Sistemes nerviòs, endocrí i reproductiu
EL SISTEMA NERVIÓS
Format per una xarxa de cèl·lules especialitzades que perceben, transmeten i processen informació.
Fisiologia
Components:
Sistema nerviós central (SNC)
L'encèfal
El cervell
Part més voluminosa de l’encèfal
Divisió en 2 hemisferis: dret i esquerre
Divisió en 4 lòbuls: frontal, parietal, temporal, occipital
Substància gris a l'escorça cerebral
Substància blanca a l'interior
Ganglis basals, tàlem, hipotàlem
Fisiopatologia neurologica i endocrina
El cervell
Funcions
Àrees motores
Àrees sensitives
Àrea del llenguatge (=àrea de Broca)
Àrees de funcions intel·lectuals
Control de músculs
Funcions dels ganglis basals
Funcions de l'hipotàlem
El cerebel
Integració de moviments voluntaris
Manteniment del to muscular i l'equilibri
Ubicació
El tronc encefàlic
Connexió entre l'encèfal i la medul·la espinal
Funcions involuntàries
Components
Mesencèfal
Protuberància anular
Bulb raquidi
La medul·la espinal
Origens i recorregut
Funcions de transmissió
Centres nerviosos reflexos
Protecció del SNC
Meninges
Duramàter
Aracnoide
Piamàter
Espais epidural i subaracnoide
Líquid cefaloraquidi
Sistema nerviós perifèric (SNP)
El sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric està format per nervis, ganglis i receptors sensorials.
Els nervis
Estructura en forma de cordó de àxons
Agrupats en fibres nervioses
Envoltats per perineuri i epineuri
Funció: transporten missatges entre encèfal, medul·la i organism
Tipus de cèl·lules nervioses: neurones sensorials i motores
Ganglis
Agrupacions de cossos de neurones fora del SN central
Receptors sensorials
Estructures especialitzades en captar sensacions
Divisions
Sistema nerviós somàtic
Regula moviments voluntaris
Sistema nerviós autònom
Regula l’activitat de les vísceres i glàndules de secreció
Actua de forma involuntària i inconscient
Subdivisions
Sistema nerviós simpàtic (SNS)
Sistema nerviós parasimpàtic (SNP)
Exemples d'efectes oposats
Cor: SNS -> augmenta freqüència cardíaca, SNP -> disminueix
Bronquis: SNS -> broncodilatació, SNP -> broncoconstricció
Relació entre SN somàtic i SN autònom
Exemple: augment de l'activitat muscular -> adaptacions internes
Cèl·lules de la glia
No s'anomenen al temari però són molt importants per al funcionament del sistema nerviós. Deixo un video que tracta aquesta part del SN que de vegades oblidem.
Transmissió
Captació d'estímuls
Neurones sensorials
Traducció de l'estímul en impuls nerviós
Transmissió de l'impuls nerviós
De dendrita a axó
Polarització
Integració de l'impuls nerviós
Centre nerviós (encèfal o medul·la espinal)
Resposta a un òrgan efector amb neurones efectores
La sinapsis
Comunicació entre neurones
Sinapsi
Espai sinàptic
Tipus de sinapsis
Sinapsi química
Neurotransmissors
Sinapsi elèctrica
Ions
Fisiopatologia
Lesions en el SNC
Conseqüències greus o letals
Hemorràgies
Traumatismes
Falta de reg sanguini
Infeccions
Tumors
Interrupció impulsos nerviosos distals
Deixen de rebre impulsos nerviosos
Símptomes progressius
Manifestacions
Alteracions de la consciència
Coma
Lesions orgàniques
Trastorns metabòlics
Intoxicacions
Alteracions motores
Convulsions
Crisi comicial/epilèptica
Manifestació clínica
Predisposició a epilèpsia
Paràlisis
Producció de missatges pel cervell
Transmissió dels missatges
En els músculs
Cefalees
Tipus segons origen
Primàries: Cefalea tensional, migranya
Secundàries: Traumatismes, alteracions vasculars, etc.
Malalties neurodegeneratives
Malaltia d’Alzheimer
Fases
Inicial: Dificultats de memòria, canvis de personalitat
Intermèdia: Pèrdua d’autonomia, dificultats comunicatives
Final: Immobilitat, pèrdua total de comunicació
Malaltia de Parkinson
Quadre clínic
Tremolor
Rigidesa muscular
Bradicinèsia
Alteracions de la marxa i la postura
Altres malalties degeneratives
Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)
Demència amb cossos de Lewy
Atrofia muscular espinal (AME)
Atàxia de Friedreich
Malaltia de Huntington
Alteracions de la transmissió nerviosa
Esclerosi múltiple
Dany a la beina de mielina
Causa desconeguda
Neuropaties perifèriques
Diverses causes: Infeccions, compressió nerviosa, etc.
