El model geodinàmic

Part més externa del mantell superior.

Unida a l'escorça.

Dos tipus

La litosfera oceànica

- L'arrosseguen els moviments del mantell sublitosfèric.

- Són les plaques litosfèriques, estan sotmeses a moviments horitzontals, la tectònica de plaques, o verticals, els ajustos isostàtics.

La litosfera continental.

Concep la Terra com una màquina tèrmica

L'agitació d'àtoms i molècules produïda pels canvis de temperatura modifica l'estructura i la composició dels materials i, genera moviments i pressions que s'alliberen lentament o bruscament

Transformen l´energia tèrmica
en energia mecànica

- Situada entre la litosfera i la mesosfera.

- Coincideix amb el mantell superior.

- És una capa plàstica que ¡ flueix com a resposta a esforços aplicats durant llargs períodes de temps.

- Des de 670 km de profunditat fins a la capa D”.

- Sòlida, però pot fluir molt lentament (pocs centímetres l'any)

- Descens de plaques litosfèriques fredes.

- Ascens dels plomalls de magma procedents de la zona D”.

- Zones més dinàmiques del planeta.

- Acumula calor procedent del nucli extern i n'escapen, pels anomenats plomalls tèrmics, columnes de magma molt calent que arriben a la litosfera i la perforen, i que hi originen els anomenats punts calents amb una activitat volcànica intensa

Coincideix amb el nucli (intern i extern) del model geoquímic.

La calor del nucli intern, sòlid, es propaga al nucli extern, líquid, i genera corrents de convecció que evacuen la calor cap a l'exterior i l'acumulen a la zona o capa D”.

- Aquests corrents de convecció són els causants del camp magnètic terrestre.

- Línies de força invisibles que travessen la Terra i s'estenen d'un pol magnètic a un altre.

- Aquests pols no coincideixen exactament amb els geogràfics.