Paradigmes psicològics de l’ensenyament i l’aprenentatge

A l’hora de crear el mapa conceptual vaig tenir molts dubtes a l’hora de decidir si incloure el connectivisme com un paradigma o exposar-lo com una tendència, tal com el presenta la lectura de Torras (2015).Gràcies a les aportacions d’alguns companys/es i de la professora de l’assignatura, finalment he decidit relacionar-lo amb l’interaccionisme simbòlic, ja que considero que aquest paradigma pot evolucionar cap aquesta direcció. Jubete (2018) exposa que el principal teòric del connectivisme és George Siemens, el qual va voler destacar la importància de la tecnologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Així doncs, aquesta tendència posa èmfasi en el fet que l’aprenentatge no només resideix en les persones, sinó que també pot residir en les organitzacions, les bases de dades o les biblioteques, per exemple.BibliografiaJubete, A. (2018). El disseny d’un projecte formatiu en e-learning: la virtualització de formacions presencials amb Disform. Barcelona: UOC.Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.

Les comunitats de pràctica són una tipologia d’organització que es pot analitzar des de la teoria social de l’aprenentatge desenvolupada per Wenger, el qual les defineix com “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada” (Wenger, 2001, p. ?).Cal afegir que tota comunitat de pràctica implica l’existència de tres requisits: un compromís mutu, entès com la implicació o responsabilitat amb els companys i amb la pròpia pràctica; un repertori compartit, és a dir, el conjunt de codis, conceptes, significats i símbols establerts pels membres de la comunitat i els coneixements adquirits en relació a aquesta (allò que tots els membres identifiquen per igual); i una empresa valorada, la qual es defineix com <<leitmotiv>> o la raó de ser de la comunitat, la pràctica que tots els membres comparteixen. Tal com apunta la lectura de Torras (2015), les comunitats de pràctica poden donar-se a llocs molt diferents i cada persona pot formar part de diverses, fins i tot pot exercir la funció de corredoria entre elles, derivant a estratègies <<win-win>>. Així doncs, després de llegir la lectura, considero que les comunitats de pràctica són una tendència pedagògica molt interessant en els processos d’ensenyament i aprenentatge en línia.Em semblen especialment rellevants alguns aspectes de les comunitats de pràctica, com ara el fet que els seus integrants col·laborin entre ells, sense competir. A més, cal tenir en compte que els membres d’aquestes comunitats poden estar únicament connectats a través de xarxes socials o altres recursos en línia.BibliografiaTorras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad (1a ed.). Barcelona: Paidós

Bibliografia recomanada Ablumi. (4 octubre 2017). David Calle y la tecnología. O cómo ser un docente Unicoos. Recuperat dehttp://www.oblumi.com/es/blog/david-calle-y-la-tecnologia-o-como-ser-un-docente-unicoos/Campuseducacion.com. (8 març 2017). David Calle, el impacto de las TIC en la Educación. Recuperat dehttps://www.campuseducacion.com/blog/recursos/david-calle-el-impacto-de-las-tic-en-la-educacion/9292/CEC – IAEN (2 febrer 2016). Constructivismo [vídeo]. Recuperat dehttps://youtu.be/dLzO8Tos57oCerro, J. P. (2015). Tendencias y aplicaciones de las TIC dentro del ámbito educativo. Barcelona: UOC.Dewey, J. (1944). Democracy and education. New York: Macmillan.Dirección de Educación en Línea. (20 maig 2016). Interaccionismo Simbólico - UDLA [vídeo]. Recuperat dehttps://youtu.be/KsyCM0fHapQEducacionft. (28 desembre 2012). Entrevista George Siemens [vídeo]. Recuperat dehttps://youtu.be/V3LUFOjR17MFuentes, M. (2008). HERRAMIENTAS Y RECURSOS DIGITALES para el docente, el estudiante o el empresario. Barcelona: DDD-UAB. Recuperat dehttps://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2018/189284/DDD_HerramientasTIC_mfuentes2018.pdfGuàrdia, L., i Maina, M. (2012). Mòdul de conceptualització del disseny tecnopedagògic. Barcelona: UOC.Izurieta, H. (n.d). El conductismo en las TIC. Recuperat dehttp://www.revistarupturas.com/el-conductismo-en-las-tic.htmlJubete, A. (2018). El disseny d’un projecte formatiu en e-learning: la virtualització de formacions presencials amb Disform. Barcelona: UOC.Muñoz, S., i Villafañe, P. (productores), i Punset, E. (dir.). (2010, junio 20). Redes 64: La revolución educativa [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat desembre 31, 2013, des dehttp://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-revolucion-educativa/805869/Pérez-Mateo, M., i Guitert, M. (2011). Aprendre i ensenyar en línia. Barcelona: UOC.Puig, T., i Vargas, M. (productores), i Punset, E. (dir.). (2011a, juliol 24). Redes 75: No me molestes mamá, estoy aprendiendo [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat dehttp://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-20-molestes-mama-estoy-aprendiendo/953666/Quijano, J. L. (15 octubre 2017).Cognitivismo - Teoría del aprendizaje [vídeo]. Recuperat dehttps://youtu.be/UK9AKcAZIZUSnow, A. (13 octubre 2015).Behaviorism: Pavlov, Watson, and Skinner [vídeo]. Recuperat dehttps://youtu.be/xvVaTy8mQrgStephenson, J., i Sangrà, A. (?). Models pedagògics i e-learning. Barcelona: UOC.Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.Unicoos. (2 octubre 2018). Somos unicoos 2018 [Vídeo]. Recuperat dehttps://www.youtube.com/watch?v=rE2z1ip6d2cUNICOOS EDUCATION, S.L. (2018). Unicoos. Recuperat dehttps://www.unicoos.comVargas, M., i Puig, T. (productores), i Punset, E. (dir.). (2011, agost 21). Redes 87: El sistema educativo es anacrónico [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat des dehttp://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-sistema-educativo-anacronico/1044110/Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad (1a ed.). Barcelona: PaidósWilliams, P., Schrum, L., Sangrà, A., i Guàrdia, L. (2004). Models de disseny Tecnopedagògic. Barcelona: UOC.