Infeccions i inflamacions
Encefalitis
Símptomes
Tractament
Meningitis
Tipus
Símptomes
Signes d'irritació de les meninges
Tractament
Patologia tumoral
Tumors del sistema nerviós
Símptomes focals
Símptomes generals
Els sentits
En què consisteix
Els estímuls externs que capta i processa el sistema nerviós permeten la relació i la interacció amb el medi.
La vista
Percepció de la llum, els colors, les formes i les distàncies.
Anatomia del globus ocular:
Escleròtica
Úvea
Coroides
Iris
Cristal·lí
Retina
Cons
Bastons
Líquids: humor vitri, humor aquós
Altres estructures: nervi òptic, disc òptic, macula lútia
Fisiologia: captació de l’energia lluminosa, transformació en senyal elèctric, interpretació cerebral.
L'oïda
Audició i equilibri corporal.
Anatomia:
Oïda externa
Pavelló auricular
Conducte auditiu extern
Oïda mitjana
Martell
Enclusa
Estrep
Trompa d’Eustaqui
Oïda interna
Aparell vestibular
Còclea
Fisiologia: vibració del timpà, transmissió de vibracions sonores, estimulació de receptors acústics, interpretació cerebral.
L'olfacte
Percepció d’olors.
Anatomia: pituïtària groga, receptors olfactius, nervis cranials.
Condicions per percebre olors.
El gust
Percepció de sabors.
Anatomia: botons gustatius, papil·les gustatives, cèl·lules receptors, cilis gustatius.
Tipus de gustos i combinacions.
Àcid
Salat
Amarg
Dolç
Umami
Sensibilitat de la llengua a diferents gustos.
El tacte
Informació sobre qualitats dels objectes.
Distribució de receptors per la pell i mucoses.
Epidermis
Dermis
Hipodermis
Tipus de receptors:
Terminacions nervioses lliures:
Dolor
Corpuscles de Meissner: sensibilitat fina
Corpuscle de Ruffini: calor
Corpuscles de Krause: fred
Corpuscle de Pacini: pressió
Video sobre els sentits: Tenim més de 5 sentits?
Fisiopatologia dels sentits
Ametropies o Defectes de l'ull
Miopia
Les persones amb miopia poden veure els objectes propers amb nitidesa, però tenen dificultats per veure els objectes llunyans.
Causes: Globus ocular massa llarg o cristal·lí més gruixut del normal.
Correcció: Lent còncava.
Hipermetropia
Les persones amb hipermetropia poden veure els objectes llunyans amb nitidesa, però tenen dificultats per enfocar els objectes propers.
Causes: Globus ocular massa curt o cristal·lí més prim del normal.
Correcció: Lent convexa.
Astigmatisme
Incapacitat de l'ull per veure una imatge totalment nítida.
Causes: Canvis en la forma esfèrica de la còrnia, degeneració de la conjuntiva, cicatrius a la còrnia.
Presbícia (vista cansada)
Dificultat progressiva per enfocar objectes propers.
Causes: Pèrdua d'elasticitat del múscul ciliar o cristal·lí.
Altres Problemes de la Visió
Estrabisme
Glaucoma
Conjuntivitis
Mussol
Daltonisme
Cataractes
L'Oïda
Hipoacúsia
De conducció
Neurosensorial
Mixta
Perforació del Timpà
Causes: Infeccions, sorolls forts, elements estranys, canvis en la pressió de l'aire, cops a l'orella.
L'Olfacte
Anòsmia
Hipòsmia
El Gust
Agèusia
Disgèusia
Hipogèusia
Hipergèusia
El Tacte
Hiperestèsia
Hipoestèsia
Hiperàfia
Hipoàfia
Al·lodinia
Hiperalgèsia
Hipoalgèsia
Analgèsia
EL SISTEMA ENDOCRÍ
Responsabilitat conjunta amb el sistema nerviós en la regulació i coordinació de funcions corporals.
Hormones: Missatgers químics transportats per la sang que actuen sobre òrgans i teixits (òrgans diana).
Funcions de les hormones:
Mantenir l'homeòstasi.
Regular el creixement, desenvolupament, reproducció i envelliment.
Glàndules endocrines
Situades en diferents parts del cos. Secreten diferents hormones reguladores de les funcions corporals.
L'hipotàlem
Ubicat al cervell, nexe entre el sistema nerviós i endocrí.
