EPISTEMOLOGIA

Origen i límits del coneixement

Pensament grec

Doxa

Opinió

Vé a través dels sentits i el coneixement empíric no és fiable

Episteme

Saber

Coneixement que vé a través de la raó i és intel·ligible

Reminiscència

Procés mitjançant el qual podem copsar les idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.

Aristòtil deia que els sentits són la única font viable de informació

És més important conèixer allò universal que allò particular

Filosofia moderna

Racionalisme

La raó és el punt de partida per assolir un coneixement fiable

Descartes

Empirisme

L'única font de coneixement vàlida és l'experiència

Hume

Criticisme Kantià

L'experiència ens dóna contingut però la raó li dóna forma

Kant

Fal·làcies

Formals

Afirmació del conseqüent

S'ha produït B perquè A s'ha produït abans. Però B potser s'hagi produït per causes diferents

Negació de l'antecedent

S'ha produït A, per tant, s'ha de produïr B. Si A no es produeix, B tampoc

Sil·logisme disjuntiu fal·lac

A és sempre cert, per tant B ha de ser fals. Però no és sempre així, potser A i B s'hagin produït

Informals

Petició de principi

Ad ignorantium

Ad hominem

Ad baculum

Ad populum

Ad verecundiam

Post hoc, ergo propter hoc

Ad misericordiam

El coneixement científic

Concepte de ciència

El concepte de ciència moderna va néixer durant la revolució científica

Durant aquesta revolució, la ciència va començar a emprar l'experiència i les matemàtiques

Classificació de les ciències

Formals

S'ocupen d'objectes abstractes

Empíriques

S'ocupen de fets que es poden conèixer mitjà l'experiència

Naturals

S'ocupen dels objectes presents en el món físic

Humanes

Tracten de l'ésser humà i la societat

Els mètodes

Deductiu

Parteix d'allò general a allò particular

Sempre és veritat

Inductiu

Parrteix del particular a allò general

No se sap amb certesa si és cert

Hipoteticodeductiu

Elaboració d'hipòtesis que es contrasten de manera experimental

Definició del problema

Plantejament d'hipòtesis

Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments

Obtenció de conclusions

Els límits de la ciència

Estructura de la ciència

Paradigma

Conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat.

Teories

articula

Lleis

Fets

Observacions

en un àmbit concret de la natura

Lleis

Expressió d'una regularitat en els esdeveniments naturals

Fets

Esdeveniment que podem registrar i observar

Teoria dels paradigmes

Kuhn

Un paradigma és establert

El paradigma comença a fallar

La comunitat científica comença a formular un paradigma nou

Un nou paradigma és establert i la gran majoria de la població està d'acord amb aquest nou paradigma

Falsacionisme

Forma de delimitar que és la ciència

Una afirmació no es pot verificar, però si es pot dir que no és certa mitjançant els criteris de falsació

Popper

Problema i criteris de la veritat

Usos de la veritat

Ètic

és una

Propietat moral del judici, ús que s’ocupa més de la intenció del subjecte que de la veritat mateixa.

Ontològic

se cerca

La similitud entre les idees i l’estat de les coses

Epistemològic

és una

Propietat dels judicis des del punt de vista de l’exactitud del coneixement.

Actitud filòsofica front del coneixement

Dogmatisme

És possible conèixer la veritat amb tota seguretat.

Escepticisme

Nega la possibilitat de conèixer la veritat.

Relativisme

No existeix cap veritat universal i absoluta.

Subjectivisme

Allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn únicament de factors individuals.

Totes les opinions són vàlides?

Cada persona té les seves opinions. Cada persona pensa que la seva opinió és la correcta encara que molta gent no estigui d'acord

Perspectivisme

La veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.

L'hermenèutica i la importància del prejudici

Els prejudicis orienten la nostra manera d'entendre una obra.

Mai no es pot acostar al text de manera neutra.

Problema de la veritat

Criteri d'autoritat

Això és cert perquè una persona important ho ha dit

Tradició

Això és cert perquè ho ha estat durant cert temps

Els criteris de la veritat

Veritat com a correspondència

Una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat.

Veritat com a coherència

Una afirmació és veritable quan no és contradictòria

Veritat com a evidència

Alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

Veritat com a utilitat

Per saber si una cosa és veritable, ens hem de fixar en les seves conseqüències pràctiques.

Veritat com a consens

El que considerem veritable és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.