Integració d'Eines Tecnològiques en Educació
PAC1 CONCEPTES CLAU

El naixement als anys 60 de la comunicació en xarxa, que porta el 1981 a la definició del protocol TCP/IP i de la paraula Internet. Tot comença el 1958 la compañía BELL crea el primer módem que permet transmetre dades binàries sobre una línia telefónica simple. El 1961, Leonard Kleinrock del Massachusetts Institute of Technology publica una primera teoria sobre la utilització de la conmutació de paquets per a transferir dades.El 1962, s’inicien les investigacions per part de ARPA, una agéncia del ministeri de defensa de EEUU, on J.C.R. Lickinder defensa exitosament les seves idees relatives a una xarxa global de computadores, el que será ARPANET.El 1964, Leonard Kleinrock del MIT publica un llibre sobre la comunicación per conmutació de paquets per a implementar una xarxa.El 1967, es dóna la primera conferencia sobre ARPANETEl 1969 es conecten les primeres computadores entre 4 universitats d’EEUU per mitjà de la Interface Message Processor de Leonard Kleinrock El 1971, 23 computadores són conectades a ARPANET. S’envia el primer e-mail per Ray Tomlison.El 1973, Anglaterra i Noruega s’uneixen a Internet amb 1 computadora cadascuna.El 1979 uns estudiants d’EEUU es creen el NewsGroups o foros de discussió 1981, definició del protocol TCP/IP i de la paraula Internet(1984 hi ha 1000 computadores conectades; el 1987, 10000; el 1989, 100000; El 1992 hi ha 1milió; El 1996 hi ha 10 milions Actualment es calcula que hi ha uns 5000 Milions de diferents dispositius conectats a Internet. )El 1990 desapareix ARPANET i el 1991 s’anuncia públicament el World Wide Web.El 1993 apareix el primer navegador (NCSA Mosaic) i el primer buscador, Wandex, que servia d’índex de pàgines web. Focalitzat a l’educació cal resaltar el terme web 2.0 o web social, popularitzat en 2004 per Tim O’Reilly. Els principis clau que caracteritzen les aplicacions 2.0 són: la comunitat com a plataforma, i  efectes de xarxa produits per una “arquitectura de participació”, innovació i desenvolupadors independents, petits models de negoci que permetin redifondre serveis i continguts; software per sobre d’un sol aparell. En general, quan fem servir el terme 2.0 ens referim a una série d’aplicacions i pàgines d’internet que utilitzen la inteligénia col.lectiva (concepte de software social) per a proporcionar serveis interactius en xarxa. El terme estableix una distinció amb el web 1.0, on l’usuari era un subjecte passiu que rebia o publicava información sense masses possibilitats d’interacció. La revolució va suposar l’embranzida dels blogs, les xarxes socials, etc i d’altres estris relacionats.

Les TIC es consideren instruments psicològics, atès que generen noves maneres de tractar, transmetre, accedir i utilitzar la informació. Aquestes innovadores formes de gestionar i arribar als coneixements han produït canvis en determinats aspectes del funcionament psicològic de les persones, en la seva manera de pensar, treballar, actuar, relacionar-se i aprendre.(Bustos i Coll)

l’Espai Virtual d’aprenentatge, un context educatiu basat en configuracions construïdes sobre les possibilitats d’interconnexió i intercomunicació que ofereixen les TIC; i de Comunitat Virtual d’Aprenentatge, definit com un grup de persones amb diferents nivells d’experiència, coneixement i astúcia que aprenen gràcies a la col·laboració que estableixen entre sí. Es construeix un coneixement col·lectiu mitjançant el suport i ajuda que es donen els usuaris entre sí a través de les TIC, que s’utilitzen tant com instruments per facilitar l’intercanvi i la comunicació entre els seus membres com eines per promoure l’aprenentatge.

el model que es proposa de les TIC com a mediadores de les relacions i configuradores d’espais de treball i aprenentatge, que es basa en una classificació en cinc grans categories d’usos de les TIC com a instruments mediadors entre:Les relacions entre professorat i continguts (tasques) d’ensenyament i aprenentatge.Les relacions entre alumna i continguts (tasques) d’ensenyament i aprenentatge.Les relacions entre el professorat i alumnat o entre alumnes.L’activitat conjunta desenvolupada per professorat i alumnat durant la realització de les tasques o activitats d’ensenyament aprenentatge.Possibilitat de les TIC de generar entorns nous i per transformar l’educació mitjançant la creació d’entorns semiòtics especialment potencials i amb trets específics.