Sintetitza i secreta hormones en resposta a estímuls del sistema nerviós.
Hormones: ADH i Oxitocina.
La hipòfisi
Glàndula endocrina a la base del cervell, sota l'hipotàlem.
Dividida en tres lòbuls:
Lòbul posterior: Emmagatzema ADH i Oxitocina.
Hipòfisi mèdia: Secreta melatropina.
Lòbul anterior: Segrega diverses hormones.
Glàndula tiroide
Situada al coll, per sota de la laringe.
Producció d'hormones: T3, T4 i Calcitonina.
Regulació del metabolisme i funcions vitals.
Glàndules paratiroides
Quatre glàndules a la part posterior de la tiroide.
Secreta PTH per regular nivells de calci en sang.
Glàndules suprarrenals
Situades sobre els ronyons, forma triangular.
Escorça: Secreció d'hormones esteroides.
Medul·la: Alliberament d'adrenalina i noradrenalina en situacions d'estrès.
Glàndula pineal
Situada a l'interior del cervell.
Secreta melatonina per regular el cicle son-vigília.
Gònades
Testicles (andrògens) i ovaris (estrògens i progesterona).
Producció d'hormones sexuals.
Altres òrgans endocrins
Ronyons, fetge, estomac, cor, músculs estriats, teixits adiposos i pell.
Pàncrees: Insulina i Glucagó per regular la glucosa en sang.
Fisiologia endocrina
Naturalesa química
Derivades d'aminoàcids
Tirosina
Catecolamines
Triptòfan
Tiroxina
Hormones peptídiques
Oligopèptids
Vasopressina
Polipèptids
Hormona del creixement
Hormones lipídiques
Esteroides
Testosterona
Progesterona
Corticosteroides
Eicosanoides
Prostaglandines
Estímuls
Estímuls externs
Temperatura
Llum
Pressió atmosfèrica
Sistema nerviós
Neurotransmissors
Altres hormones
Diferents substàncies
Característiques físiques
Mecanismes d'acció
Secreció autocrina
Secreció paracrina
Secreció endocrina
Secreció neurocrina
Fisiopatologia endocrina
Hormones hipotalàmiques i hipofisiàries
Les hormones controlen altres glàndules i diverses funcions, una alteració pot tenir efectes en cascada.
Causes comunes: cirurgia, traumatismes, tumors i radiació.
Hipòfisi: alteracions generals
Tumors de la hipòfisi o adenomes hipofisiaris
Síndrome de Sheehan
Alteracions hormones de la hipòfisi
Gigantisme i acromegàlia
Deficiència de l'hormona del creixement
Síndrome de secreció inadequada de l'hormona antidiürètica
Diabetis insípida
Hormones tiroidals
Hipertiroïdisme
Causa: malaltia de Graves-Basedow
Símptomes: intolerància a la calor, augment de la sudoració, etc.
Tractament: fàrmacs, cirurgia, radioteràpia.
Hipotiroïdisme
Causa comuna: tiroïditis
Símptomes: intolerància al fred, pèrdua de la gana, etc.
Tractament: administració d'hormones tiroïdals.
Hormones suprarrenals
Síndrome de Cushing
Símptomes: obesitat central, debilitat muscular, etc.
Malaltia d’Addison
Causa: dany a l’escorça suprarenal
Símptomes: letargia, nàusees, etc.
Tractament: administració de fàrmacs corticoides.
Hormones sexuals
Hipogonadisme primari
Mal funcionament de les glàndules
Causes: trastorns autoimmunes, genètics, etc.
Hipogonadisme secundari
Causes: lesió a la hipòfisi, anomalies genètiques, etc.
EL SISTEMA REPRODUCTOR
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
Fisiologia
Components
Ovaris
Forma similar a una ametlla
Producció d'òvuls i hormones (estrògens i progesterona)
Fol·licles contenen ovòcits primaris
Ovulació: alliberament d'òvul madur
Quists d'ovari: sacs ple de líquid
Trompes de Fal·lopi
Transport d'òvuls i fecundació
Fímbries: "escombran" òvuls cap a la trompa
Lligadura de trompes: prevenció de la concepció
Úter
Implantació de l'òvul fecundat i desenvolupament fetal
Fons, cos i coll
Moc cervical: protecció i suport per als espermatozoides
Prolapse uterí i histerectomia
Vagina
Canal de part i recepció del penis
Himen: capa prima de teixit
Vulva
Mont de Venus, llavis majors i menors, clítoris
Perineu i episiotomia durant el part
Glàndules mamàries
Mugró i conductes galactòfors
Lòbuls i alvèols: glàndules secretores de llet
Producció i sortida de llet
El cicle reproductor femení
Durant l’edat fèrtil, les dones no embarassades experimenten uns canvis cíclics en els ovaris i en l’úter.
