
- Negoci famíliar continua en auge (unitat economica i corporativa)
MÉS ENLLÀ DE
LA FAMÍLIA
GUANXI. Procés social de socialització més enllà de la família. Intenció de FAMILIARITZACIÓ amb l'altra (fer conegut allò desconegut), evidència amb la TERMINOLOGIA PARENTIU.
BASADA EN L'INTERCANVI I LA RECIPROCITAT (AJUT MÚTU)
Quan? epoca de crisi
Com? (a) regals (b) banquets: jerarquia + ritual (c) intercanvi ajuts
Qui? Experiència i conecció
RENXIN - sentiment d'amistat
MIANZI - Prestigi, reputació social. Comportar-se segons el seu estatus social: implica donar cara al de sota i no fer perdre la cara al de sobre. Procès molt ritualitzat i de CONTROL SOCIAL
CICLE DE VIDA
A. NAIXAMENT. Primer mes de vida: descans i retirament del nen i la mare / celebració i presentació del nen, regal d'un braçalet.
Fins sis anys - educació bàsica.
Dels sis als 18 anys, introducció paulativament al món dels adults, així com en les discussions dels adults, etc.
B. CASAMENT. Moment de gran ritualitat. Significa l'enllàç entre dues família (figura d'intermediador tradicional)
Clebració - banquet. Urbà mes sincretisme amb pràctiques tradicionals i occidentals / Rural - més tradicional.
C. JUBILACIÓ. Retirament i feines informals (penssió)
D. ENTERRAMENT. Conceptualització de la mort com una continuitat del món dels viu s(jerarquia), i donant bo als avantpassant tindràn bona sort.
La cerimonia com un acompanyament al transit de les dues comunitats-societat: crema de diners o afers bàsics.
Evidència el prestigi social de la família.
RELIGIOSITAT POPULAR
Creences i pràctiques populars de la societat xines que no defineixen com a tal una religió formal, sinó que estàn en elles de forma a través d'un sincretisme.
PRAGMATISME POPULAR - Intenció
POLITEISTA. Protagonistes son avantpassats de la societat xinesa: esperits, fantasmes, etc.
SINCRETISME. TAOISME, budisme i cristianisme.
TRANSFORMACIÓ:
- MAOISME. Prohibició de la religiositat popular en les seves pràctiques dins de les religions oficials. Religió com una cosa anclada al passat.
- POST MAO. Obertura paulativament a les religions (primer formals --- ). Estretegies: desntins polítics, però continues les pràctiques pragmàtiques.
URBANITZACIÓ I MIGRACIÓ INTERNA
IND + URB = MODE (MIGRACIÓ)
HUKOU
A. INICIS 50S. Instauració del Hukou des del model URSS, per registrar els mobiments de la població: dicotomia agrícola - no agrícola. MIGRACIÓ CEGA, no planificada.
B. 50s. Restricció de mobilitat amb el HUKOU: impossibilitat d'accedir a les institucions públiques fora del lloc de procedença.
- DANWEI. Unitats economiques, politiques d'agrupació laboral en les zones urbanes. Microsocietats totalitaries, funció moral i ètica. Diversitat. Fabricació i industralització
- COORPORATIVES. Unitats de producció de gra a les zones rurals a tota Xina. Desigualtats amb les institucions/aventatges de les Danwei.
70S. MIGRACIÓ. Canvi economic= mobiment (a) intern (b) internacional. Cerca del somi xinès, d'una millor viva.
On? zones de desenvolupament economic. Desigualtats amb el Hukou: migrants temporals
80-90s. Canvi en la migració: (A) perfil: h - h/d - nucli familiar (B) actitud: anar a treballar / anar a buscar un futur (C) més pressió per acabar amb la desgigualtat.
FAMÍLIA NUCLEAR
CANVIS REL. INTERGENERACIONALS
EMPRESA FAMILIAR
MILLORES
Amb el Hukou no local no es pot accedir a la educacció pública sense (a) documentació dificil d'aconseguir (b) taxa
Implica la creació de ESCOLES PRIVADES PER MIGRANTS
Sol (1) ajuts a les escoles (2) aboliment de les taxes.
CONTINUIA LA DESIGUALTAT? SÌ!
- SUZHI (capacitats adquirides a través de l'educació). Desigualtats en educació = desigualtats en SUZHI. Relacionat també amb els habits de vida i de consum (molt relacionat amb el CONSUM). Desigualtat i discriminació
- WENMING. Ser civilitzat. Discurs discriminatiu de les zones rurals davant les urbanes.
EDUCACIÓ
AMBIT
LABORAL
(I) DESIGUALTAT EVIDENCIADA EN LA LINGÜÍSTICA: DAGONG/GONGZUO
(II) REESTROCTURACIÓ DE LES DANWEI: privatització - Implica canvis al món laboral: canvi en la relació Empresari - treballador, inici de contractes laborals.
Situació de gran oferta de treball + molts treballadors = Mà d'obra barata i 0 condicions laborals bones.
SINDICATS: No útils, liderats pels grans empresaris.
(III) PRESSIÓ: CRISI ASIÀTICA: menor mà d'obra barata ++ pressió social per millor condicions * Vaga Honda (b/a - demanen dignitat)
(IV) ORGANITZACIONS DE DRETS COL·LECTIUS
URBANITZACIÓ: En tres àmbits (a) mega ciutats (b) ciutats internes (c) zones rurales.
Però també implica desigualtat: (A) resistència - cases agulles (B) gentrificació (C) desnonaments
DIVERSITAT ÈTNICA
IDENTITAT COL·LECTIVA
BARTH
55 MINZU (Minories etniques) + 1 (Han)
PERILLS (I) HOMOGENEÏTZACIÓ.
(a) cultura comuna - semblances, discurs del partit i de l'estat des de l'inici
(b) refortiment de la identitat local - turisme (consum - reconstrucció)/migració
PERILLS (II) NATURALITZACIÓ. Procès educatiu i històric amb interessos polítics.
però més DIVERSITAT
(lingüística - dialèctics)
NO DEIXA DE SER UNA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICOTOMIA, AMB INTERESSOS POLÍTICS (cultura comuna) I ECONÒMICS (beneficis)
SYT. Discurs de cultura comuna, d'una comunitat imaginaria, amb cinc nacionalitats: Hui, Tibet, Mongol, Manchu i Han
RPX. Treball antropològic: es defineix una nova realitat. enquesta 400 grups, però només 55.
Perque? Oficialment - filtre per la definició de NACIÓ d'Stanlin.
HI HA UNA LECTURA MARXISTA DE LA TEORIA EVOLUCIONISTA (HAN - civilitzats; la resta - no civilitzats)
IMPLICA DESCONTENTAMENT zones minories (Xinjiang - Tibet). Protestes, acabades amb Migració Han + centres de reeducació política