ENTRE DOS MONS: EL PRERENAIXEMENT

APARICIÓ DE L'HUMANISME

Sorgeix a Itàlia en la segona meitat del XIV amb la voluntat de redescobrir i recuperar els escriptors clàssics llatins i grecs

Es posen en circulació textos completament oblidats, A través de la crítica textual i la comparació intenten restituir-ne la forma i el sentit originals. També tracten d'aproximar el llatí medieval al llatí clàssic.

L'acompanya un consciència de la dignitat que dóna a l'home la cultura i el llenguatge

Nova figura d'escriptor que veu en l'exercici de la literatura un ideal, una vocació i una manera de viure

TRETS: antropocentrisme, optimisme, esperit crític, pacifisme i inspiració clàssica

LA RENOVACIÓ DE LA LÍRICA: DANTE I PETRARCA

Dante, amb la seua obra gegantina, tanca tota l'època que està acabant, mentre que Petrarca inaugura la sensibilitat moderna.

Orígens de la poesia italiana

Escola siciliana: poesia cortesana (S.XIII) influïda per l'estil trobadoresc

Dolce stil nuovo: segona meitat XIII, supera l'esquema cortés conreada per burgesos que busquen noves formes d'expressió i canvien el concepte de dona idealitzada

A les ciutats italianes no existia el món feudal i, per tant, la distància entre la dona i el poeta no es podia establir a partir de la relació dama-vassall. Ho van resoldre convertint la dona estimada en un àngel.- major anàlisi psicològica- amor platònic evitant al·lusions a l'amor físic- la dama és idealitzada físicament i espiritualment: donna angelicata mediadora entre poeta i Déu.- poesia depurada amb llenguatge subtil i intelectualitzat i nous metres i ritmes: heptasíl·lab, hendecasíl·lab, sonet.- Guido Cavalcanti

Dante (1265-1321) i la Divina Comèdia

Pertanyia a una família aristocràtica i va començar a escriure molt jove. Als nous anys segons afirma en la *Vita nova* es va enamorar de Beatriu Portinari, la mort de la qual el 1290 el marcaria profundament. Va intervenir en política com a membre dels güelfs blancs oposant-se a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos. El triomf dels güelfs negres el va condemnar a l'exili a Ravenna, on va morir.

Inicis influïts per la lírica trobadoresca i el *dolce stil nuovo* i Evolució cap a una major profunditat de sentiments i cap al simbolisme

En llatí

En romanç Dolce stil nuovo

Petrarca (1304-1374)

Va nàixer a Arezzo el 1304. Provenia d'una família de notaris florentins i el seu pare volia que també ho foren els fills per la qual cosa va cursar la carrera de lleis a Montpeller i Bolonya. El 1326 va tornar a Avinyó i un any més tard a l'església de Santa Clara va veure per primera vegada Laura, la dona que idealitzarà en els seus poemes. La protecció de diversos dignataris li va permetre dedicar-se a l'estudi, a escriure i a viatjar molt, escorcollant textos de l'antiguitat clàssica. El 1348, a causa de la pesta, van morir molts dels seus amics i Laura. Després de viure a Venècia i a Pàdua, es va instal·lar en una caseta a Arquà, prop de Verona.

Humanista

Estudiós dels autors de l'Antiguitat, va viatjar per Itàlia i França a la recerca de les fonts literàries originals i escrigué nombrosos llibres en llatí imitant els clàssics antics (tractats filosòfics i religiosos, obres històriques i poesia lírica i èpica)

En llatí destaquen el seu epistolari i el *Secretum*, examen de consciència en forma de diàleg

Triomfs

En tercets encadenats s'al·ludeix de manera al·legòrica a diversos temes: amor, pudor, mort, fama, temps, eternitat

possible relat en clau de les dificultats i etapes de l'amor de Petrarca cap a Laura

Cançoner

366 poemes, en la seua majoria sonets i cançons on recull les novetats del Dolce Stil Nuovo i aporta:

Revolució literària

Estructura pseudonarrativa

Consolidació d'un nou ideal de bellesa

estil:

François Villon (1431-1463)

Mentre era estudiant va conéixer a fons les tavernes i els ambients baixos. El 1455 es va barallar enmig del carrer amb un clergue i el va matar d'una punyalda. Fugitiu, va freqüentar l'ambient dels malfactors i el 1456 va participar en un robatori important. El 1462, després d'haver estat empresonat unes quantes vegades, tornà a participar a París en una baralla de carrer i matà François Ferrebouc, notari pontifici. Va ser processat i condemant a la forca. Mentre estava empersonat va escriure en un epigrama que "d'una corda de cinc pams penjat,/ sabrà el meu coll el que pesa el meu cul". Però la sentència no es va complir: Villon va recórrer al Parlament i aquest li va commutar la pena de mort per deu anys de desterrament de París. A partir d'aleshores el seu rastre es perd per sempre en la història.

estudiant a La Sorbona, lladre i assassí: sap traslladar als seus versos el patetisme de la seua vida

parla amb sinceritat dels sentiments, de l'amor carnal, del vi i també del temps, la mort, el penediment, la decadència del cos

El petit testament i El gran testament en estrofes de 8 versos octosíl·labs

ELS CONTES DE BOCCACCIO I DE CHAUCER

XIV: apareix una emergent burgesia que es reflecteix en un canvi en els contes cap a formes més complexes i ambicioses

**Boccaccio** (1313-75)

Naix l'any 1313 a Florència o a Certaldo. Sembla que va viure a Florència fins als voltants del 1325 en què arriba a Nàpols per instruir-se en activitats mercantils com volia son pare. Després de fracassar en el comerç es dedica totalment a les lletres.

*Decameró*

col·lecció de 100 contes de procedències i temes diversos reflex de la Itàlia del XIV

exposa vicis i debilitats sense intenció moralitzant

la majoria d'ambientació realista en la societat de l'època però també d'ambients llunyans i exòtics

Es presenten dins d'un **complex i sofisticat marc narratiu**

**Història marc**: reunió de deu joves -set dones i tres homes- que fugint de la pesta decideixen explicar històries per a entretenir-se

**Normes del marc**: estaran junts 10 dies i cada dia un serà el rei o la reina que plantejarà el tema per als contes del dia. Dóna gran cohesió. Destaquen els temes d'amor i enginy

**Estructura del marc**: Cada dia, una introducció (presentar el rei/reina i enuncia el tema), els relats i una conclusió amb un poema final

Complexitat de **veus narratives** en multiplicar-se emissors i recpetors

Tècniques narratives les "**capses xineses**" en insertar relats dins del relat principal

**Llengua i estil**

dóna lloc a un nou gènere la **novel·la** entesa com a relat curt

hi destaquen la ironia, l'humor, l'erotisme i la cpacitat per retratar situacions i personatges

To divers: còmic, tràgic, líric o eròtic. S'hi poden distingir dos grans tipus

Altres gèneres

**Chaucer** (1340-1400) i els *Contes de Canterbury*