El cicle ovàric comprèn la sèrie de fenòmens que es produeixen en els ovaris durant i després de la maduració d’un ovòcit.
El cicle uterí (menstrual) comprèn els canvis que experimenta l’úter quan es prepara per l’arribada d’un òvul fecundat.
El cicle reproductor femení habitualment és de 24 a 35 dies. Per facilitar les explicacions, considerarem un cicle de 28 dies, dividit en 4 fases:
Fases
1. Fase menstrual (menstruació)
Dura aproximadament els primers 5 dies del cicle.
Fenòmens en els ovaris: diversos fol·licles es comencen a desenvolupar.
Fenòmens en l’úter: la membrana interna de l’úter (endometri) que havia augmentat de gruix durant l’última fase del cicle, es descama.
2. Fase preovulatòria
Va des del final de la menstruació fins a l’ovulació. En un cicle de 28 dies, pot durar de 6 a 13 dies.
Fenòmens en els ovaris: un dels fol·licles es converteix en el fol·licle dominant, que secreta estrògens.
Fenòmens en l’úter: els estrògens alliberats estimulen la reparació de l’endometri, que anirà augmentant de gruix.
3. Ovulació
Es produeix al voltant del dia 14, en un cicle de 28 dies.
L’òvul es desplaça cap a la trompa de Fal·lopi.
4. Fase postovulatòria
Va des de l’ovulació fins a l’inici d’una nova menstruació.
Fenòmens en els ovaris: el fol·licle alliberat es converteix en el cos luti, que secreta estrògens i progesterona.
Fenòmens en l’úter: la progesterona i els estrògens fan que les parets de l’úter augmentin de gruix.
APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
Funcions:
Testicles:
Producció d'espermatozoides i andrògens.
Sistema de conductes:
Transport i emmagatzematge d'espermatozoides.
Maduració d'espermatozoides.
Conducció d'espermatozoides a l'exterior.
Glàndules sexuals accessòries:
Secreció majoritària del líquid seminal.
Penis:
Alliberament d'espermatozoides.
Sosté els testicles.
Components
Escrot:
Descripció:
Bossa de pell separada en dos parts.
Divisió interna en dos sacs amb un testicle cadascun.
Funció:
Mantenir temperatura per la producció d'espermatozoides.
Resposta a temperatures.
Testicles:
Descripció:
Glàndules ovalades a l'escrot.
Desenvolupament:
Prop dels ronyons inicialment.
Baixada cap a l'escrot al setè mes d'embaràs.
Funcions:
Espermatogènesi.
Producció d'andrògens.
Epidídim:
Descripció:
Òrgan en forma de coma darrere de cada testicle.
Funcions:
Maduració d'espermatozoides.
Impulsió cap al conducte deferent.
Conducte deferent:
Descripció:
Connecta l'epidídim amb la uretra.
Funció:
Transport d'espermatozoides cap a la uretra.
Vasectomia:
Descripció:
Secció dels conductes deferents.
Funció:
Evitar arribada d'espermatozoides al semen.
Conducte ejaculador:
Descripció:
Recepció d'espermatozoides i secrecions.
Desembocadura en la uretra.
Uretra:
Descripció:
Conducte terminal per semen i orina.
Vesícules seminals:
Descripció:
Estructures amb forma de bossa.
Funció:
Secretar líquid alcalí per neutralitzar acidesa.
Pròstata:
Descripció:
Glàndula única en forma de castanya.
Funció:
Secretar líquid lletós per al semen.
Hipertròfia prostàtica benigna:
Creixement que pot comprimir la uretra.
Glàndules bulbouretrals:
Descripció:
Tamany similar al d'un pèsol, sota la pròstata.
Funcions:
Secreció de líquid alcalí per protegir espermatozoides.
Secretar mucositat per lubricació.
Semen:
Descripció:
Barreja d'espermatozoides i líquid seminal.
Funcions:
Transport, nutrients i protecció per a espermatozoides.
Penis:
Descripció:
Formats per teixit erèctil.
Funcions:
Alliberament d'espermatozoides.
Cobrir l'extrem terminal amb el gland.
Circumcisió:
Descripció:
Extirpació total o parcial del prepuci.
Possibles beneficis:
Reducció de riscos d'infeccions i malalties.
Fimosi:
Descripció:
Incapacitat de retraure el prepuci.
Recomanació:
Intervenció quirúrgica si persisteix.