LES CRÒNIQUES

Conten fets de l'època contemporània.

Són redactades en contate directe amb el monarca.

Pel que fa a l'autoria, el que destaca és el procés d'individualització progresiva.

Tenen un to heroic, amb la intenció de fomentar un sentiment nacional.

Sense les gramàtiques mantenen unitat i uniformitat lingüística, gràcies a la cancelleria que creaven una llengua literària comuna.

Als monestirs i a les esglésies s'escrivien les primeres cròniques de la història en llatí. Eren breus i feien referència a la història del monestir o de l'església. Els cronistes recollien per escrit fets. En definitiva els cronistes ens han permet conéixer els fets del nostre passat històric.

Jaume I

Aquesta crònica la dicta el mateix Jaume I. Està escrita en primera persona del plural, que era la manera com els monarques feien referència a la seua persona. Narra els fets de la seua vida i el seu regnat de manera cronològica des de la infantesa fins a la mort del rei. Característiques importants:

Sentiment religios

Té un to religiós. Destaca la insistència i la freqüència del missatge en la crònica.

Bel·licositat

És el tret més destacable. El rei dona àmplies i detallades visions de les seues companyes militars.

Intimitat

Conta detalls que li sorgeixen en la vida quotidiana i mostra els seus sentiments.

Amor a la terra

Jaume I, manifesta amor per les terres que va conquerir, i sobretot, a la seua ciutat, Montpeller.

Objectivitat

Reviu els personatges i evoca els fets amb la màxima fidelitat possible, tret que la distingeix de la resta.

Pere el Ceremuniós

Aquesta crònica és un obra autobiogràfica, dirigida al monarca que conta episodis importants i altres menys importants. Conta des del naixement del rei fins cinc anys abans de la seua mort. Destaquen dos característiques:

Providencialisme

En aquesta crònica es nota una preocupació filosòfica de caire providencial.

Objectivitat

Pere III tractava de reproduir amb fidelitat els fets passats després de consultar els documents oficials de la cancelleria. Elimina els elements meravellosos i per això és completament diferent de la rest de cròniques.

Arnau Gisbert Berbegall 3rC

Vicent Mas Cabrera 3rC

Bernat Desclot

La crònica de Bernat narra els fets anteriors a Jaume I, els regnats de Jaume I i el seu fill i també la conquesta de Mallorca. Característiques de la seua crònica:

Patriotisme

Mostra una gran fidelitat pels monarques catalanoaragoneses. Són retratats com a herois i també té un sentit patriòtic.

Esperit cavalleresc i heroisme

Els monarques eren els autèntics herois i cavallers.

Crueltat

El cronista descriu escenes d'una certa cruesa.

Diàlegs

Recrea comverses entre personatges i fa descripcions detallades de tot allò que explica, a vegades els personatges pareixen més literaris que reals.

Ramon Muntaner

La crònica de Muntaner pareix més un llibre ja que va destinat a un gran auditori. La crònica relata els fets de Jaume I. El propòsit de l'obra és doble: té una finalitat moralitzadora perquè el rei està convençut que ha viscut esdeveniments importants. D'altra banda, és un ensenyament per als reis del futur, finalitat didàctica. Característiques de la seua crònica:

Interrogacions retòriques

Són pròpies dels discursos destinats a ser llegits. Posa en boca del públic preguntes que es faran quan escoltin la crònica.

Apel·la al públic.

Utilitza fórmules emprades pels antics joglars: què us diré?.

Exageracions

Remarca als prínceps de la casa d'Aragó i dels seus herois preferits. Demostrant el seu excel·lent estil de narrador.