Quan es defineix l'alfabetització en lectura i escriptura ( https://es.wikipedia.org/wiki/Alfabetizaci%C3%B3n  ) trobem:"La alfabetización es la habilidad de usar texto para comunicarse a través del espacio y del tiempo." Tot i que depèn de l'entorn en què s'apliqui.

Aportació meva:"Qué entender por alfabetización digital #ELNcov",https://tiscar.com/2017/09/08/entender-alfabetizacion-digital-elncov/*La classificació de Jenkins és del document de Conole, la resta són aportacions meves extretes del link.

Web 2.0: Un término popular utilizado para describir una amplia gama de tecnologías web, servicios y herramientas. También se usa para definir un patrón renovada de la adopción de la tecnología web y la innovación en el sector empresarial.(Dabbagh i Reo)

(Aportacions al debat)http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/TaxonomiaBloomDigitalhttp://www.orientacionandujar.es/2015/11/19/taxonomia-de-bloom-para-la-era-digital/#jp-carousel-42199Classifica les operacions cognitives en sis nivells de complexitat creixent (recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear).Amb les TIC, es presenta aquesta taxonomia per a l'era digital que no s'enfoca tant en les eines digitals però classifica el seu ús en funció dels diferents nivells. Va de les habilitats de pensament de nivell inferior a les d'ordre superior: Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, denominar, localitzar, trobar... Tasques possibles i eines: processador de text --- utilitzar vinyetes, ressaltar, marcar, targetes per memoritzar, participar en una xarxa social, marcar llocs favorits (marcadors socials), cercar (google)...Comprendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar, exemplificar... Tasques possibles i eines: fer cerques avançades, blogs, categoritzar i etiquetar (curadors de continguts), comentar, anotar, subscriure (RSS), mapes conceptuals, gràfiques...Aplicar: implementar, desempenyar, utilitzar, executar... Tasques possibles i eines: jugar (videojocs), ilustrar (programes de disseny) , pujar arxius a un servidor, compartir, editar (processadors de text, presentacions), simular (simuladors), entrevistar (podcast, videos)...Analitzar: comparar, organitzar, atribuir, trobar, estructurar... Tasques possibles i eines: recopilar informació de mitjans, validar, enllaçar, recombinar, bases de dades, wikis, fulls de càlcul...Avaluar: revisar, formular hipotèsis, criticar, experimetnar, jutjar, provar, detectar... Tasques possibles i eines: comentar en un blog, revisar, moderar, participar en comunitats, reelavorar...Crear: Dissenyar, construir, planejar, idear, elaborar... Tasques possibles i eines: filmar, programar, remesclar, videocasting, podcasting, wikis...

Aportació punt 4 de Roser Baldoví Anaya:una classificació feta pel professor Teemu Leinonen, professor associat de Nous Mitjans de Disseny i Aprenentatge de la Universitat Aalto d'Arts, Disseny i Arquitectura de Helsinki. Us deixe l'enllaç ( https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d6/Evoluciones.jpg )de la imatge perquè és molt esclaridora; fa una classificació no molt diferent de la que fan Dabbagh i Reo, però inclou de manera molt visual i intuïtiva quines característiques té cada etapa respecte: la categoria, les propietats, els mitjans que s'usen, les formes de treball i les relacions professora/a-alumne/a.

El software social: Describe la llegada de una nueva ola de herramientas que apoyan la interacción social y la colaboración en la educación. El término parece ser más común de "Web 2.0" en el discurso educativo y la literatura. Se describe en el capítulo como un como un subconjunto de la Web 2.0 y una continuación de mayores comunicación mediada por ordenador composición (CMC) y herramientas de colaboración.(Dabbagh i Reo)*El link https://www.gartner.com/newsroom/id/2579615 és una aportació al debat d'una companya.

affordances: Basada en la teoría de Gibson (1979) de affordances: Basada en la teoría de Gibson (1979) de affordances. Implica posibilidades o potencialidades para la acción y nos alerta sobre cómo un objeto se puede interactuar con, o cómo un objeto puede ser diseñado específicamente para permitir una acción en particular.(Dabbagh i Reo)Aportació meva:De fet, l'exemple de les portes que surt al vídeo s'ha extret d'aquest llibre ( i diria que més coses).Aquí explica breument que les affordances (terme de Gibson (2004) però que fa servir l'autor del llibre Donald Norman) formen part del disseny centrat en l'usuari. Això implica:- simplificació de l'estructura de tasques, - fer les coses visibles- obtenit un mapeig correcte- restringir els usos- contemplar i gestionar els errors- explicar les pròpies affordances   Affordance és tot allò "desambiguador", tot allò que marqui el camí de forma intuïtiva per al receptor del disseny. 

