Documentació de Mitjans

Les bases de dades de premsa permeten accedir de forma unificada a milers de fonts i continguts i són utilitzades sobretot per periodistes i comunicadors. Inclouen sistemes de press-clipping, continguts d'internet i d'imatge.

Un dels models de negoci de les Bases de dades de premsa consisteix en un contracte entre l'empresa de la base de dades i les empreses periodístiques, que s'aprofiten mútuament i es distribueixen els ingressos.

El tipus d'accés "pay per view" consisteix en pagar un preu concret per cada document o conjunt de documents consultats.

En l'accés per abonament a les Bases de dades de premsa es paga un preu concret per un nombre de documents a consultar. N'hi ha de diversos tipus:

Les BdD de premsa permeten l'accés unificat a milers de fonts nacionals i/o internacionals.

Les bases de dades de premsa permeten cercar informació publicada en el passat, és a dir, notícies del passat que permeten completar notícies del present.

La cerca avançada de les bases de dades de premsa inclouen la possibilitat de cercar mitjançant operadors booleans classificació per rangs o camps, etc.

La navegació entre resultats es pot fer restringint-los segons:

La cerca prospectiva permet configurar la rebuda d'informació que es publiqui en el futur i que sigui d'interès per l'usuari, a través de:

Ja que les bases de dades de premsa tenen normalment un cost elevat només estan a l'abast de mitjans de comunicació de nivell mitjà i alt.

Les bases de dades de premsa tenen milions o desenes de milions de notícies, dècades d'informació retrospectiva i moltíssimes fonts en un accés unificat.

MNO és una Base de dades de premsa que consisteix el principal recurs de la documentació de mitjans a Espanya. Compta amb 240 milions de notícies, des dels anys 90, i més de 575 fonts nacionals i regionals.Inclou els serveis següents: cerca retrospectiva i cerca al futur (serveis d'alerta).

LexisNexis compta amb més de cinc mil milions de documents de més de 30 mil fonts i està especialitzada en economia i els aspectes legals i jurídics.

Factiva compta amb més de 10 mil fonts de 159 països, amb moltíssimes imatges i informes financers. Es caracteritza perquè la seva interfície és molt fàcil d'utilitzar i permet classificar molt bé la informació.

El press-clipping consisteix en recuperar i seleccionar totes les notícies de diferents mitjans per a classificar-les segons temàtiques i resumir-les (entreguen dossiers de premsa). Els clients de les empreses que realitzen el "press-clipping" poden ser periodistes que no tenen temps per a cercar per ells mateixos totes les notícies d'un tema concret. Aquestes empreses permeten establir alertes que li diuen a l'usuari quan està disponible una notícia relacionada amb el tema del seu interès.

Està considerada l'empresa de press-clipping i base de dades de premsa més important.

Les hemeroteques digitals són bases de dades exclusives de cada mitjà que poden ser útils per a buscar notícies publicades per un mitjà en concret, però que tenen una utilitat limitada quan un professional necessita anar més enllà.

Les Hemeroteques digitals permeten exclusivament l'accés a la producció de cada mitjà en qüestió i normalment l'hemeroteca completa només està a l'abast dels integrants del mitjà i dels subscriptors. En general, el sistema de cerca no inclou formularis de cerca avançada i la restricció dels resultats és limitada.

Els cercadors són motors de cerca que, a partir d'uns algoritmes, mostren a l'usuari els resultats que més s'ajusten a la pregunta que introdueix en el navegador. En els cercadors en general les notícies estan barrejades amb la resta de continguts, de manera que apareixen en funció de si el cercador determina que la pregunta que entrem "requereix informació d'actualitat".

El cercador no proporciona els documents directament, sinó que presenta un llistat d'enllaços, que poden estar trencats (no vàlids) o conduir a contingut de pagament. D'altra banda, poden faltar continguts perquè s'hagin eliminat mitjançant el procediment del "Dret a l'oblit", que la Unió Europea va establir l'any 2014 i que consisteix en esborrar el contingut, a petició de la persona, que afecti el seu honor o intimitat o que estigui obsolet.

Les notícies de diferents mitjans i dates apareixen barrejades i a Espanya no disposem d'un índex específic.

Els cercadors de notícies són cercadors especialitzats que només inclouen en els resultats continguts noticiats. Google té la seva pròpia versió, el "Google News", que existia en la versió espanyola fins l'any 2015. També està disponible "Bing News".

Els arxius històrics de premsa permeten tenir una dimensió històrica d'un tema concret que va ser notícia en algun moment. Tenen diferents aplicacions en camps com l'Acadèmia o el sector audiovisual.

Centrat en aspectes històrics i culturals del cinema, la televisió i el documentalisme. Hi ha repositoris molt importants que poden servir per al sector audiovisual, però que no tenen només contingut audiovisual:

Portal internacional amb registres històrics que inclou anuncis, films, documentals, curts d'animació, etc., tots amb algun tipus de domini públic.

Europeana és un repositori europeu de caràcter principalment museístic.

EUScreen és un repositori que no té informació sistemàtica i que està centrat principalment en el patrimoni audiovisual europeu del segle XX.

"Google Scholar" és un cas especial de la documentació dels mitjans, perquè no permet buscar notícies ni actualitat, sinó temes que permet completar les notícies amb informació en profunditat que prové de l'acadèmia i la investigació. Serveix principalment per a identificar les fonts d'una notícia i per a redactar informes de qualitat. En definitiva, relacionat amb la comunicació científica i especialitzada.