Clementina Arderiu: El pendís
POEMA
Conclusió
Webgrafia
Qui és Clementina
Arderiu?
Neix a Barcelona, 6 de juliol de 1889 i mor el 17 de febrer de 1976.
Va ser una escriptora catalana pertanyent al moviment noucentista i la seva obra va estar influïda sobretot pels escriptors catalans Josep Carner i Joan Maragall, però també pel seu marit, Carles Riba.
Les seves obres més conegudes són: Sempre i ara (1946) i Cançons i elegies (1916)
S’inspira en la cançó popular.En la seva poesia dominen temes com: Fe, amor, alegria, condició femenina i mort
I va viure a l’exili a Montpellier durant part de la guerra i el franquisme.
Context
Noucentrisme
És un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX.
Té un programa modernitzador i catalanista , també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle.
Es basa en valors com la raó,
la serenitat, l’ordre o la mesura
Feminisme
Aquest moviment es va inaugura al segle XX a Catalunya. També es comença a publicar la revista feminal, que difondra els ideals feministes.
Si em vull salvar,
bé cal pujar,
no mirar enrere.
Enlaire sols puc esguardar,
que en la vorera
l'herba es secà
i es revoltà
sa cabellera.
tot, lentament,
sens frisament,
fuig de ma ruta.
Pel món tingués com el morent
l'ànima eixuta,
i aquell frement
deseiximent
que res no immuta!
I els arbres són
d'un sol pregon
la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,
i gran feresa
dins mi es difon.
Sóc no sé on,
re no es palesa.
VOCABULARI
Pregon– Profund, nivell molt per sota de la superfície general.
Palesa– Demostrar, evidenciar.
Frisament(Frisar)- Neguitejar-se , impacientar-se.
Eixuta(Eixut)– Sequedat.
Frement(Fremir)– Estremir-se, tremolar.
Deseiximent– alliberació, despreniment.
Remorosa - Soroll confús.
El pendís” pertany a L'alta llibertat, de 1920. L'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seva identitat.
El tema d'El pendís, és la reflexió sobre la dificultat de trobar aquest espai.
Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i sentir”,).
La vida de la poeta, rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”.
El seu estat de revolta no pot amagar la confusió (“Sóc no sé on”).
I a la cinquena estrofa diu: Res ni ningú no se m’enduu. La mà amorosa, esguard serè i el pas segur, la remorosa parla d’algú que al cor tan nu fos venturosa. Comprova que res ni ningú la ve a treure d’aquest mal pas.
Recursos estilístics
Metàfora: "Vers 25
(quarta estrofa)."
Hipèrbaton: "i es revoltà
sa cabellera"
Elisions: “Vers 45
(sexta estrofa)
Anàlisi Mètric
6 estrofes de 8 versos
Els versos són d'art menor menys
en els de la 4t estrofa.
Rima assonant
4a/ 4a/ 4b/ 8A/ 4b/ 4a
Veu poètica
La propia autora
El poema va estar contextualitzat per
el noucentisme i per la lluita feminista
que va sorgir al segle XX.
I els temes principals d'aquest és
la lluita personal per la qual l'autora
està passant i la lluita feminista.
Jo deia ahir:
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent -rosec mesquí-
no se n'amara,
d'ésser i sentir?
I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendís
rodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.
Res ni ningú
no se m'enduu.
La mà amorosa,
l'esguard serè i el pas segur,
la remorosa
parla d'algú
que al cor tan nu
fos venturosa,