 Distributed Learning: Un modelo pedagógico o construir que se refiere al aprendizaje en cualquier momento y en cualquier lugar, usando una variedad de medios de comunicación.(Dabbagh i Reo)

folksonomías: clasificaciones subjetivas de "cosas" o folksonomías: clasificaciones subjetivas de "cosas" o "artefactos" (por ejemplo, fotos, documentos, URLs) que surgen como resultado de los usuarios entrar descriptores de tales artefactos. A menudo se utiliza indistintamente con "etiquetado", "etiquetado social" y "etiquetado socio-semántica".(Dabbagh i Reo)

Aprendizaje en red: El aprendizaje formal o informal que se hace posible gracias a los dispositivos que están conectados entre sí a través de redes informáticas de cálculo(Dabbagh i Reo)

Ecología pedagógica: Que caracteriza la relación entre la pedagogía y la tecnología y hace hincapié en la no neutralidad del espacio de aprendizaje y las expectativas y potencialidades que cada medio de aprendizaje engendra para el proceso de enseñanza y aprendizaje.(Dabbagh i Reo)Ecología pedagógica: Jafee (2003) utiliza esta expresión para caracterizar la relación entre pedagogía y tecnología.(Dabbagh i Reo)Aportació de Patricia García Fayos Gimeno:L'ecologia pedagògica emfatitza la no neutralitat de l'espai d'aprenentatge com apareix en les pàgines 10 i 11 sobre contextos d'ensenyament a distància. Per tant hem de considerar les expectativesi potencialitats que cada mitjà d'aprenentatge engendra per al procés d'ensenyament i aprenentatge. Les activitats emfatitzen l'aprenentatge en funció de les interaccions amb els altres i amb les eines comuns de la comunitat, el suport ila personificació del principi d'aprenentatge com un procés social. Els alumnes es regeixen pels processos d'autoregulació i motivació per a construir els aprenentatges. És a dir, hem de valorar la importància dels processosde pensament, motivació i emoció en la conducta de les persones per a aconseguir el coneixement.

El constructivismo social: Se refiere a un conjunto de principios epistemológicos que privilegian los factores socioculturales sobre los psicológicos individuales en la construcción de la realidad y el proceso de aprendizaje(Dabbagh i Reo)

Redes sociales: Se refiere a un tipo de herramienta en línea Redes sociales: Se refiere a un tipo de herramienta en línea utilizado para establecer y mantener la conexión con amigos y conocidos (por ejemplo, Facebook, LinkedIn, MySpace). Este término también se utiliza en el capítulo para referirse a un proceso general de la interacción social en línea, y más específicamente, al tercer nivel de uso de software social que aprovecha la potencia de la dinámica de la red a gran escala.(Dabbagh i Reo)

SSLE: Software Social en Ecologia d'Aprenentatge. Describe la ecología pedagógica de herramientas de software social que ejemplifican las actividades de aprendizaje y las interacciones sociales tales como blogs, marcadores sociales y redes socio-semántica. Las SSLEs producen nuevas posibilidades y modelos pedagógicos y su uso a gran escala puede transformar las prácticas pedagógicas y las estructuras sociales.(Dabbagh i Reo)

El link és aportació meva.Llista els següents Principis de la societat de l'aprenentatge (totalment exportables a l'educació):1.- Genera una cultura d'aprenentatge permanent2.- Té per objecte desenvolupar estudiants motivats i compromesos, preparats per respondre als desafiaments imprevistos futurs i presents.3.- Acosta l'aprenentatge a l'alumne, ja que considera l'aprenentatge una activitat, no una preséncia.4.- Considera que l'aprenentatge és per tothom i ningú ha de quedar exclós5.- Reconeix que les persones aprenen de maneres diferents i procura satisfer aquestes necessitats6.- cultiva i integra nous proveïdors educatius dels sectors públic o privat sense ànim de lucre7.- desenvolupa noves relacions i noves xarxes entre estudiants, proveïdors (nous i antics), ents de finançament i innovadors.8.- ofereix una estructura universal necessària per assolir l'èxit, encara física, però cada cop més virtual9.- alimenta sistemes de innovació i realimentació contínues per conéixer quines coses funcionen i en quines circunstàncies.

Es poden classificar segons diversos criteris:La configuració dels recursos tecnològics (ordinadors, sistemes d’interconnexió, etc.).L’ús d’aplicacions i eines que permeten la combinació de recursos (simulacions, materials multimèdia, etc.).El grau d’amplitud i riquesa de les interaccions de les tecnologies seleccionades.El caràcter sincrònic o asincrònic de les interaccions.La finalitat i objectius d’aprenentatge que es volen assolir i el model pedagògic sobre el qual es basa el CVA o l’EVA.