ELEMENTS CONSTITUTIUS D'UN ORDINADOR

Es denomina Programari a la part intangible d'un ordinador, és a dir, al conjunt de programes i procediments necessaris per fer possible la realització d'una feina.

Software de sistema: aïlla en el que és possible dels detalls específics de l'ordinador particular

és la base software de qualsevol ordinador. Permet treballar amb l'ordinador i sobre ell s'instal·la la resta de tipus de software.

programes que permeten al sistema operatiu comunicar-se amb els perifèrics.

programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden a un programador a escriure un nou programa). S'acostumen a conèixer amb el nom de llenguatges de programació i existeixen multitud d'ells en l'actualitat Java, C##, Pascal, Cobol, PHP, ASP...)

programes que s'executen sobre el software de sistema i permeten als usuaris realitzar feines específiques (processadors de textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, programes educatius, compressors, finances...)

Un usuari és la persona que utilitza un ordinador, cal que sapigui el seu funcionament.

Unitat Central de ProcessaMENT (CPU): Part de l'ordinador encarregada del tractament i processament de les dades d'entrada.

una espècie de superfície amb un gran nombre de circuits integrats i distints elements connectats

disposa d'una sèrie de connexions externes accessibles per a la connexió de diferents perifèrics.

es caracteritzen per enviar la informació bit a bit, per la qual cosa s'han utilitzat per a dispositius que transmeten petites quantitats d'informació, com el teclat i el ratolí.

Transmeten més informació que els ports sèrie, ja que envien diversos bits simultàniament

Transmet una gran quantitat d'informació (fins a 480 megabits per segon) i poden connectar-se a ell tot tipus de dispositius.

Aquest port és molt similar al port USB, encara que pot transmetre a major velocitat (fins a 800 megabits per segon). Se sol utilitzar per a connectar discos durs, càmeres de fotos i de vídeo.

Connexió pròpia de dispositius portàtils a la qual es poden connectar targetes per a expandir els seus ports.

és el cervell de l'ordinador, encarregat de l'execució de programes i procés de dades. Tots els dispositius que realitzen procés de dades, des d'un ordinador a una agenda electrònica, inclouen algun tipus de microprocesador

Aquest rellotge marca el ritme de funcionament de la CPU, és a dir, la velocitat amb que s'executen instruccions quan ja es disposa de totes les dades necessàries. La velocitat dels procesadores actuals pot superar els 3 Ghz.

Velocitat amb la qual el microprocesador es comunica amb la resta d'elements de l'ordinador. És de l'ordre de 200 Mhz.

controla i sincronitza el funcionament dels components interns del microprocessador i la comunicació amb la memòria. Bàsicament, s'encarrega d'accedir a les dades de la memòria i enviar-les a la unitat aritmético-lògica, juntament amb les instruccions de les operacions a executar

Aquesta part del microprocessador s'encarrega exclusivament de realitzar les operacions aritmètiques (summes, restes, multiplicacions i divisions) i lògiques (comparances).

Dispositius que s'ocupen de mostrar a l'usuari els resultats del tractament de la informació, en forma de dades de sortida.

Aquest és el dispositiu més utilitzat per a visualitzar la informació generada per l'ordinador. Es connecta a la CPU a través d'una targeta gràfica, que tradueix la informació generada per l'ordinador per ser presentada visualment.

Similar al televisor tradicional, la imatge es genera al colpejar els electrons generats pel tub en la pantalla. Són monitors més econòmics, encara que també més voluminosos.

Pantalles planes basades en la tecnologia de cristalls líquids. Cada vegada són més habituals per la seva petita grandària i alta resolució.

Mesura la diagonal del monitor en polzades (representades per comillas ") i sol variar (en monitors estàndard) entre 14" i 22".

Mesura el nombre de punts de color (píxels) de la pantalla, en particular el nombre de píxels en l'eix horitzontal i el nombre de píxels en l'eix vertical, igual que es definia la resolució de la targeta gràfica. Així, una possible resolució podria ser 800x600. Cal tenir en compte que la qualitat del monitor depèn no només de la seva resolució, sinó també de la seva grandària. Així, una resolució de 1024x768 pot ser adequada per a un monitor de 17", però insuficient per a un monitor de 21".

dimensió de cadascun dels punts de color del monitor. Quant menor és aquesta grandària, més gran és la qualitat del monitor. Aquesta grandària està avui dia entorn dels 0.25-0.28 mm.

en el cas de monitors CRT, mesura el nombre de vegades que s'actualitza la imatge en pantalla per segon. Hauria de ser superior a 75 Hz; en cas contrari, s'observa un parpelleig de la imatge que pot causar fatiga visual.

La impressora permet transferir la informació de l'ordinador al paper. Aquesta informació pot ser de tipus text, o en imatges (com per exemple, fotos)

Defineix la qualitat del full imprès, i s'expressa com el nombre de punts per polzada (dot per inch, dpi). Evidentment, a més resolució, més qualitat d'impressió.

