Esther Thelen

L'estudia atravessa moments de glòria
i d'abandonament. Estudiar els moviements
infantils ha estat un dels temes més àntics
de la psicologia del desenvolupament.

Es va iniciar amb narracions
biogràfiques dels fills o nebots.
Es va afegir l'esforç d'Arnold per
descriure el desenvolupament motor
i posar-ho al servei dels professionals.

L'esforç investigador va
deixar a les generacions
posteriors diversos llegats
d'interès.

Per un lloc, la contribució
teòrica basat en la biologia,
en segon lloc, una descripció
minuciosa dels comportaments
motrius.

L'organisme infantil era considerat
com un sistema dinàmic que mostrava
acoblaments entre percepció i acció.

Les seves aportacions
van revolucionar la forma
de veure el desenvolupament
motor i el seu estudi.

Introdueix nous conceptes
a nivell elevat.

Les seves investigacions
van transformar la manera
de pensar en dubte, la interpretació
maduratuva, les causes del
desenvolupament motor no es troben
únicament al cervell.

Estretes relacions entre l'infant,
el context i les seves experiències
més primerenques, com ho van
demostrar en els seus estudis sobre
les relacions entre múscul i greix en
l'aparició i desaparició del reflex de
marxa.

També. van observar que els nens
que perdien el reflex, primer, eres els
que guanyaven més a pes, la cosa els
ports a considerar que flexionar i
estendre les cames reclama un desenvo-
lupament muscular.

Cap a les posicions cog-
nitives, va suposar una gran
transformació en l'explicació
del desenvolupament motor
en la qual es van analitzar la
participació dels mecanismes i
processos cognitius.

Interessava compendre com
adquirien les habilitats. Va sorgir
la controvèrsia entre desenvolupa-
ment i aprenentatge, entre els que
desitaven conèixer el procés de canvi
en les edats més primerenques i
aquells que centraven la seva atenció
en l'adquisició d'habilitats motrius.