Es mesura amb el nombre de caràcters per segon (cps) o amb el nombre de pàgines per minut (ppm).

Es basa en la utilització d'un cap o matriu d'agulles que pressionen una cinta contínua tintada (de forma similar a les màquines d'escriure tradicionals). Són impressores de baixa resolució, baixa velocitat i solen ser sorolloses. A més, no imprimeixen imatges. No obstant això, presenten l'avantatge que poden imprimir formularis amb còpies carbó, la qual cosa les fa útils per a l'administració.

Es basa en la utilització d'un tipus especial de tinta seca (tòner) que s'adhereix a les zones de paper prèviament marcades pel làser. Són impressores d'una elevada resolució i velocitat d'impressió. Són més cares que la resta d'impressores.

Permet la impressió de grans formats, com pòsters, plànols...

Dispositius encarregats d'introduir la informació (o dades d'entrada) en l'ordinador.

s'utilitza per a la introducció de dades alfanumèriques, ordres al processador, escriptura de programes, etc.

És un dispositiu que és capaç de determinar la posició del cursor a la pantalla mitjançant el moviment d'una esfera en la seva base. El ratolí se sol connectar a l'ordinador per un port sèrie PS/2, encara que cada vegada més la seva connexió es realitza mitjançant USB.

existeixen altres dispositius que són capaços de rebre i enviar informació, és a dir, poden funcionar tant com perifèrics d'entrada com de sortida.

Un mòdem és un dispositiu que serveix per a modular i demodular, és a dir, convertir la informació digital de l'ordinador en ones de so que passaran per la línia telefònica, i a l'inrevés. S'utilitza per connectar-se a Internet amb una xarxa telefònica normal, no amb ADSL.

L'encaminador (en anglès, router) és un dispositiu de maquinari per a interconnexió de xarxes. Aquest dispositiu permet assegurar l'enrutament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.

Són unes pantalles en les quals es projecta la imatge generada per l'ordinador, però també pot escriure's en elles, accionar elements amb les mans en lloc del ratolí, i tota aquesta informació es transmet a l'ordinador.

L'ús de dispositius d'emmagatzematge massiu resulta imprescindible per a l'ús pràctic dels ordinadors. Ja es va comentar que la memòria RAM és volátil, és a dir, la seva informació desapareix a l'apagar l'ordinador. Per això, es necessiten dispositius que permetin emmagatzemar el sistema operatiu, programes i dades. Aquesta és la funció dels dispositius d'emmagatzematge massius.

El disc dur és el dispositiu d'emmagatzematge principal en els actuals ordinadors, ja que tots ells inclouen, com mínim, un disc dur. Són sistemes de gran capacitat (diversos centenars de gigabytes de memòria) i estabilitat. A més dels discs durs que s'inclouen en l'interior del PC (interns) també existeixen discs durs externs transportables, que es connecten a la placa base mitjançant ports USB o firewire.

El disquet és un sistema d'emmagatzematge de baixa capacitat (els disquets de format 3½ emmagatzemen fins a 1.44 megabytes). El seu funcionament és molt similar al dels discs durs, mentre que es basa en l'escriptura de la informació en un disc magnètic. La unitat lectora no està integrada en el disc, sinó que es presenta en un dispositiu integrat en l'ordinador: la disquetera.

Aquest tipus de dispositius són discs durs de petita grandària i fàcils de transportar que es connecten a l'ordinador pel port USB. Inclouen la seva pròpia unitat lectora/grabadora, per la qual cosa poden utilitzar-se en la immensa majoria d'ordinadors actuals (cosa que no passa amb les disqueteres). La seva capacitat és de diversos centenars de megabytes, així que representen un sistema d'emmagatzematge de més capacitat que un disquet (encara que més petita que un disc dur).

Les memòries flash són dispositius de tipus electrònic (igual que la memòria RAM) l'ús de la qual s'ha estès a causa de la seva utilització en dispositius digitals com càmeres de fotos, càmeres de vídeo, videoconsoles, ordinadors de mà, etc. La seva capacitat varia entre diversos centenars de megabytes a diversos gigabytes.

La memòria principal emmagatzema les dades que maneja el microprocesador per a poder dur a terme un procés predeterminat, tant els programes en ús com les dades d'entrada i sortida. És una memòria de tipus RAM (Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) construïda amb transistors i capacitàncies, i que es presenta en forma de mòduls que s'insereixen directament a la placa base. Aquests mòduls tenen capacitat des de centenars de megabytes a uns pocs gigabytes. Un ordinador pot incloure diversos mòduls de memòria i tenir ranures lliures per a una posterior ampliació. És important saber que és una memòria instantània les dades de la qual desapareixen a l'apagar l'ordinador, pel que resulta convenient guardar tots els documents en algun dispositiu d'emmagatzematge de forma freqüent.